Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
clinopodi
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, pubescent, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades ovades, serrades, i de flors purpurines arranjades en glomèruls, axil·lars o terminals, compactes i pelosos.
Creix en boscs, bardisses i ribatges de l’Europa mitjana i de les contrades mediterrànies humides El clinopodi tingué un ús medicinal com a estomacal i emmenagog
grec | grega
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent del N d’Europa, habità el SE del continent i els ribatges de la Mediterrània.
Ja als inicis de llur història, a partir de llur territori, el grecs es llançaren a la colonització, empesos per les pressions demogràfiques i sobretot per les transformacions socials i les necessitats econòmiques Una sèrie de ciutats gregues, tant jòniques com dòriques, fundaren ciutats i factories en zones costaneres d’un extrem a l’altre de la Mediterrània, des de la meitat del segle VIII aC fins al VI aC La colonització de poblament, amb emigracions importants, es produí bàsicament a la Itàlia meridional que prengué el nom de Magna Grècia i a Sicília, ocupada totalment, llevat de l’extrem…
el Segrià
Comarca
Comarca del Principat, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Lleida 112199 h 2001 El nucli central, que li ha donat nom, és el Segrià estricte, sector situat al nord de la ciutat de Lleida fins al terme d’Alguaire, entre la clamor de Noguerola i la Noguera Ribagorçana entre aquests cursos d’aigua discorria, davallant de l’altiplà de Ratera, a Alguaire, la clamor de Segrià , documentada al segle XII La comarca actual comprèn també el pla de Lleida, a banda i banda del Segre, amb els altiplans d’Almacelles i d’Alguaire i la serra Pedregosa fins al Sas d’Almenar, límit amb la Llitera i la…
França
Estat
Estat de l’Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar del Nord i la Mànega, a l’W amb l’Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l’E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d’ultramar; la capital és París.
La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…