Resultats de la cerca

La F llatina deriva gràficament de la digamma etrusca i grega no pas de la Φ, forma passada a través dels alfabets itàlics prellatins La F clàssica romana consisteix en un primer traç vertical i en dos traços horitzontals a dalt i al mig, cap a la dreta Presenta reforços estètics als extrems dels tres traços en l’escriptura d' inscripcions monumentals romanes L’escriptura comuna clàssica només manté el reforç base interior de la F , que es desenrotlla notablement, alhora que els altres dos traços, mitjà i superior, ultrapassen també a l’esquerra el traç vertical Per evitar la confusió…

Era una antiga illa illa de Gènova, actualment soldada a la riba dreta del riu El nom es deu a les foneries de ferro i de metall, que encara hi persisteixen, i potser als ferrers establerts prop dels hostals extramurs, que són citats ja per Despuig el 1577 fins fa poc hi tenien l’origen encara els serveis de viatgers Hi havia l’antic convent trinitari de Sant Blai Ha estat molt perjudicat en tots els setges que hi ha hagut a la ciutat Els ravals de la Creu i el de Sant Vicent hi són inclosos

Com a signe numèric equival a 7 ζ’ o bé a 7 000 ,ζ

Era ja emprat pels trobadors provençals i pels antics poetes italians, que en feren el vers preferit Apareix en Ramon Llull i és habitual en els poetes catalans del s XV, Ausiàs Marc i en tots els successius A causa de la seva extensió, s’ajusta a les frases i als ritmes de la prosòdia habitual Modernament l’han conreat tots els poetes, en composicions rimades o en versos blancs, o estramps, sense rima El vers decasíllab comporta dos accents principals, un a la síllaba desena i un altre a la quarta, seguida o no de cesura si no hi ha cesura, demana un altre accent secundari a la vuitena La…

Té una amplària d’una sisena part de la de l’escut