Resultats de la cerca

Ingressà al convent de Mallorca 1326 i poc després anà a Barcelona, on es remarcà per la seva predicació El rei Pere III el nomenà capellà reial 1340 En el capítol provincial de Lleida 1448 fou nomenat lector de teologia i destinat a l’estudi general de Barcelona, on es llicencià i es féu mestre en teologia 1349 Dirigí la fundació definitiva del convent dels monjos de Montision El 1350 fou nomenat provincial d’orde del regne d’Aragó i inquisidor general Es remarcà en la refutació i condemna de Francesc Batlle i en l’actuació contra els begards de València El papa Innocenci IV el féu cardenal…

Es remarcà en el període comprès entre el 1638 i el 1640 com a ambaixador de la generalitat a Madrid Per bé que les seves gestions no aconseguiren de suavitzar les tensions deixà un Dietari manuscrit , on es reflecteixen la tensió del temps i les seves observacions polítiques sobre el moment

Féu els estudis religiosos a València, on obtingué un benefici en la catedral 1669 Es remarcà com a director de consciències i per la seva ascesi personal No deixà cap obra, però els seus biògrafs recolliren màximes seves d’espiritualitat El 1741 les seves restes foren traslladades a la catedral de València És tingut com a venerable

Fou cridat a El Escorial per Felip II, que adoptà els seus fills El 1569 tornà a València, però el 1572 Felip II li encarregà la recerca de pergamins a Aragó i a València Hom remarca de la seva obra a El Escorial els Salms de maitines El seu fill Pere Ramires seguí la seva obra

Fundador de l’Institut de Biologia Vegetal de Breslau 1866 Fou un dels primers a afirmar que el citoplasma de les cèllules animals i el de les vegetals són idèntics Estudià sobretot la morfologia i el desenvolupament dels bacteris, que ell considerà vegetals i anomenà esquizomicets , i dels vegetals inferiors remarcà per primera vegada 1853 l’analogia estructural de bacteris i cianofícies

Hom remarca la seva imaginació i facilitat per a la pintura al tremp Fou acadèmic de Sant Carles Té obres de tipus religiós a les esglésies de Sant Agustí i de Campanar, de València, i a l’Academia de San Fernando de Madrid El seu fill Vicent Inglés València — 1821, acadèmic de mèrit de Sant Carles, té obres de tema bíblic i retrats

Professor de la Universitat de Gant 1886-1930, remarcà la importància dels fets econòmics i socials en els esdeveniments històrics Representà un intent de renovació de la història, que fou dut al punt més alt per Marc Bloch i Lucien Febvre, fundadors de la revista Annales d’histoire économique et sociale Escriví diverses obres, sobretot de tema medieval, i una important Histoire de Belgique 1899-1932

Fou positivista i partidari d’un formalisme absolut Desenvolupà una teoria, purament jurídica, de l’estat i de les funcions dels seus òrgans principals Escriví Contribution à la théorie générale de l’Etat 1920-22, la seva obra fonamental, i La Loi, expression de la volonté générale 1931, interpretació de la tercera república francesa, on remarca que el centre del poder era al parlament

Del llinatge dels Peralta de Ribagorça Era conseller de Jaume I, que el trameté d’ambaixador a Roma i a la cort de França El 1243 fou nomenat bisbe de València i el 1248 de Saragossa Es remarcà pel seu zel organitzador, manifestat en els sínodes i constitucions que promulgà Hom el té per autor d’una passió llatina o relació del martiri de l’infant Sant Domènec de Val

Significà la presa de consciència d’aquests pobles, molts dels quals independents de feia poc, enfront dels països desenvolupats Remarcà la urgència del desenvolupament econòmic i d’una política anticolonialista i neutralista i condemnà el racisme Sostingué les reivindicacions d’independència del Marroc, de Tunísia i d’Algèria i la lluita dels àrabs contra l’estat d’Israel També s’adherí a la Declaració Universal dels Drets de l’Home S'hi destacaren principalment les intervencions de Nehru, Zhou Enlai, Nasser i Sukarno