Resultats de la cerca

Es diferencia de l'estatització i de la nacionalització en el fet que la socialització implica que els beneficis obtinguts reverteixin a la societat en socialitzar els mitjans de producció en conjunt —i no alguns, i normalment no els més importants, com és el cas de les nacionalitzacions— i transferir-los a l’estat hom intenta de consolidar un sistema econòmic de tipus socialista, mitjançant la creació d’un sector socialista potent, que impulsi el desenvolupament econòmic En una accepció més àmplia, Marx i els teòrics marxistes utilitzen aquest terme per a fer referència a una de les…

L’individu s’insereix en diversos submons institucionals l’abast del quals és determinat pel grau de complexitat de la divisió social del treball i la consegüent distribució social del coneixement

Professor a Berlín 1884-1914 i a Estrasburg Analitzà les formes de socialització i insistí en la vida com a categoria metafísica Entre les seves obres cal destacar Über soziale Differenzierung ‘Sobre la diferenciació social’, 1890, Die Probleme der Geschichtsphilosophie ‘Problemes de la filosofia de la història’, 1892, Soziologie Untersuchungen über die Formen der Vergesellschaftung ‘Sociologia Estudis sobre les formes de socialització’, 1908, Hauptprobleme der Philosophie ‘Problemes fonamentals de la filosofia’, 1910 i Lebensanschauung ‘La intuïció de la vida’, 1918

La personalitat social —en incessant desenvolupament mitjançant el procés de socialització— resta intrínsecament vinculada a tot el fenomen de la cultura

Es fonamenta en la participació activa dels estudiants, en la interdependència positiva entre els membres del grup i en la valoració de la socialització i la integració com a elements potenciadors de l’aprenentatge

El conformisme pot ésser resultat simplement de la socialització i en aquest sentit és un procés inconscient, efecte de coerció sia mitjançant la suggestió, sia per la por de càstig o fruit d’una voluntat conscient d’integració en el grup i d’ésser acceptat per ell

Actua com a mecanisme de compensació de les tendències oposades al sistema vigent, i en aquest sentit s’oposa al canvi social El control és exercit de formes molt diverses costums, creences, mitjans de comunicació, etc i a través de la família i l’educació, com a processos fonamentals de socialització

Aquest procés s’inicia en la infantesa d’una manera inconscient amb l’aprenentatge de les conductes més elementals i, en l’adult, comporta l’acceptació o el rebuig, conscients, de noves formes culturals segons si s’adiuen o no amb els models adquirits en la infantesa Pot ésser considerada una versió antropològica del concepte de socialització