Resultats de la cerca

Fill del duc de Gancia Francesc de Borja-Centelles i Dòria Per matrimoni esdevingué príncep de Squillace 1701 Austriacista, li foren segrestats els béns a la península Ibèrica

Participà en la insurrecció de Vic contra Felip V de Castella 1705 Fou magistrat de l’audiència creada a Barcelona pel primer Carles III Quan els seus fills Joan Baptista i Josep Anton desertaren juliol del 1714, ell romangué a la ciutat assetjada Li foren segrestats els béns per Felip V

Molt relacionat amb La Federación de Barcelona, encapçalà el procés d’adhesió a l’AIT de les societats obreres mallorquines —de les quals fou òrgan a partir del gener del 1870— Hi escriviren el fuster Joan Sánchez, el sabater Guillem Arbós, el paleta Francesc Cañellas, etc Pel gener del 1871 hom intentà la seva reaparició sota la denominació de La Revolución Social , però els tres números que hom en feu foren segrestats

Fill d’un noble barceloní, es dedicà al comerç de draps El 1639, en esclatar la guerra a la frontera catalana, es passà al bàndol francès, on es mantingué durant la guerra dels Segadors Lluità en el setge de Barcelona, i l’abandonà en retre's la ciutat 1652 Installat a Perpinyà, fou administrador dels béns segrestats al Sant Ofici i vicari capitular de la diòcesi d’Elna El capítol protestà a Roma i aconseguí finalment que fos destituït

Baró de Montclar Era fill de Josep Ponç i de Ribelles, destacat participant en l’alçament contra Felip IV de Castella En morir el seu pare 1653, Lluís XIV li concedí una pensió de 3000 lliures i el nomenà coronel d’un regiment de cavalleria En compensació de la baronia de Montclar, definitivament perduda en restar el Principat en mans de Felip IV, el 1659, li foren concedides rendes sobre béns segrestats a d’altres nobles romasos al Principat Lluità en diverses guerres europees de Lluís XIV i assolí el grau de tinent general

Fill petit de Ricard de York, duc de Gloucester Molt influent durant el regnat del seu germà Eduard IV, aquest el féu tutor dels seus fills Probable instigador de la mort d’aquest, es proclamà regent i protector dels seus nebots, però ben aviat féu declarar illegítim Eduard V, encara infant, i aconseguí que el Parlament el nomenés rei Assassinà els seus nebots, que havia tingut segrestats a la Torre de Londres Aquests crims i el despotisme amb què governà el feren molt impopular Quan Enric Tudor Enric VII, hereu dels Lancaster, desembarcà a Anglaterra agost del 1485, Ricard…

Fill d’Andreu de Fenollet i de Saportella El 1385 es casà amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d’Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Roda El 1392 fou nomenat vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria El 1415 hostatjà l’emperador Segimon a Canet Fou el darrer de la línia primogènita del llinatge i, en morir, les senyories de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i del Soler passaren 1424 a la seva fillastra, Violant de Perellós i de Pròixida la baronia de Castellnou i les senyories de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca passaren 1424 a la seva neboda filla de cosina germana, la reina…

Baronessa de Milany-Vallfogona, senyora de Cartellà Filla de Ramon Galceran de Pinós i de Milany Abans del 1454 es casà amb el seu cosí germà Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur Vídua 1475, el 1478, sota la guia espiritual de l’ermità venecià Mario Del Pascio que vivia de feia un temps a Randa Mallorca i havia obtingut del rei el permís de rehabilitació de Randa com a centre didàctic lullià, legà a Barcelona, davant el notari i cronista Pere Miquel Carbonell amb qui l’uní una amistat de família, els seus béns i drets amb certes condicions, però, les baronies de Milany i la Portella…

Gestionat per l’Autoritat Portuària de Nova York, que n'era també la propietària majoritària, era al Lower Manhattan, centrat per una plaça de 735 m 2 envoltada de diversos edificis de grans dimensions, entre els quals destacaven els gratacels anomenats Twin Towers ‘Torres Bessones’, de 412 metres d’alçada i 110 pisos, projectats per l’arquitecte MYamasaki i acabats el 1972 i el 1973 respectivament El 26 de febrer de 1993 una de les torres fou objecte d’un atemptat amb bomba que provocà sis morts L' 11 de setembre de 2001  tingué lloc un segon atemptat, dut a terme amb dos avions, els quals,…

Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…