Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
ball robat
Dansa i ball
Ball en què els espectadors o els balladors poden prendre la balladora de qualsevol company i ballar-hi sense que aquest pugui protestar.
Aquest ús ha tingut designada a vegades una tonada determinada, o també ha estat admès en el ball pla, el cerdà i la bolangera
Aristogíton
Història
Jove atenès que amb Harmodi dirigí la conspiració contra els tirans Hípies i Hiparc, fills de Pisístrat, l’any 514 aC.
Aristogíton fou executat L’acció tiranicida els portà el favor popular i els foren dedicades diverses estàtues de les quals només és conegut un grup, el de Críties, fet per a substituir el d’Antènor, robat pels perses
vergonya pública
Història
Pena o càstic que consistia a exposar els reus al públic amb algun senyal que denotés llur delicte.
Normalment els lladres solien estar-se a la porta de les esglésies sostenint amb la mà l’objecte robat Els condemnats per la inquisició solien posar-se la gramalleta o bé anaven encaputxats i amb una argolla al coll
Cacus
Mitologia
En la mitologia romana, antiga divinitat del foc.
Una llegenda molt estesa el feia fill de Vulcà, i el descrivia com a bandoler monstruós que vomitava foc i habitava a les coves de l’Aventí fou mort per Hèrcules, aïrat pel fet que Cacus li havia robat uns bous del ramat de Gerió
Beatus de la Seu d’Urgell
Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell del final del segle X (anònim)
© (Museu Diocesà de la Seu d’Urgell) Arxiu
Manuscrit miniat anònim del final del segle X, d’importació mossàrab, conservat a la catedral de la Seu d’Urgell.
Pertany a un estil avançat de l’evolució dels Beatus i es caracteritza per l’acusada estilització de les figures Consta de 239 folis i conté 79 miniatures El 1996 fou robat del Museu Diocesà d’Urgell i no fou recuperat fins al cap d’un any, amb una pàgina mutilada Des d’aleshores, l’obra s’exposa en facsímil En 2014-16 fou sotmès a un procés de restauració al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya CRBMC de Valldoreix
Agustí Valls
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44 Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626 El 1640, amb motiu de la rebellió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de…
Jaume Pallarès
Cristianisme
Abat de Poblet.
Estudià teologia a Lleida Monjo de Poblet, fou elegit abat el 1636 Al final del primer abadiat 1640 Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se El 1644 fou elegit per a un segon quadrienni El seu govern coincidí amb la guerra dels Segadors i fou una època dura de privacions per al monestir Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona El 1646 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del…
Shohei Imamura
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Estudià a la Universitat de Waseda i s’inicià com actor i autor teatral En acabar els seus estudis entrà a treballar amb la productora Nikkatsu i començà a dirigir D’entre els seus films, en els quals, distanciant-se de la subtilesa dels cineastes de la generació anterior, adopta un to directe i sovint visceral, es destaquen Nusurameta Yokubo ‘Desig robat’, 1958, Akai Sastui ‘Intent d’homicidi’, 1964, Ningen Johatsu ‘L’evaporació de l’home’, 1967, Fukusku suru wa ware ni ari ‘La venjança és meva’, 1979, Eijanaika ‘Per què no', 1980, Narayama Bushiko ‘La balada de Narayama’, premi…
cau
Jocs
Joc de cartes en què els jugadors, en nombre de quatre (cadascun dels quals rep quatre cartes en cadscuna de les tres donades), van abatent, l’un darrere l’altre, una carta de llur joc, llevat que en llur joc tinguin una carta d’igual valor que una de les abatudes.
En aquest cas la prenen amb la seva ensems amb les que formen escala ascendent amb aquesta, si n'hi ha i a la fi hom compta les arreplegades per cada jugador i hom cobra per les que passen de dotze, i en què té premi el fet de tenir dues cartes ronda o tres cartes rondí del mateix valor, el fet de poder, un jugador, arreplegar amb la seva carta la que el jugador anterior acaba d’abatre fer cau , el fet de poder arreplegar les dues del cau fer recau i el fet de poder arreplegar les tres del recau fer sant Vicenç De vegades hom premia també el fet d’arreplegar totes les cartes abatudes…