Resultats de la cerca

Lluità contra els Hohenstaufen i al costat dels Anjou, amb els quals emparentaren Té per genearca el normand Turgisio , company 1045 de Robert d’Hauteville, comte de Pulla-Calàbria, que li donà la senyoria de Sanseverino, a Salern, i germà d’Angerio, genearca dels Filangieri Els seus descendents, per raó del feu, es cognomenaren Sanseverino El seu quadrinet Tommaso I Sanseverino heretà, de la seva àvia, el comtat de Marsico i fou pare de Ruggiero II Sanseverino , que el succeí i tingué per segona muller Teodora d’Aquino, germana de sant…

Fill de Robert II de Sanseverino i de Marina d’Aragó i de Sotomayor filla del primer duc de Vilafermosa Alfons d’Aragó Membre de la família napolitana més potent, de tradició angevina i francesa, per la seva educació —els seus mestres foren Juan de Ojeda i Jaume Castellví— s’integrà en la societat galant catalanonapolitana castellanitzant, i es casà amb una catalana, Elisabet de Vilamarí i de Cardona, filla i hereva de Bernat, comte de Capaccio Prengué part en la batalla de Capo d’Orso 1528 i fou fet presoner participà després a l’expedició de Carles V a Tunis i Alger i fou…

Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar Succeí 1479 el seu parent Antoni de Montcada i d’Aragó en el comtat de Caltanissetta i en la terra d’Agosta Mestre justicier de Sicília 1463, 1479, 1501, governador de Catània 1463, gran camarlenc de Nàpols 1445 i castellà del palau reial de Palerm i dels castells de Licata Capità general i president del regne de Sicília 1475, 1478 i 1479, virrei de Sicília 1475-79 i diputat del regne 1499 Les seves cartes llatines foren publicades, juntament amb una versió italiana i una de castellana, a València el 1658

Influït per Giovanni da Fabriano, entre les seves obres firmades cal esmentar Mare de Déu amb l’Infant i santa Anna Pinacoteca Vaticana i les Esposalles de la Mare de Déu Museo di Sanseverino Juntament amb el seu germà Iacopo Salimbeni Sanseverino — ~1427, també pintor, realitzà els frescs de la catedral vella de Sanseverino i de l’oratori de San Giovanni a Urbino 1416, que per llur caràcter narratiu mostren una influència de la miniatura Ambdós germans representen a la regió de les Marques el corrent gòtic internacional

Fou concedit de nou el 1534, amb la prèvia confiscació als Sanseverino per rebels, a Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, comte d’Oliveto Passà als seus descendents —cognomenats Fernández de Córdoba—, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Ruiz de Bruesta

La grandesa d’Espanya fou reconeguda el 1530 a Pietro Antonio Sanseverino, cavaller del Toisó d’Or El 1606 passà als comtes de Saponara i el 1888 als Costa

Representant de l’escola sienesa, fou el cap d’un taller goticista que produí nombrosos retaules i quadres de tema religiós per a les esglésies de Siena Influït pel Sassetta, el seu estil es caracteritzà pel refinament i el decorativisme tres-centistes, a deshora de les innovacions artístiques de la veïna Florència Coronació de la Mare de Déu Palazzo Pubblico, Siena, Mare de Déu amb el Nen Pinacoteca, Siena, ~1450

Fill natural de Ferran I de Nàpols i de Diana Guardato El 1497 rebé els feus que havien pertangut a Gian Francesco Sanseverino, però els perdé el 1507 a favor de Roberto Sanseverino Tanmateix, es mantingué sempre fidel a la casa reial de Nàpols Es casà amb Castellana de Cardona, germana del virrei de Nàpols Ramon de Cardona El 1529, Carles V li concedí les cases confiscades a Nàpols al rebel Giovanni di Buccino i el nomenà lloctinent general del regne de Nàpols

Passà als Sanseverino, prínceps de Salern

Pare de Torquato Tasso Serví 1532-52 Ferrante Sanseverino, príncep de Salern, i altres senyors La seva obra cabdal és l' Amadigi 1560, poema epiconovellesc en cent cants i en octaves, que exalta l’amor honest i deriva de l' Amadís castellà Altres poemes seus són Piramo e Tisbe 1534, Favola di Leandro e Ero 1537 i Floridante , poema cavalleresc completat pel seu fill 1587