Resultats de la cerca

De molt jove es traslladà a Barcelona, on obrí una llibreria i hi fundà els periòdics El Examen 1868 i El Siglo XX El 1871 es traslladà a Madrid, on fundà i dirigí El Eco de la Patria Conservador primer i liberal de Sagasta després, el 1872 anà com a voluntari a la guerra de Cuba Publicà, entre altres moltes obres, La farsa social Cartas a Emilio segona edició del 1865, Retrato histórico de Francisco II 1867, Colección de tratados celebrados entre España y las demás naciones desde 1801 hasta Amadeo I 1871, la novella de costums A bordo del vapor Guipúzcoa 1872, Historia de los voluntarios…

Llicenciat en ciències econòmiques i en dret per la Universitat de Barcelona, l’any 1974 hi obtingué el doctorat en ciències polítiques, econòmiques i comercials amb la tesi El concepte de cultura política Cursà també un màster de ciència política per la New School for Social Research de Nova York Professor titular de ciència política i l’administració, exercí la docència des del 1970 a la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, The American College i The New School for Social Research Membre de l’Assemblea d’Intellectuals i de l’…

Diplomat en enginyeria agrònoma per la Universitat Politècnica de València i doctor per l’Institut Agroquímic de València, ha alternat l’activitat com a docent amb l’activitat política Els anys seixanta fou membre actiu del socialisme cristià i, durant la transició, ingressà al Partit Comunista del País Valencià, partit del qual fou secretari general 1992-97, càrrec que deixà per ser coordinador general d’ Esquerra Unida del País Valencià  fins el 2003 Diputat per aquest partit del 1995 al 2007, del qual fou cap de llista en les eleccions del 1999 i del 2003, fou el síndic del grup…

Fill d’ Alexandre Ribó i Vall Estudià a l’Escola Superior de Bells Oficis, a l’Ateneu Polytechnicum i al taller de Ramon Rigol El 1937, com a dirigent del Sindicat de Decoradors, fou requerit per la Generalitat per a dirigir la secció d’emmascarament del servei de fortificacions i obres El 1938 s’incorporà al XII cos d’exèrcit front de l’Ebre, del qual fou cap de cartografia Internat en el camp de concentració d’Argelers, el plasmà en una sèrie d’aquarelles sarcàstiques Després de l’exili pintà els voltants del seu barri Vallcarca i feu una collecció de dibuixos de reixes de…

Deixeble d’Enric Granados, fou organista de Sant Felip Neri, de Gràcia, i del convent dels caputxins de Pompeia i, des del 1926, director musical de Ràdio Barcelona Membre de la Germanor d’Orfeons de Catalunya, fundà l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat Autor de sarsueles catalanes La torre , 1898 El recomanat , 1899 Montserrat, 1907 i de la música escènica per a Muntanyes blanques 1911, de Juli Vallmitjana Harmonitzà nombroses cançons populars catalanes i és autor d’obres corals, de sardanes, d’obres per a orgue, per a piano, i cançons infantils per a cant i piano

Deixeble de Pau Milà i Fontanals Tingué l’estudi a Barcelona Féu obres de tipus religiós per a Canet de Mar, Vilafranca del Penedès, Vilamuntà Manlleu, Arenys de Mar, etc A Barcelona treballà també per a l’església de Sant Just i de Pastor i per a la capella del Sagrament de la catedral i participà en la decoració del Liceu Participà en exposicions de Belles Arts de Madrid i Barcelona Conreà també la crítica d’art a Madrid i a Barcelona

Estudià música amb Enric Morera i violí amb Francesc Costa Cofundador, el 1935, del Cor Mixt Polifònic des del 1939 Capella Clàssica Polifònica i adscrit al Foment de les Arts Decoratives de Barcelona , des del 1940 en fou el director titular Fou professor de violí i de conjunt coral i instrumental del Conservatori de Barcelona Dirigí l’Orfeó de Sants i fou professor dels Cursos Internacionales de Música en Compostela i la Coral Universitària de Ciutat de Mèxic El 1981 fou nomenat director del Coro Nacional de España de Madrid Autor d’algunes composicions, publicà Consideracions sobre la…

Format a l’escola de la Junta de Comerç i, pensionat, a Roma Fou professor de dibuix de l’antic i del natural a la Llotja barcelonina des del 1841 i acadèmic de San Fernando Conreà un estil derivat del neoclassicisme És autor d’una Nativitat Museu d’Art Modern de Barcelona i d’un Naixement de Venus Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

Conseller general de les valls d’Andorra del 1948 al 1959 i síndic general del 1960 al 1966 i del 1973 al 1978, durant el seu mandat restaren blocats els intents de reforma del règim polític andorrà, bé que promogué la creació de la Seguretat Social i l’obertura a l’exterior Dirigí una empresa tabaquera familiar i fou fundador i president de la Banca Reig

Besnet de Manuel Duran i Bas , i nebot net de Lluís Duran i Ventosa Llicenciat en dret a Barcelona l’any 1957, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Pontificia a Puerto Rico 1963-70 i director de la Revista de Derecho Puertorriqueño 1969-70 Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1970-74, a ESADE 1971-73 i a l’Escola de Pràctica Jurídica Roda Ventura 1979-83 Publicà articles i obres com Ordeno y mando 1977, La problemática jurídica del descuento 1983, Diccionario de Derecho 2a edició, 1995, Práctica Procesal Penal 5a edició, 1997 i Diccionario…