Resultats de la cerca

Fou fundada a Montpeller l’any 1985 pel periodista Robert Ménard i té la seu a París Actua en els cinc continents a través de les seccions nacionals i una xarxa de cent quaranta corresponsals A més a més de les seves accions de denúncia i de suport als periodistes perseguits, realitza un balanç anual de la llibertat de premsa en el món, impulsa el Dia Internacional de la Llibertat de Premsa i el Dia de Suport als Periodistes Empresonats i també atorga el Premi Reporters Sense Fronteres, que reconeix la tasca d’un periodista compromès amb la llibertat d’informació

Durant la Guerra de Secessió creà la primera xarxa de repòrters i la primera agència de venda de fotografies

Fou fundat per l’activista política nord-americana Arianna Huffington Atenes, 15 de juliol de 1950 com una plataforma de blogs i de grups de conversa, inicialment molt dedicada a temes polítics, considerada per alguns molt propera al Partit Demòcrata Tingué un gran creixement gràcies al seu èxit com a agregador de notícies obtingudes a la xarxa, pràctica que li ha comportat crítiques Aviat, però, amplià la cobertura a les seccions convencionals i creà els seus propis equips de reporters i columnistes, i refermà també el creixement amb edicions locals als Estats Units L’any 2011…

Llicenciat el 1975 a l’Escola Oficial de Periodistes de Barcelona, el 1976 començà a treballar per a la revista Interviú El 1984 entrà a Televisió de Catalunya , on fou un dels principals reporters del programa 30 minuts i guanyà el premi Ondas Internacional pel documental  Txecoslovàquia el cor de la revolta 1990 A partir d’un reportatge del 1994 sobre famílies cubanes que preparaven la seva marxa de l’illa dirigí, juntament amb Josep Maria Domènech, el documental Balseros 2002, que fou nominat als Goya i als Oscar, i que rebé importants guardons, com ara el Premi Nacional de…

Diplomat per l’Escola Oficial de Periodisme l’any 1973, collaborà en el Diari de Sabadell,  Ràdio Joventut de Sabadell i les revistes Can Oriach i TS Fou corresponsal de La Vanguardia , Europa Press , El Correo Catalán , Tele-exprés i Mundo Diario en diversos conflictes internacionals, com ara la caiguda de la dictadura a Portugal o la guerra de l’Afganistan durant l’ocupació soviètica Collaborà també a Gaceta Universitaria , Mundo , Por Favor , Arreu , Primera Plana , Interviu i El Temps El 1979 publicà a Interviu tres reportatges sobre la guerra bruta contra ETA que li comportaren l’…

Cursà estudis de dret i es llicencià el 1931 L’any següent començà a treballar com a redactor polític, a La Publicidad i fou collaborador constant de diverses revistes setmanals, entre elles Mirador i El Be Negre El 1933 fou nomenat president fundador de la secció de reporters de l’Associació de Periodistes de Barcelona i també fou designat Oficial Primer Lletrat de la Generalitat Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França i els Estats Units, s’exilià a Santiago de Xile, on arribà amb el seu germà Miquel Hi reprengué la seva activitat com a periodista…

Llicenciat en literatura a la Universitat de Jilin 1982, es doctorà a la Universitat Normal de Pequín el 1988, d’on fou professor L’any 1989 prengué part en les manifestacions de la plaça de Tian’anmen Pequín en favor de la democratització de la Xina, que foren violentament reprimides i per les quals fou arrestat Posteriorment escriví articles i es pronuncià públicament contra el règim comunista del seu país, al qual acusava de violació reiterada dels drets humans i de no respectar les llibertats fonamentals, acusacions que també difongué a l’estranger Processat el 1991 per activitats de…

Ingressà a l’exèrcit el 1980, any en què formà part del contingent que protegí l’ambaixada del Perú on s’havien refugiat dissidents cubans que finalment s’exiliaren a Florida Al final d’aquest any fou destinat a Angola, on combaté la guerrilla de la UNITA en suport del Govern del MPLA Ferit en acte de servei i condecorat, retornà a Cuba el 1981 i el mateix any fou destinat a l’acadèmia militar de Tambov, a l’antiga URSS, per a completar la seva formació Un accident amb gas neuroparalitzant l’obligà a retornar i a abandonar l’exèrcit El 1988 es graduà en psicologia a la Universitat de las…

Els mitjans de comunicació emprats a la segona meitat del segle XX són la premsa , la  ràdio , la televisió  i, més recentment, les xarxes informàtiques de telecomunicacions, especialment internet Al seu torn, cadascun d’aquests mitjans s’ha diversificat segons la temàtica periodisme polític, esportiu, cultural, etc, el punt de vista adoptat o el format des del qual hom vulgui presentar la notícia Hom pot distingir dins de l’activitat periodística dues funcions la informativa, consistent a proporcionar descripcions factuals i objectives dels esdeveniments, i la interpretativa, que comprèn l’…