Resultats de la cerca

Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder de Sargon la…

És un substantiu d’arrel semítica que significa ‘senyor’

Llengua encara sense classificar, no pertanyent ni a la família indoeuropea ni a la semítica, sembla emparentada amb l’hurrita, i, com aquest, era escrita en caràcters cuneïformes, en un sillabari derivat del sumerioaccadi

Segons la Bíblia, fou el déu principal dels filisteus, amb un cèlebre temple a Asdod L’única representació que en resta mig home, mig peix, en monedes d’Arvad, sembla basar-se en texts rabínics tardans

Professà l’assiriologia i la sumerologia a Leipzig, Breslau i Berlín Publicà obres importants sobre gramàtica Assyrische Grammatik , 1889 Grundzüge der Sumerischen Grammatik, 1914, lexicografia Assyrisches Handwörterbuch , 1896 Sumerisches Glossar , 1914 i religió semítica Babel und Bibel , que provocà una gran controvèrsia

Déu del Sol, ho era també de la justícia i de l’equitat Era venerat a Zararim Larsa i a Sippar Fill del déu lunar Nanna corresponent al semític Sin i de Ningal, era espòs de Shemirda corresponent a l’Aya semítica, de la qual tingué un fill, Šakan, déu de les cabres, les gazeles i altres animals de l’estepa

D’origen semita, al segle X aC passà del Iemen al Corn d’Àfrica, on es fongué amb els pobles autòctons Conserva els trets racials caucàsics i la llengua semítica, però és de pell bruna i de cabell cresp Al segle IV es cristianitzà Etiòpia El nom originari, en àrab habaš , es troba testimoniat ja en inscripcions del segle IV, sota la forma hbš

D’escriptura consonàntica, se'n conserven unes 2 400 inscripcions

Estudià a la Universitat de Barcelona i amplià estudis a París i a Heidelberg, on visqué alguns anys Fou lector a la Universitat de Tübingen i professor a la Universitat Catòlica de Washington Especialista d’epigrafia semítica antiga sud-aràbic, fenici, estudià inscripcions feniciopúniques del sud de la península Ibèrica i d’Eivissa Publicà també alguns articles sobre els arabismes en català i castellà L’any 2000 rebé la Creu de Sant Jordi