Resultats de la cerca

Basant-se en la pròpia experiència escriví la seva obra principal, Dansen gjennom skuggeheimen ‘La dansa pel casal de les ombres’, 1911-24, que tracta del proletariat procedent del camp El seu lirisme és marcat per una certa resignació, que expressa, entre altres obres, en Kulten ‘El culte’, 1948

Professor de filosofia, enamorat del Romanticisme de to clàssic, a través de Dinamarca, s’enfrontà amb els nacionalistes apassionats del seu temps, sobretot amb HAWergeland Però amb el temps retrobà un sentit viu de la terra La seva obra traspua resignació, elaborada amb un lirisme depurat, com ara en Norges Daemring ‘Crepuscle de Noruega’, 1834, Digte ‘Poesies’, 1839 i Nyere Digte ‘Noves poesies’, 1845 Digtets Aand ‘L’esperit de la poesia’, 1845 és una prospecció crítica fonamental

A Tebes, homes i animals moren, i l’oracle dèlfic diu que, per aturar la pesta, cal punir l’assassí de Lai Tirèsies i Jocasta obren i nuen la intriga del drama, fins que el poeta resol de presentar Èdip com l’assassí i l’incestuós Jocasta se suïcida, i Èdip s’eixorba Fatalitat, llibertat i desesperació són conceptes sublimats per la religiosa resignació de la víctima Homer indica que Èdip continuà governant Tebes, mentre que, segons Sòfocles, se n'anà a l’Àtica acompanyat d’Antígona, on morí L’obra ha tingut diverses traduccions catalanes entre les quals es destaca la de Carles…

Filla d’immigrants jueus polonesos de cognom original Bruckner, es graduà en història de l’art Des del 1959 es dedicà a la docència, primer a la Universitat de Reading i posteriorment al Courtauld Institute of Art i a la Universitat de Cambridge Especialitzada en pintura francesa dels segles XVIII-XIX, publicà monografies sobre Jean-Baptiste Greuze, Antoine Watteau i Jacques-Louis David, i assaigs sobre el romanticisme francès The Genius of the Future , 1971 Romanticism and its Discontents , 2000 Es retirà de la carrera docent el 1988 La seva primera novella, A Start in Life , aparegué el…

Ordenat de sacerdot 1957, estudià tres anys al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma, on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l’escolania durant nou anys El 1977 l’abat Cassià Just el féu secretari particular seu i l’any següent el nomenà prior del monestir, càrrec que exercí fins el 1989, en què, per resignació de l’abat Just a l’abadiat, fou elegit pels monjos abat de Montserrat El seu abadiat es caracteritzà per la renovació de nombrosos edificis de l…

Són escasses les seves dades biogràfiques Fou de llinatge noble, i residí a la cort de Viena, juntament amb el també poeta Reinmar von Hagenau Més tard entrà al servei de l’emperador Frederic II, el qual li concedí un feu prop de Würzburg Hom conserva de la seva obra més d’un centenar de poemes, no tots d’atribució segura, repartits en uns trenta manuscrits Perfeccionà notablement la lírica, sobretot quant a l’estil La seva poesia amorosa, d’una sensibilitat extraordinària, rompé amb convencionalismes i insinuà la possibilitat de l’amor per damunt de la classe social, exaltant la bellesa de…

Més radical que la doctrina de l' harmonia preestablerta , l’ocasionalisme estrictament dit NMalebranche, AGeulincx, Gde Courdenoy, JClauberg i, en una certa manera, Lde la Forge s’emparenta no sols amb Hume i els seus precursors Algatzell i Nicolau d’Autrecourt, en tant que oposats a la noció de causa, ans també, en relació amb el problema de l’acte moral, amb doctrines com la de la sygkatáthesis de l’estoïcisme l’home ha d’acceptar el destí, la del consentiment qasb d’al-As’arī l’home té la capacitat de fer seu, amb joia i resignació o sense l’una i l’altra, allò que resta…

Fill d’una família originària d’Hispània, assolí, de molt jove, honors i càrrecs importants Qüestor en 138-139 i cònsol el 140, es casà amb Faustina, filla d’Antoní, i en morir aquest, el succeí 161, juntament amb L Aeli Ver fins el 169 El 177 associà al tron el seu fill Còmmode Més abocat als treballs intellectuals i a la filosofia que no pas a les obligacions del govern, destruí la seva vida en la defensa de les fronteres de l’Imperi amenaçades Combaté els parts a Armènia fins el 166, els germànics que en llurs invasions arribaren a Aquileia, els marcomans, els sàrmates, etc Visità l’Orient…