Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
ruc | ruca
Dit de la persona d’enteniment obtús, no gens intel·ligent.
pebrots de ruc
Pebrots de ruc
Stefan.lefnaer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les resedàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles espatulades o pinnatipartides, de flors blanquinoses, arranjades en raïms, i de fruits capsulars penjants.
Es fa en vinyes, garroferars, vores de camins, etc, a la regió mediterrània
ase
ase
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer perissodàctil de la família dels èquids, d’aspecte semblant al cavall, però de dimensions més petites (1,5 m d’alçada en general).
Té les orelles molt llargues, el cap relativament gros, les peülles comprimides i les cerres del coll i de la cua molt més curtes que les del cavall El pelatge pot variar de tons, des del color gris fins al rogenc tenen una franja negra llarga, estreta i discontínua al dors, sovint complementada per unes franges escapulars i per taques a les potes Els ases solen viure de 30 a 40 anys, durant una vintena, o un poc més, dels quals són explotats com a animals de càrrega Llur crit s’anomena bram Els ases femelles reben el nom de someres i els ases llavorers el de guaràs Són animals pacients i…
gobi
Ictiologia
Gènere de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes de la família dels gòbids, que atenyen 10-25 cm, de cos fusiforme, amb el cap i els ulls grossos i les aletes pelvianes soldades a la part mitjana formant un disc adhesiu.
Inclou nombroses espècies d’aigua dolça i salada, que habiten a poca profunditat Entre les d’aigua salada es destaquen el gobi comú G niger , el gobi de fang G paganellus i el gobi de roca G cobitis , que són comunes a les costes dels Països Catalans
resedàcies
Botànica
Família de readals integrada per plantes herbàcies o subarbustives, de fulles alternes, simples, lobulades o pinnatífides, de flors zigomorfes, hermafrodites, hipògines i amb els pètals més o menys laciniats, arranjades en raïm, i de fruits capsulars.
Comprèn unes 80 espècies, pròpies de la regió mediterrània i d’altres zones temperades Resedàcies més destacades Reseda sp reseda , enturió Reseda alba capironat Reseda lutea gandalla , reseda groga Reseda luteola galda , gavarró Reseda odorata marduixí Reseda phyteuma pebrots de ruc
Joan Mas i Bauzà
Teatre
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret S’inicià en el teatre costumista i evolucionà cap a un llenguatge teatral més modern És autor de Sa padrina 1953, En Tià Taleca 1955, La Seu plena d’ous premi Ciutat de Palma 1960, Molta feina i pocs doblers 1960, El món per un forat 1961, Un senyor damunt un ruc 1963, que tingué un gran èxit de públic a Mallorca i a Barcelona, Escàndol a Camp de Mar 1966, premi Ciutat de Palma 1965, Una dona és per a un rei 1975, Molta feina i pocs doblers 1981 o Tocat des boll 1981, entre d’altres També conreà la novella amb L’espectacle 1981, premi Sant Jordi 1980…
,
Josep Maria Codolosa i Riera
Literatura catalana
Escriptor.
Fou llibreter de vell Feu versos per encàrrec, collaborà en revistes tan diverses com La Gramalla , La Tomasa , La Campana de Gràcia , La Tramuntana i L’Avenç i publicà un volum de poemes Escardots , 1881 i, sovint en plecs solts, nombrosos sonets i dècimes cal destacar les de La imatge de Déu a trossos , aplegades el 1918, que obtingueren un cert èxit popular Escriví també peces còmiques curtes per al teatre, entre les quals hi ha Les ventalles de la porta 1881, paròdia de Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer, Lo bram del ruc 1882, paròdia de Lo timbal del Bruc de…
,