Resultats de la cerca
Es mostren 442 resultats
signes ortogràfics
Gramàtica
Signes que, en la correcta escriptura del llenguatge parlat, serveixen per a transcriure la pronunciació, la intensitat i la distinció de certs sons, així com l’entonació, les pauses i els sentits de les frases.
Els signes ortogràfics són l'accent, la dièresi, els signes diacrítics i els diversos signes de puntuació
llengua de signes
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels sistemes de signes coherents (sobretot amb les mans) emprat per a la comunicació habitual en una determinada comunitat de persones, generalment sordes.
Característiques generals de les llengües de signes Cal no confondre les llengües de signes amb accions de mim o imitacions gestuals d’objectes, accions, etc, encara que aquestes hi puguin ser utilitzades amb alguna freqüència com en qualsevol sistema lingüístic, els signes confegits amb les mans són convencionals i arbitraris, sense cap relació material amb l’objecte o concepte que expressen És també errònia la idea que les llengües de signes constitueixen una ‘traducció’ o ‘versió’ dels signes orals, bé que ocasionalment algun signe pot tenir aquest origen En aquest sentit, el lèxic i…
signes de puntuació
Gramàtica
Diversos signes ortogràfics que marquen pauses, entonacions o incisos d’una frase.
Són la coma, el punt i coma, els dos punts, el punt, els punts suspensius, l'interrogant, el signe d’admiració, el guió, el parèntesi, el claudàtor, les cometes
regla dels signes
Matemàtiques
Regla que dona el signe del producte de dos nombres reals qualssevol.
És - a b = - ab = a -b - a - b = a b on a ∈ℝi b ∈ℝ, i pot ésser generalitzada a qualsevol anell commutatiu Hom pot enunciar-la dient que si els signes són iguals el producte és +, i si són diferents és -
signes de Brudziński
Conjunt de reflexos d’origen muscular, consistents en la flexió lleugera dels genolls en flectir passivament el clatell del malalt en decúbit supí i en la flexió o extensió d’un membre inferior en flectir intensament el membre oposat, que apareix en casos d’irritació meníngia (meningitis).
Signes dels Temps
Magazine religiós de format audiovisual.
S'emet pel Canal 33 de Televisió de Catalunya i per TVC online Es manté en antena des del 1986
Josep Espasa i Signes
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà
Miquel Signes i Molinés
Literatura
Escriptor en castellà i polític.
Afiliat 1931 a les Joventuts Socialistes, el 1932 obtingué el títol de mestre Poc després d’aconseguir plaça fou mobilitzat pel bàndol republicà Després de la Guerra Civil fou condemnat a vint anys de presó, però al cap de tres anys sortí en llibertat i pogué exercir fins el 1954 des del 1947 com a director del Collegi Politècnic de Sant Josep, a Alacant Durant els primers anys del franquisme s’involucrà en la reorganització del PSOE en la clandestinitat, però se separà del partit el 1962 seguint Rodolf Llopis , de qui era molt pròxim Del 1954 fins a la jubilació 1981 treballà en una caixa d’…
zodíac

Mapa dels signes del zodíac
Esoterisme
Banda de l’esfera celeste que té una amplada d’uns 17°, la qual és travessada longitudinalment per l’eclíptica, que la divideix en dues meitats iguals.
El Sol ressegueix l’eclíptica completament en 12 mesos, i per això els antics consideraren el zodíac dividit en 12 rectangles iguals, coneguts amb el nom de signes del zodíac i anomenats, respectivament, Àries , Taure , Gèmini , Càncer , Lleó , Verge , Balança , Escorpió , Sagitari , Capricorn , Aquari i Peixos Cadascuna d’aquestes zones té una longitud de 30°, i el Sol resta al seu interior durant un mes Per conveni, hom considera que el primer signe comença al punt γ, o primer punt d’Àries, i que el Sol comença la seva volta aparent del cel quan passa per aquest punt L’ordre dels restants…
fórmula

Alguns dels signes utilitzats en les fórmules químiques
©
Química
Expressió gràfica de la constitució i estructura d’una espècie química.
Les fórmules, bàsicament, els símbols dels elements, xifres en subíndex per a indicar quantes vegades cal considerar-los repetits i ratlles que indiquen els enllaços Subsidiàriament, hom empra uns altres nombrosos signes, que hi afegeixen informació o n'escurcen l’escriptura La convenció fonamental de la notació química és que cada símbol representa un àtom i, per tant, totes les fórmules donen la composició qualitativa i quantitativa de les substàncies, car contenen els símbols dels elements presents o abreviacions que representen conjunts d’aquests símbols, que repeteixen, si cal, o…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina