Resultats de la cerca

Fundador i director del conjunt Concerto Italiano Les seves interpretacions de música vocal italiana dels s XVII i XVIII l’han situat en l’elit del moviment historicista Al capdavant de la seva formació, ha impulsat la recuperació del patrimoni madrigalesc del principi del s XVII, estenent el seu àmbit d’investigació a la música religiosa romana, l’òpera, les cantates, els motets i els oratoris Dins la seva àmplia discografia destaquen les gravacions de madrigals de Monteverdi i Frescobaldi i obres religioses de Vivaldi i Händel Desenvolupa una intensa carrera com a director d’òpera als…

És autor de Sulle monete 1751-59, dins la línia del quantitativisme i del mercantilisme, i de Del Commercio Libero dei grani 1771, on es manifestà contrari als principis de la fisiocràcia i al lliure comerç del blat És autor també d' Antichità italiche 1788-90

Fou un dels millors exponents de l’escola siciliana De les seves composicions —dotze cançons i un sonet—, la crítica del Romanticisme n'ha fet famós el Giammai non mi conforto , plany de comiat d’un croat

Als s XIV i XV intervingué activament en política partit güelf Dos dels seus membres, Maso i Rinaldo, es convertiren en caps del govern oligàrquic de Florència Maso Albizzi 1347-1417 governà la república del 1382 al 1417 i instaurà la dictadura de l’oligarquia mercantil sota la forma d’un triumvirat Rinaldo Albizzi Florència 1370 — Ancona 1442, últim defensor d’aquest règim oligàrquic, s’annexionà Pisa i Liorna i s’oposà als Mèdici La política repressiva que seguí provocà la seva caiguda 1434 El poble escollí Cosimo de Mèdici, i Rinaldo hagué d’exiliar-se

A quatre anys restà cega per causes nervioses Tractada per FAMesmer amb un rudimentari mètode hipnòtic, recuperà la vista, però els seus pares, per no perdre la pensió que rebien de l’emperadriu Maria Teresa, s’oposaren al tractament i acusaren Mesmer de seducció La pianista restà altre cop cega Deixà sonates per a piano, l’òpera Rinaldo und Alcina , música d’escena, etc Mozart li dedicà un concert de piano

Fou secretari del virrei de Sicília Hug de Montcada, a qui acompanyà el 1516 a Brusselles en aquest viatge tingué ocasió de conèixer Erasme i Guillaume Budé Fou després secretari del bisbe de Cefalù Rinaldo Montuori, cridat a la cort de Castella per Carles V Meresqué els elogis d’Erasme i de Lucio Marineo, amb els quals tingué relació epistolar Reedità i prologà la versió llatina de Joan Baró del Llibre dels proverbis de Ramon Llull Venècia 1507 i també la Disputatio eremitae et Raimundi del mateix autor Venècia 1507

Fill de Bernardo Tasso, seguí el seu pare per diverses corts del nord d’Itàlia Estudià a Pàdua i Bolonya i s’establí a la cort dels Este, a Ferrara, on serví successivament 1565-75 el cardenal Luigi d’Este i el seu germà el duc Alfons II Des del 1575 començà a manifestar-se-li una crisi de consciència, que l’hauria de portar a la bogeria Reclòs diverses vegades la darrera a Ferrara, 1579-86, passà els últims anys amb intervals a Roma, on morí poc abans de la seva coronació poètica Les seves poesies, designades genèricament com les Rime , constitueixen una obra oberta, sempre retocada, al…

Estudià filologia clàssica a la Universitat de Gant, mentre realitzava estudis musicals a Brusselles, on treballà amb Louis Devos, i a la Haia, on rebé lliçons d’Alfred George Deller S’especialitzà en música barroca cantà en els conjunts dirigits per Gustav Leonhardt i Nikolaus Harnoncourt Ha contribuït decisivament a la revitalització de les veus de contratenor Després de formar part de diversos conjunts corals, el 1974 debutà a Amsterdam amb Erismena , de F Cavalli Fundador del Concerto Vocale 1977, aviat compaginà les actuacions com a cantant amb la direcció, i inicià una carrera com a…

El 1694 inicià els estudis musicals amb Wilhelm Zachow En 1702-03 estudià dret a Halle, on fou organista de la catedral El 1703 anà a Hamburg, on actuà com a violinista i clavecinista del teatre Hi estrenà les seves dues primeres òperes Almira i Nero 1705 Sobtadament es traslladà a Itàlia i visità Florència, on estrenà Rodrigo 1708, Roma, Nàpols i Venècia Es relacionà amb Lotti, els Scarlatti, Corelli i Pasquini El 1708 escriví els oratoris Resurrezione i Il trionfo del tempo i l’òpera Agrippina , estrenada a Venècia 1709 amb un gran èxit Gràcies a la protecció d’Agostino Steffani, director…

Les primeres coneixences musicals —violí, violoncel i trompa—, les rebé del seu pare Més tard estudià piano amb FW Cossel, i composició amb E Marxsen El 1857 obtingué el càrrec de pianista i director de cor a la cort de Detmold El 1863 sortí cap a Viena, on es frustraren les seves esperances d’obtenir una collocació estable i, després d’alguns fracassos com a director d’una societat d’amics de la música, s’establí com a intèrpret i compositor lliure Després d’algunes vacillacions, la societat vienesa el rebé sense reserves La seva consagració definitiva com a compositor tingué lloc l’any 1868…