Resultats de la cerca

Difongué les idees de Smith al continent europeu Després de la lectura de Wealth of Nations publicà el seu Traité d’économie politique 1803, que tingué cinc edicions Dificultats amb Napoleó en retardaren la segona edició, i dirigí una filatura de cotó a Auchy-les-Hesdins, fet que li permeté de viure una experiència empresarial El 1816 explicà un curs d’economia política a l’Ateneu i l’any 1819 li crearen un curs d’economia industrial al Conservatori d’Arts i Oficis Publicà el seu Cours d’économie politique , en 6 volums, entre el 1828 i el 1829 L’any següent fou nomenat professor d’economia…

Fou professor d’història econòmica a París El 1833 succeí Jean-Baptiste Say al Conservatoire National d’Arts et Métiers Redactor en cap del “Journal des Économistes”, fou membre de l’Académie des Sciences Morales et Politiques Entre les seves obres destaca Histoire de l’économie politique en Europe depuis les anciens jusqu'à nos jours 1837-45, primer intent sistemàtic d’elaboració d’una història de l’economia política, en la qual seguia fidelment les idees propugnades per Jean-Baptiste Say, obra que aconseguí un èxit notable Era lliurecanvista, bé que admetia límits…

Aquesta teoria accepta l’existència de la “mà invisible” de què parlava Adam Smith, que reajusta el sistema, sempre que damunt no hi actuïn elements artificiosament distorsionats La teoria té el màxim exponent en la llei de Say , segons la qual l’oferta crea la seva pròpia demanda La teoria ha estat desmentida per la realitat crisis econòmiques, desocupació crònica, etc

Les crisis de sobreproducció, que es contradiuen amb la llei de Jean Baptiste Say, sostinguda pels clàssics, tenen unes característiques i, com a tendència, han estat tractades analíticament d’una manera equivalent a les de subconsum Això no obstant, en aquest cas es poden donar situacions d’excés d’oferta de caràcter estrictament cojuntural, com a conseqüència de decisions contràries al comportament del mercat, la qual cosa no es correspon en les situacions de subconsum

Associat amb Harry Saltzman, adquirí els drets de l’agent secret James Bond creat pel novellista Ian Fleming, del qual produí la seva primera pellícula el 1962 Dr No Des d’aleshores, Broccoli es va dedicar gairebé exclusivament a la sèrie Bond fins a fer-ne disset films És a dir, tots aquells en què intervingué el personatge a excepció de Never Say Never Again IKershner, 1983 i la paròdica Casino Royale 1966

Abandonà la seva carrera com a model a Nova York per traslladar-se a Hollywood, on es convertí en un dels símbols sexuals del cinema dels anys vuitanta Ha intervingut als films Never Say Never Again 1983, The Man who Loved Women 1983, The Natural 1984, Fool for Love 1985, 9 1/2 Weeks 1986, No Mercy 1986, Blind Date 1987, Nadine 1987, Batman 1989, Final Analysis 1991, Cool World 1992, LAConfidential 1997, —pellícula amb la qual guanyà l’Oscar a la millor actriu de repartiment—, I Dreamed of Africa 2000 i Bless the Child 2000

Fill de Kirk Douglas, produí One Flew Over the Cuckoo's Nest 1975 Posteriorment desenvolupà una sòlida trajectòria com a actor coronada amb l’Oscar per Wall Street 1987 Altres films que ha interpretat són The China Syndrome 1978, The Star Chamber 1984, A Chorus Line 1986, Fatal Attraction 1988, Shining Through 1991, Basic Instinct 1992, Disclosure 1994, The Gost and the Darkness 1996, A Perfect Murder 1998, Traffic 2000, Don't say a Word 2001, One Night at McCool’s 2001, It Runs in the Family 2003, i The In-Laws 2003 També ha seguit desenvolupant la seva activitat com a productor…