Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
salconduit
Dret administratiu
Document lliurat per una autoritat, civil o militar, autoritzant el portador a circular per un territori o travessar una frontera.
És considerat com el precedent del passaport Avui dia té vigència en temps de guerra a causa de l’excepcionalitat de les circumstàncies
guiatge
Història del dret català
Als segles XI-XVII, salconduit o carta de seguretat que protegia una persona o unes mercaderies en general, o els anants, vinents i estadants d’una fira o un mercat en particular.
Atorgaven guiatges els sobirans, i també els barons dins llurs jurisdiccions territorials, així com els veguers i les cúries o el batlle general, sempre, però, que no infringissin les constitucions generals de Catalunya eren denegats a aquelles persones sotmeses a algun tipus de discriminació o penalització legal A partir de l’època borbònica rebé el nom de salconduit Quan era per a transitar en un poble veí rebia el nom de passaport de radi
eixea
Història
A l’edat mitjana i a la corona catalanoaragonesa, negociant dedicat principalment a rescatar captius catalans en territori musulmà, com també captius musulmans en terres catalanoaragoneses.
L’operació era efectuada generalment a despeses pròpies, de les quals era recompensat una vegada acabada la gestió feliçment Portaven un salconduit del sobirà de qui els esclaus a rescatar eren vassalls i fruïen generalment d’immunitat en cas de caure en poder enemic
Ramon Alquer
Història
Cavaller.
Militava a la companyia de Roger de Flor, amb el qual entrà a Andrinòpolis Assassinat el capitost i iniciada la persecució i la matança dels qui l’havien acompanyat 1305, es refugià en un campanar amb dos companys Hi resistiren tots els atacs, fins que el coemperador Miquel, fill de l’emperador Andrònic II, els atorgà salconduit
Joan de Calàbria
Història
Fill natural de Joan d’Anjou, duc de Lorena i de Calàbria.
Després de morir el seu pare, fou enviat a Catalunya pel seu avi Renat d’Anjou, rei dels catalans revoltats contra Joan II, per fer-se càrrec de la direcció de la guerra com a lloctinent general seu 1471 Però les nombroses defeccions del seu bàndol i la manca de l’ajut francès que esperaven no li permeteren de contenir l’ofensiva desencadenada per Joan II La capitulació de Barcelona del 1472 li assegurà un salconduit
Segimon I
Segimon I, per Pisanello
© Fototeca.cat
Història
Emperador romanogermànic (1433-37), rei d’Hongria (Segimon I: 1387-1437), dels Romans i de Germània (1411-33), d’Itàlia (1431-37) i de Bohèmia (Segimon I: 1419-37) i elector de Brandenburg (1378-88).
Fill de l’emperador Carles IV, fou casat 1386 amb la reina Maria, filla de Lluís I d’Hongria Intervingué en les lluites entre el seu germà el rei Venceslau IV de Bohèmia, i la noblesa d’aquest país Dirigí un exèrcit europeu contra els turcs i fou derrotat 1396 Per posar fi al Cisma d’Occident propugnà la celebració del concili de Constança , en el qual participà No és ben determinada la seva manca de responsabilitat en la mort de Jan Hus, al qual havia concedit un salconduit Les seves absències d’Alemanya originaren que els prínceps formessin la Unió de Bingen, per dirigir la guerra contra…
Berenguer Oller
Història
Cap de la revolta del poble de Barcelona contra els prohoms de la ciutat, el bisbe i els oficials reials.
Adquirí prestigi i posseí facilitat de paraula per a arrossegar les multituds i dominar la situació algunes setmanes pel març del 1285 Els compromesos en la revolta, que sorgia en el moment dramàtic de la invasió francesa, eren una trentena uns probables ciutadans honrats o mercaders, un notari, uns menestrals i altres sense menció d’ofici i amb cognoms molt populars L’arribada del rei Pere el Gran amb una escorta desféu la revolta Oller amb set dels seus foren penjats d’una olivera a Montjuïc, mentre la gent compromesa, unes sis-centes persones, fugia de la ciutat abans de l’arribada de l’…
amān
Història
Salconduit atorgat per un sobirà d’un país islàmic per tal de permetre-hi el trànsit o la residència temporal d’un estranger.
Ramon de Perellós
Història
Literatura catalana
Diplomàtic i escriptor.
Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el…
,