Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
peu de llebre
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 5 a 40 cm d’alçada, pubescent, amb fulles compostes de tres folíols estrets, i amb flors petites, blanques o roses, disposades en glomèruls oblongs i pilosos.
Es fa en terrenys secs, silícics, a tot Europa
surera

alzines sureres
© MC
Indústries forestals
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 20 m d’alt, d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, lleugerament sinuatodentades, endurides i tomentoses pel dessota, de flors masculines en aments i flors femenines aïllades o en petits grups, i de fruits en gla.
Es fa sobre substrats silícics, en zones de clima marítim humit, a la regió mediterrània occidental De les sureres és tret el suro, en pannes, amb eines apropiades, en torns de 8 a 10 anys se n'origina una important indústria
silicícola
Ecologia
Dit de les plantes o de les comunitats vegetals que viuen normalment en sòls o substrats silícics.
envàs

Bodegó d’envasos
© Fototeca.cat
Tecnologia
Transports
Recipient dins el qual hom posa un producte per transportar-lo o conservar-lo.
El baix preu dels materials plàstics ha desplaçat altres materials tradicionals, com el vidre o la porcellana, de la fabricació d’envasos i permet alhora que hom no els hagi de retornar Els envasos de material plàstic, però, tenen l’inconvenient que no es destrueixen fàcilment un cop utilitzats, la qual cosa complica encara més el problema de l’eliminació de residus Pel que fa a la indústria alimentària són especialment importants els materials emprats en la fabricació d’envasos donades les característiques dels productes que han de contenir Són autoritzats per a aquesta finalitat metalls i…
escorpins

Escorpí
© Fototeca.cat-Corel
Aracnologia
Ordre d’aràcnids amb el cos dividit en tres segments.
El prosoma o cefalotòrax , que és cobert per un únic escut dorsal, el mesosoma o preabdomen, que és ample i format per set segments, i el metasoma o postabdomen, que és molt més prim, llarg i mòbil, i per això rep vulgarment el nom de cua En l’últim segment del metasoma hi ha una glàndula verinosa que comunica amb un inflament que acaba en un agulló Els pedipalps són molt desenvolupats i acaben en una forta pinça, amb què agafen llurs preses i les immobilitzen amb l’agulló verinós del postabdomen, que poden doblegar sobre el cap Els quelícers, per contra, són molt reduïts A la part ventral…
l’Alt Palància

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó.
La geografia Cap de comarca, Sogorb Els seus límits són a l’W, la serra de Montalgrau, unida a la d’Espina, i la del Toro, a la ratlla d’Aragó al N, les serres d’Espina i d’Espadà, que són els límits amb l’Alt Millars a l’E, la frontera lingüística en una zona de transició cap a la Plana Baixa i el Baix Palància i al S, les serres que des de la serra de Javalambre, a Aragó, baixen cap a l’E El seu eix és el riu Palància o de Sogorb, en el qual, prop de la confluència amb la rambla de Gaibiel, hi ha el pantà d’El Regajo 6,5 milions de m 3 , que regula el cabal del riu Pel sud, s’estén part de…
l’Alt Empordà

Comarca
Comarca de Catalunya, una de les dues en què es divideix l’Empordà.
La geografia Cap de comarca, Figueres És constituïda fonamentalment per una plana, però també inclou els vessants de les muntanyes que l’encerclen pel N i l’W La plana de l’Empordà, amb les característiques tanques de xiprers © Fototecacat Pel S i el SW, el límit de la comarca amb el Pla de l’Estany, el Gironès i amb el Baix Empordà és d’ordre purament humà, ja que continuen la mateixa plana Vers l’E s’obre a la mar Mediterrània i forma el golf de Roses La plana és el sector més important de la comarca, tant per l’extensió com pel seu significat econòmic Tectònicament, és una àrea enfonsada…
Andalusia

Comunitat autònoma
Regió meridional de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; comprèn les províncies d’Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla; la capital és Sevilla.
La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de muralla muntanyosa cap a…