Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
sagramental
Història
Germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament i per això anomenada sagramental a Catalunya des d’almenys el 1257.
Els compromesos en el sagramental eren convocats, en cas de perill, en forma d’host, a so de corn, repic de campanes o toc de trompeta, és a dir, sometent, mot aquest que al s XVI tendí a prevaler i a substituir el de sagramental A la nit, la convocatòria era feta mitjançant farons encesos a les torres més altes El primer sagramental fou jurat el 1257 pels pobles del pla del Llobregat comprenia Sant Boi, Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Climent, Sants, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Sant Vicenç dels Horts, Santa Creu d’Olorda, Molins de Rei,…
sagramental
Cristianisme
Cadascuna de les accions, ritus, objectes, pregàries, etc, instituïts i aprovats eclesialment a imitació dels sagraments i que produeixen efectes espirituals per intercessió de l’Església.
Anomenats fins al s XIII sacramenta minora , el ritual els classifica en consagracions forma solemne que acompanya certs ritus i se serveix de la unció, benediccions constitutives que adscriuen una persona o cosa a l’àmbit sagrat i benediccions d’invocació amb les quals hom demana el favor diví sobre persones o coses
sagramental
Escàndol, esvalot, conjunt de gent que crida o es baralla.
carta de Comunió i Amistat
Història
Nom donat al privilegi atorgat el 1257 per Jaume I a la ciutat de Barcelona, conjuntament amb la reorganització del govern municipal, pel qual autoritzava l’organització del sometent contra bandolers (que aleshores infestaven els pobles del Baix Llobregat) i que podia actuar en el territori comprès entre Sants, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Castelldefels.
Fou l’origen del sagramental o host ciutadana
encalç
Història
Dret català
A la baixa edat mitjana, acte d’encalçar o perseguir bandejats i foragitats de pau i treva per a detenir-los.
Els juraments pel sagramental i determinats vassalls hi eren obligats Era una modalitat del viafora i del sometent
Sant Pere de Valldaneu

Església de Sant Pere de Valldaneu (Sant Martí de Centelles)
© Enric Faura
Antiga església
Antiga església parroquial del lloc de Valldaneu, al municipi de Sant Martí de Centelles (Osona).
L’edifici és romànic segle XII, ampliat amb capelles laterals i un campanar a partir del segle XVI Apareix ja esmentat el 1007, en un testament sagramental
Guillem de Peratallada
Cristianisme
Bisbe de Girona (1160-68).
Era de la família empordanesa dels Peratallada i nebot, sembla, del bisbe de Girona Berenguer Dalmau Era canonge el 1138 Assistí a la cort d’Osca del 1162 i signà la publicació del testament sagramental del comte Ramon Berenguer IV Dotà i afavorí la canònica de Sant Pere Cercada El 1166 féu vot d’anar a Terra Santa El mateix any acompanyà el rei Alfons a l’expedició de Provença Inicià les obres del palau episcopal de Girona
Cosme Vidal i Rosich
Literatura
Escriptor, conegut pel pseudònim de Josep Aladern.
Exercí de tipògraf i publicista D’ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del moviment modernista a Reus, on habità intermitentment des del 1893 i on portà a terme tota mena d’activitats, especialment des de la seva llibreria, centre aglutinador del grup modernista local Hi fundà les colleccions Lo Modernisme 1891 i Foc Nou 1905-06 i les revistes La Gent del Llamp 1893, Almanac Modernista de la Literatura Catalana 1895, Nova Catalunya 1896 i 1898 i Reus Tranquil 1897 i hi dirigí el diari Lo Sometent 1898 El 1899 es traslladà a Barcelona i treballà en La Veu de Catalunya , La…
,
sometent
Història
Organització de gent armada no professional creada en època moderna i inspirada en l’antic sagramental o sometent suprimit amb el decret de Nova Planta (1716).
Durant la Guerra Gran, davant l’angoixosa situació de l’exèrcit, el capità general de Catalunya, comte de La Unión, ressuscità el sometent 1794, que fou novament actiu durant la guerra del Francès 1808-14, i que destorbà els atacs francesos davant Roses, Barcelona i Tarragona Més o menys desorganitzat durant les guerres carlines, fou refet el 1855 per iniciativa dels grans propietaris rurals, amb el nom de Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya, i adoptà el lema Pau, pau i sempre pau Des d’aleshores tingué un caràcter de cos auxiliar d’ordre públic La Primera República l’abolí novament…
aigua beneita
Aigua preparada amb una infusió de sal, sobre la qual el sacerdot ha pronunciat uns exorcismes i unes benediccions, emprada com a sagramental en la litúrgia cristiana.