Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
sonoritat
Fonètica i fonologia
Tret fonològic positiu, per oposició a sordesa, que es caracteritza per la vibració de les cordes vocals en qualsevol emissió fonemàtica.
És una oposició fonològicament rellevant en totes les llengües naturals
sonoritat
Capacitat d’un instrument o d’un local, un ambient, etc, per a produir o recollir un so.
sèrie
Lingüística i sociolingüística
Conjunt ordenat d’elements fonològics que tenen un tret, positiu o negatiu, en comú.
Anomenada també correlació o sèrie correlativa , serà marcada, si el tret comú és positiu, i no marcada, si és negatiu Així, per exemple, en català b, d, z, z, ž, ž, z, y, g formen una sèrie marcada quant a la sonoritat, i p, f, s, t, š, s, k la formen no marcada per manca de sonoritat
pandora
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, de caixa plana i amb sis cordes metàl·liques dobles que eren polsades amb un plectre.
De sonoritat greu, hom n'atribueix la invenció a John Rose 1562
corn anglès
Corn anglès
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, amb el tub de fusta lleugerament cònic i acabat en una campana ovoide característica.
La seva sonoritat és semblant a la de l’oboè, però és més plena i de registre més greu
manicord
Música
Instrument cordòfon de teclat.
Aparegué a França al s XVI amb el nom de manicordion Era d’una sonoritat molt seca És l’antecessor del clavicordi
música negra
Música
Nom donat a la música de les races melanodermes d’Àfrica (música africana), de les comunitats negres de les Antilles (música afrocubana) i de l’Amèrica del Nord (música nord-americana, jazz).
L’expressió ha estat emprada alguns cops en to despectiu, com a equivalent a música de ritme exagerat o de sonoritat excessiva
oboè
Oboè
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon del grup dels de llengüeta consistent en un tub estret d’uns 60 cm, proveït de forats i claus, de forma lleugerament cònica, amb llengüeta doble en l’embocadura.
Hom n'obté el so, penetrant i de registre mitjanament agut, obturant i obrint els diferents forats mitjançant els registres corresponents Abasta tres octaves de l’escala cromàtica Té un origen molt remot i són nombrosos els instruments antics que poden considerar-se'n un precedent L’instrument actual s’originà vers el segle XVII, i n'han derivat també un gran nombre d’instruments, el més destacat dels quals és l’anomenat corn anglès Des del segle XVII figura en l’orquestra, i hom li confia un paper rellevant en la música simfònica i en l’òpera Vivaldi, CPhE Bach i Händel, entre altres,…
ressonància
Música
Conjunt de sons complementaris que produeix el so d’una nota, en un instrument musical, en vibrar, sota la influència de la primera vibració causada per la nota, els cossos pròxims per simpatia.
Aquest fenomen és emprat per a amplificar la sonoritat dels instruments de corda, de tecla, etc amb la caixa de ressonància de fusta, o d’un altre material adequat