Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cistococ
Botànica
Antic gènere d’algues verdes unicel·lulars i esfèriques, de l’ordre de les clorococcals, amb un pirenoide i divisió per autòspores.
És emprat encara en liquenologia per a designar el grup més freqüent d’algues simbiòtiques
Noël Bernard
Botànica
Botànic francès.
Estudià les relacions simbiòtiques entre els fongs de les micorrizes de les orquídies i les plantes hostes, i descobrí que la germinació de les llavors de les orquidàcies només es produeix en presència del fong
protozous
Plasmodium malariae
Michael Wunderli (CC BY 2.0)
Protistologia
Grup d’organismes del regne dels protoctists que inclou espècies generalment unicel·lulars o bé que formen colònies on cada cèl·lula conserva, tot i així, la seva pròpia capacitat reproductora.
Llur talla, microscòpica, va des dels 2 μ fins als 1000 μ, bé que la mitjana és de 20 a 100 μ De forma variada, els primitius són esfèrics, però s’allarguen i es polaritzen a mesura que evolucionen L’estructura normal d’un protozou és la d’una cèllula típica eucariota, bé que presenten diferenciacions especials Així, la membrana cellular és l’única en els ameboides, però els altres grups presenten a més una membrana secundària deguda a la presència d’una cutícula o d’un exoesquelet resultants de l’excreció de productes pèctics Això determina el sistema d’alimentació, de manera que en els que…
beggiatoa
Agronomia
Bacteri de la família de les beggiatoàcies que forma associacions simbiòtiques amb arrels de plantes sotmeses a ambients hipòxics o anòxics.
El bacteri obté oxigen de l’arrel, mentre que aquesta es detoxifica de compostos reduïts de sofre Hom l’utilitza sobretot en els conreus d’arròs
acels
Helmintologia
Ordre de turbel·laris format per petits cucs plans, de color terrós o blanc, sovint verds a causa de les algues verdes simbiòtiques que viuen dins llurs teixits.
Llur principal característica és l’absència de cavitat digestiva Solament tenen una massa compacta de cèllules digestives El sistema reproductor és molt primitiu Són marins, viuen sota les pedres o entre les algues de la zona litoral, i sovint presenten ritmes diaris de baixar a més profunditat a la nit i ascendir durant el dia El gènere més representatiu és convoluta platihelmints L’any 1999 es donaren a conèixer uns experiments genètics realitzats amb acels que permeten afirmar que aquests animals no pertanyen al fílum dels platihelmints, com es pensava fins ara, sinó que representen el…
cefalodi
Micologia
En algunes espècies de líquens amb clorofícies com a algues simbiòtiques, formació superficial i en forma de pústula ( cefalodi ectòtrof
) o inclosa en el tal·lus ( cefalodi endòtrof
).
És format pel fong del liquen i per una cianofícia estranya És, fins a un cert punt, un liquen independent del liquen que el presenta
azol·la
Botànica
Gènere de pteridòfits aquàtics, de la família de les salviniàcies, de tija ramificada en un sol pla i de fulles molt petites, en cavitats interiors de les quals viuen cianofícies simbiòtiques ( Anabaena
).
A vegades es fan en gran quantitat, i suren als arrossars i als aiguamolls
corall
Corall vermell
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Nom donat a qualsevol cnidari marí proveït d’un esquelet calcari, que pot viure isolat o formar una colònia.
Hom l’aplica més específicament a aquelles espècies de cnidaris antozous que posseeixen un esquelet calcari arborescent, per contraposició a les madrèpores o coralls que tenen esquelet massís Són més abundants i diversos a les mars càlides, on formen generalment esculls corallins El més gran d’aquests esculls és la Gran Barrera de Queensland o Gran Barrera Australiana, d’uns 2500 km de longitud De la resta d’esculls, que oscillen entre prop dels mil i escaig i alguns centenars de quilòmetres, es poden esmentar l’Apo Reef, a la mar de Luzon Filipines els esculls mesoamericans, els més grans…