Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
sèseli
Botànica
Gènere d’herbes biennals o perennes, de la família de les umbel·líferes, de fulles repetidament pinnades, de flors blanques i de fruits oblongs i costats.
Algunes espècies són oficinals
comí de Marsella
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, amb una alçària de 10 a 75 cm, de fulles tres o quatre cops pinnades, flors blanques o groguenques disposades en umbel·la composta i fruits en diaqueni.
Viu en terrenys àrids i salabrosos
umbel·líferes
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC149176_FOTOTECA40963.jpg)
Apiàcies o umbel·líferes: sanicula europaea, pastanaga borda, chaerofyllum aureum, bupleurum baldense, umbel·la contreta, herba del meu, fulla i brot florit d'api de cavall
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’umbel·líflores integrada per plantes normalment herbàcies, de fulles alternes, embeinades i amb freqüència molt dividides, de flors petites, generalment actinomorfes, hermafrodites, pentàmeres, d’androceu isostèmon i d’ovari ínfer, bicarpel·lar i amb estilopodi, disposades en umbel·les, habitualment compostes, i de fruits esquizocàrpics en diaqueni.
Consta d’unes 2 800 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Umbellíferes més destacades Aethusa cynapium etusa , julivertassa, cicuta silvestre Ammi visnaga bisnaga , escuradents Anethum graveolens anet , fonoll pudent Angelica archangelica angèlica Angelica silvestris angèlica borda , angèlica Anthriscus cerefolium cerfull Anthricsus silvestris cerfull bord Apium graveolens api , api bord Apium nodiflorum creixen brod , gallassa Astrantia major astrància Bupleurum fruticosum matabou Carum carvi comí de prat , matafaluga borda Caucalis platycarpos…
Estanislau Vayreda i Vila
Botànica
Botànic.
Germà de Joaquim i Marià Vayreda Llicenciat en farmàcia, fou deixeble i collaborador d’ACCosta Intervingué en la tercera guerra Carlina, com a farmacèutic de les tropes del pretendent La independència econòmica de què gaudí li permeté de dedicar-se de ple als estudis florístics, preferentment del Pirineu oriental, la Garrotxa i l’Empordà El seu notable herbari es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona Classificà algunes espècies i formes noves de la flora catalana, i en té dedicades d’altres, com Hieracium Vayredanum, Polygala Vayredae, Rosa Vayredae, Saxifraga Vayredana i Seseli…