Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
saragossà | saragossana
Pere Bosquet
Cristianisme
Abat de Sant Cugat del Vallès (1351-85).
El capítol de la congregació claustral benedictina tarragonina i saragossana li encarregà 1358 una recopilació de les constitucions de la congregació nova enllestides el 1361 Féu construir l’arxiu del monestir
Labib al-‘Āmirī al-Fatà
Història
Rei musulmà —d’origen eslau— de la taifa de Tortosa (~1015?-35 i 1058-61), també anomenat Nabil
.
Era un eunuc al servei, sembla, del califa Hišām II Probablement nomenat valí de Tortosa, se'n proclamà rei arran de la confusió dels darrers anys del califat de Còrdova Formà part de la coalició que intentà d’imposar el califa ‘Abd al-Raḥmān IV El 1017 els musulmans de València el reconegueren com a rei, però fou destituït el 1021 pels seus tractes amb cristians i, especialment, amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I El 1035 fou desposseït del tron tortosí per un altre eslau, Muqātil Sayf al-Milla, i es refugià a la cort d’al-Munḏir II de Saragossa El seu segon regnat fou dependent de…
taifa de Saragossa

fototeca.cat
©
Història
Regne musulmà sorgit amb capital a la ciutat homònima, com a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova (1031).
En foren sobirans des de l’origen membres de la família dels Banū Tuǧib tugíbida, fins que, en morir assassinat Munḏir II ibn Yaḥyà 1039 i en alçar-se en revolta la població, el governador de Lleida, Sulaymàn ibn Muḥammad, s’emparà del territori i hi instaurà la dinastia dels Banū Ḥūd El període de la taifa saragossana es caracteritzà pels successius enfrontaments i aliances dels seus sobirans amb els regnes cristians —navarrès, lleonès i comtats catalans—, per la variabilitat de les seves fronteres la taifa comprengué, en certes èpoques, els territoris de Tortosa, 1059, i Dénia…
Manuel Viola
Pintura
Literatura
Pseudònim del pintor i poeta José Viola Gamón.
Fill de balaguerí i saragossana, residí de nen a Lleida, on precoçment, el 1933, cofundà —amb Crous i Vidal, Cristòfol, Garcia Lamolla i altres— la revista avantguardista Art Estudiant de lletres a Barcelona 1934 es relacionà amb el grup ADLAN i prologà —amb MACassanyes— l’Exposició Logicofobista de les Galeries Catalònia 1936 Militant del BOC i després del POUM, intervingué en accions bèlliques a Mallorca, Aragó i l’Ebre Exiliat, feu costat com a legionari a les forces militars franceses en lluita contra Hitler 1940, i tractà a París els surrealistes, i collaborà amb poemes en…
Alfons d’Aragó
Filosofia
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista.
Era fill natural de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’ Aldonça Roig i d’Ivorra , de Cervera El 1478 succeí al seu oncle Joan d’Aragó en l’arquebisbat de Saragossa i reuní, a més, moltes prebendes, entre d’altres l’arquebisbat de Monreale, a Sicília, que deixà, el 1529, pel de València Fou diputat de la generalitat aragonesa, exercí repetides vegades el càrrec del lloctinent d’Aragó i també el de lloctinent general de la corona catalanoaragonesa 1514-16 El 1495 introduí el sistema d’insaculació en la designació de diputats i altres oficis d’Aragó A la mort de Ferran II 1516 fou designat regent…
Vall-de-roures
Vista de la Vall-de-roures
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Matarranya, a la vall d’aquest riu, des del congost obert després de la confluència amb el riu d’Ulldemó, entre els tossals del Periganyol (1.033 m alt), a l’esquerra (dit, per la seva forma, la Caixa, que dona nom a la rodalia de Vall-de-roures i a la Caixa de Vall-de-roures), i d’en Querol (786 m alt), a la dreta, fins a l’aiguabarreig amb el Tastavins.
El terme s’estén per tota la vall del riu de la Pena excepte per un sector del vessant de la dreta, des de la capçalera del pantà de la Pena , fins al tossal del Rei, termenal dels antics regnes de València i d’Aragó i del Principat de Catalunya comprèn, també, el vessant de la dreta del sector més baix de la vall del Tastavins amb la vall afluent de la Conjunteria el vessant de la dreta del Matarranya aigua avall de la confluència dels dos rius amb la vall de Bon, que hi aflueix i la capçalera de les valls de la Viguera i de la Canaleta, que drenen el terme de la Torre del Comte abans d’unir…