Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Guillem Moragues i Rullan
Història
Política
Polític.
Oïdor 1796-1824 i magistrat 1822-24 de l’Audiència de Mallorca, fou soci de la Societat d’Amics del País des del 1797 D’un liberalisme temperat, participà en les corts de Cadis 1810 i en les liberals de 1820-21 Retirat a Orient en l’època absolutista, sota la regència de Maria Cristina fou sotsdelegat de Foment de les Balears 1833 i governador civil 1834-35, càrrec des d’on impulsà la política de comunicacions illenques, intentà d’alleugerir la càrrega fiscal i secundà la creació de l’Institut Balear
Josep Rullan i Mir
Historiografia
Historiador.
Vida i obra Fou eclesiàstic i mestre d’escola L’any 1855 fou ordenat de prevere Cursà estudis de magisteri i fou director de l’escola d’Establiments 1860-87 i cofundador de la publicació El Magisterio Balear El 1885 s’encarregà d’organitzar l’ajuda a les persones afectades per una greu inundació a l’Horta Sóller El 1887 tornà a Sóller, on fou un dels impulsors del Banc de Sóller 1890 i un dels fundadors i el primer president de l’empresa El Gas, SA 1892 també fundà el Sindicat Agrícola Solleric Collaborà tant en la premsa mallorquina com en les publicacions especialitzades BSAL i Museo…
, ,
Pere Joan Morell i Rullan
Història
Literatura
Política
Història del dret
Advocat, polític i escriptor.
Doctor en drets, fou jutge de Manacor 1821, diputat a corts 1837-38, 1838-39, membre de la Societat d’Amics del País i catedràtic a l’Institut Balear Publicà, entre altres obres, Investigaciones filosófico-políticas sobre la naturaleza del fomento y su influencia en la prosperidad pública 1834 i De la libertad considerada como elemento de fuerza y como elemento de debilidad 1839
La Estrella Balear
Periodisme
Periòdic en castellà que es publicà a Palma del 1844 al 1845, redactat per Jaume Rullan i Muntaner.
Recollia les notícies més importants aparegudes als diaris d’Espanya i de l’estranger Pere d’APenya i Marià Aguiló, entre altres, hi publicaren poemes en català, i Tomàs Aguiló n'hi traduí de lord Byron
proverbi
Literatura
Folklore
Màxima o sentència moral i didàctica, de caràcter erudit o popular.
Provinent de fonts diverses —els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, orientals i cristians— i transmesa per reculls i antologies, la literatura proverbial fou molt conreada a l’edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris A Catalunya, ultra les traduccions dels de Salomó, hi ha, entre d’altres, els Proverbis de Guillem de Cervera, el Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor, el Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil proverbis i els…
El Quixot
Novel·la de Miguel de Cervantes Saavedra.
La primera part de la novella El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha aparegué a Madrid al començament del 1605 bé que hom sospita una edició de pocs mesos abans, de la qual no es coneix cap exemplar i la segona El ingenioso cavallero el 1615, ambdues vegades editada pel llibreter Juan de la Cuesta L’èxit de la novella fou gran i immediat el mateix 1605 Juan de la Cuesta publicava una nova edició de la primera part i a Lisboa n’apareixien dues edicions sense autorització La primera part es publicava a Londres 1612, traduïda a l’anglès per Thomas Shelton, i l’obra sencera s’ha…
geografia
geografia Mapa del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i la Cerdanya, dibuixat a la ploma sobre una peça manuscrita de paper i dirigit per Ambrosio Borsano (1676-1687)
© Fototeca.cat
Geografia
Ciència que mira d’analitzar i d’explicar la localització i la distribució en l’espai dels diferents elements de la superfície terrestre i de preveure l’acció que cal dur a terme.
La complexitat de la geografia és deguda a la complexitat mateixa dels fets que estudia El seu objecte és l’anàlisi del resultat de les relacions entre dues estructures diverses la física i la humana, ambdues objecte de l’estudi de moltes altres ciències que n'analitzen aspectes parcials geologia, biologia, sociologia o economia, per exemple Però, per la importància que ha anat tenint l’acció de l’home sobre l’estructura física la qual li ha restat sotmesa progressivament i, amb el desenvolupament tècnic que ha comportat l’evolució històrica, ha estat, directament o indirectament,…