Resultats de la cerca

Els reculls més cèlebres són els Scherzi musicali de Claudio Monteverdi Al principi del s XIX el scherzo fou introduït per Beethoven en la forma sonata i en el quartet com a substitució del minuet, i s’hi generalitzà

Dit d’una peça formada per tres fragments, com un lied , un minuet, un scherzo , etc

Comprèn cinc moviments, interpretats per violins, viola, violoncel i contrabaix El tema del trio del scherzo prové del lied Die Forelle ‘La truita’ L’obra és escrita en la major, tonalitat que expressa l’alegria

Estudiós de la literatura francesa, publicà Poeti francesi del nostro tempo 1924, Saggi e note di litteratura francesa moderna 1941 i Il simbolismo francese da Nerval a Régnier 1954 De la seva obra poètica cal des- tacar La gaie tristezze 1913, Scherzo e finale 1937, Tempo che muore 1942 i Terzo tempo 1950

El 1917 estrenà a Munic la seva obra més important, Palestrina Opositor aferrissat de Schönberg, Busoni i de tot avantguardisme en general, les obres realitzades perllonguen la tradició romàntica alemanya en la línia de Wagner i Strauss La seva producció més important és operística, però compongué també música orquestral Scherzo , 1888 Concert per a Piano , 1922 Simfonia en do , 1940, etc, nombroses obres corals, música de cambra i més de 90 lieder

Estudià a París amb Ernest Guiraud Aviat es destacà com a compositor, i el 1897 el seu scherzo simfònic L’apprenti sorcier assolí un èxit tal, que ha restat al repertori habitual d’orquestra Influït per Wagner a l’òpera Ariane et Barbe-Bleue 1907 i al “poema dansat” La Péri 1912, restà, però, atent als nous corrents musicals Fou crític musical de diverses revistes el 1948 hom publicà el recull Écrits de Paul Dukas sur la musique Un dels seus deixebles fou Olivier Messiaen

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la ciutat comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano, i també escriví ballets, cançons, un scherzo , per a dos pianos, etc

Lully la introduí en la música culta Molt en voga a la cort de Lluís XIV, al s XVIII esdevingué més alegre de moviment ràpid segons Brossard o moderat segons D’Alembert Al s XVIII formà part també de la suite instrumental, abans de la giga final, alternant sovint amb un segon minuet, a tres veus, que té aleshores funció de trio En les sonates i simfonies, aquest terme abusiu de trio designarà l’episodi central que substitueix el segon minuet És l’única dansa que ha estat adoptada per la sonata clàssica abans de cedir el lloc al scherzo beethovenià Fou inscrit en la simfonia, com…

A dinou anys partí cap a l’Havana, on fundà l’Orquestra de Cambra de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical, que influí en el desenvolupament del nacionalisme musical cubà Adquirí la nacionalitat cubana el 1936 Fou professor al conservatori municipal de l’Havana Després de la revolució, fou director nacional de música i promogué la formació de l’orquestra simfònica nacional, l’escola nacional de música i diverses institucions de pedagogia musical escampades arreu del país el 1976 fou nomenat degà de la facultat de música Compongué música coral, de cambra i sonates, un scherzo…

Ingressà a l’orde caputxí, i el 1908 fou ordenat de sacerdot Estudià a Sant Sebastià, Barcelona amb Adrià Esquerrà i París, on fou influït per Ravel Residí a Barcelona 1943-53, on fou un dels fundadors de l’Instituto Español de Musicología Fou membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca Per a piano escriví Preludios vascos 1912-23, Infantiles a quatre mans, Vora'l Ter 1936 i Tiento y canción 1946 per a cant i piano, Pom de cançons per a nens 1945 text d’Apelles Mestres, Quatre melodies catalanes 1915, Gure Herria 1928 i Mendi-Lore 1948 i també música vocal Suite vasca Tríptic franciscà , 1949…