Resultats de la cerca

Aquests mecanismes intelligents consisteixen en la recollida de dades per part d’una xarxa de sensors, i en la posterior anàlisi automatitzada d’aquelles que permet la millora en la presa de decisions sobre diferents serveis Alguns exemples de serveis que poden fer ús d’aquesta intelligència són el control automàtic de l’enllumenat públic, el control del reg depenent de la humitat, la recollida d’escombraries segons l’estat dels contenidors, el control automàtic dels semàfors segons l’estat del trànsit, etc  Les ciutats intelligents a més d’una bona xarxa d’infraestructures d’informació…

Llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona , de la qual ha estat professor de filosofia contemporània 1975-90 Director de l’Institut d’Humanitats 1986-89, fundador de la revista cultural Saber 1980 i director fundador de la collecció Textos filosòfics d’Edicions 62 1981, ha estat collaborador regular del diari La Vanguardia 1980-96 i collaborador del diari El País Des dels seus inicis 2010 publica regularment articles d’opinió al diari Ara Collabora també amb la Cadena SER Ha publicat diversos llibres de tema filosòfic, generalment a l’entorn de la temàtica…

En vigor des del març del 2010, estableix un sistema homologable de titulacions universitàries, amb l'objectiu d'afrontar amb garanties els nous reptes de l'educació superior en les condicions de l'Europa del segle XXI A banda de l'homologació de títols i una certa coordinació curricular, altres objectius de l'EEES són el suport a la mobilitat de la població estudiantil, l’increment de la competitivitat, la collaboració entre centres, la formació continuada i la capacitat d’atracció del sistema europeu d’educació superior en l’esfera internacional

L’estat xarxa no comporta la desaparició de l’estat-nació sinó la seva adaptació, i segons Manuel Castells, permet superar la relació centre-perifèria i estar compost per una sèrie de nòduls interconnectats com ara estats nacionals, institucions supranacionals com la Unió Europea, institucions internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, agències de les Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç, etc Es tracta d’organismes supraestatals, però en els quals participen els mateixos estats Les decisions d’aquests organismes condicionen les polítiques de cada estat

Llei que té com a objectiu millorar la qualitat docent, investigadora i de gestió de les universitats fomentar la mobilitat dels estudiants i del professorat aprofundir en la creació i transmissió del coneixement com a eix de l’activitat acadèmica respondre als reptes derivats tant de l’ensenyament superior no presencial, per mitjà de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, com de la formació al llarg de la vida, i integrar-se de manera competitiva, al costat dels millors centres d’ensenyament superior, en el nou espai universitari europeu que comença a…

Amb aquesta cimera les Nacions Unides conclogueren un cicle de conferències mundials organitzades per a analitzar els reptes que la humanitat haurà d’afrontar en un futur immediat Així, Habitat II, també anomenada Cimera de la Ciutat, fou el colofó de la conferència sobre el medi ambient de Rio de Janeiro 1992, de la conferència sobre població i desenvolupament del Caire 1994, de la conferència sobre desenvolupament social de Copenhaguen 1995 i de la conferència sobre la dona de Beijing 1995 Habitat II intentà donar una resposta als problemes que planteja la internacionalització…

Els seus temes principals d’investigació són els reptes del canvi climàtic, la degradació dels recursos i el creixement de la població mundial Amb seu central a Washington, publica anualment, des del 1983, L’estat del món , un informe que és traduït a trenta-sis llengües des del 1993, Icària ho fa al català, i altres estudis i reculls de dades, entre els quals destaquen el també periòdic Signes vitals , el darrer, del 2009 Vital Signs , d’inspiració divulgativa Les seves obres reflecteixen el convenciment de la importància creixent del canvi climàtic no tan sols per si mateix i…

Feu estudis, inacabats, de dret, periodisme i teologia Fou codirector de Qüestions de Vida Cristiana  fins el 1965 En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana amb obres com  Problemes del nostre cristianisme 1966 i Ensayos de subteología secular 1969 Després del 1975 es convertí en un dels analistes més lúcids i atents de la transició democràtica i escriví Societat, cultura i pensament 1984, Catalunya política i socialisme 1984, La transició a Catalunya 1977-1984 1985, Reptes de Catalunya 1985, El 1984 de Catalunya Una crònica apassionada 1985, El…

Els primers GRB foren observats de forma casual a la dècada del 1960 per satèllits destinats a altres missions Fins a la dècada del 1990 el coneixement sobre el seu origen i natura fou molt escàs, i constituí un dels reptes de l’astrofísica del moment A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o pocs dies abans de desaparèixer i que ajuden a localitzar el lloc on ha esdevingut l’erupció Posteriorment, les observacions amb nous satèllits i el desenvolupament de models teòrics han…

Fou director de la Maison des Sciencies de l’Homme et la Societé al Centre National de la Recherche Scientifique 1981-86 i de l’École d’Hautes Études En 1995-99 fou director del Centre de Recherche et Documentation sur l’Oceanie de la Universitat de Provença del qual fou fundador, i en 1997-2000 director científic per a la creació del nou Musée du Quai Branly, de París, dedicat a les arts i les civilitzacions de l’Àfrica, l’Àsia, Oceania i les Amèriques Tant en el seu treball teòric general Rationalité et irrationalité en économie , 1966 Horizon, trajets marxistes en anthropologie , 1973…