Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
període sospitós
Economia
Dret mercantil
Espai de temps que precedeix una declaració de fallida.
Els actes efectuats pel fallit durant aquest temps són considerats nuls o anullables
Mošé Hayyīm Luzzato
Esoterisme
Història
Erudit i cabalista jueu italià.
Escriví en hebreu Fou autor de drames històrics i poemes Estudià la càbala i escriví obres místiques Sospitós de messianisme, es traslladà a Amsterdam i a Palestina Publicà La sendera de rectitud 1740, molt difosa Illustrat, esdevingué el punt de partença de la literatura hebraica moderna i n'abandonà la matèria religiosa anterior
Flavi Estilicó
Història
Militar
General romà d’origen vàndal.
Nomenat magister militum 385, li fou confiada la tutoria d’Honori, gendre seu, i la regència de l’imperi d’Occident No pogué recuperar la Illíria per a l’Imperi, però derrotà els visigots d’Alaric a Pollenza 402 i els ostrogots a Fiesole 405 Sospitós de connivència amb els germànics i de voler fer proclamar emperador el seu fill, fou mort amb el consentiment d’Honori
Manuel Freire de Andrade
Història
Militar
Militar andalús.
Durant la guerra contra Napoleó fou cap de l’exèrcit, en substitució de Castaños agost del 1813, i tingué una brillant intervenció en la batalla de San Marcial 1813 que li valgué el títol de marquès de San Marcial 1834 Sospitós de simpaties liberals, el 1914 li fou denegat el càrrec de ministre de la guerra Dirigí les tropes governamentals que reprimiren el moviment constitucionalista a Cadis 1820 i hom li atribuí la tràgica matança del 10 de març, l’endemà d’haver jurat Ferran VII la constitució
Julius Robert Oppenheimer
Julius Robert Oppenheimer
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Després dels seus estudis a Europa al costat de Rutherford i de Max Born, fou nomenat professor a la Universitat de Califòrnia Gràcies als seus treballs sobre partícules atòmiques fou nomenat director del centre d’investigacions de Los Alamos 1943, des d’on dirigí la fabricació de les primeres bombes atòmiques És autor de treballs diversos sobre la teoria quàntica i la de la relativitat Guanyat per les idees pacifistes, es féu sospitós a les autoritats nord-americanes dels anys cinquanta i perdé tots els càrrecs oficials Humanista i filòsof, hom li deu Science and the Common Understanding ,…
Howard
Llinatge noble anglès que té per genearca el jurista William Howard, del final del segle XIII.
La família té diverses branques els ducs de Norfolk, els comtes d’Arundel, de Carlisle, d’Effingham, de Northampton i de Suffolk Thomas Howard ~1473-1554, tercer duc de Norfolk, reprimí la rebellió d’Irlanda Era oncle d’ Anna Bolena i de Caterina Howard , i, en ésser executada aquesta, caigué en desgràcia i fou empresonat Henry Howard ~1517-47, fill de l’anterior, era comte de Surrey i capità dels exèrcits anglesos Fruí uns quants anys de la confiança d’Enric VIII, però, esdevingut sospitós, fou condemnat a mort i executat Conreà la poesia i introduí el vers lliure en la poètica anglesa, i se…
Juan de Valdés
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Escriptor i humanista castellà.
Germà d’Alfonso de Valdés, i, com ell, un dels erasmistes més distingits Sospitós d’heterodòxia pel seu Diálogo de la doctrina cristiana 1529, anà a Itàlia, on fou agent de l’emperador i gentilhome del papa Climent VII A Nàpols es féu partidari d’un cristianisme illuminista i es dedicà a exposar les seves doctrines a un grup selecte de la societat Escriví també un Alfabeto cristiano 1546 i les Ciento diez consideracions divinas 1550 Però l’obra fonamental de Valdés és de caràcter filològic i literari el Diálogo de la lengua , escrit cap al 1535 Dins el corrent renaixentista de defensa de les…
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord

Charles Maurice de Talleyrand-Périgord en un oli de François Gérard (1808)
Metropolitan Museum of Art (Nova York)
Història
Polític i diplomàtic francès.
Príncep de Benevent i duc de Talleyrand Fou bisbe d’Autun 1788 i diputat als Estats Generals 1789 D’idees revolucionàries, defensà la nacionalització dels béns eclesiàstics i es mostrà d’acord amb la constitució civil del clergat excomunicat pel papa, abandonà l’Església, amb la qual es reconcilià abans de morir Sospitós de reialisme, hagué d’exiliar-se 1792-96 Havent tornat a França, fou ministre d’afers estrangers 1797-99 i participà en el cop d’estat del 18 de brumari Collaborà inicialment amb Napoleó, però fou apartat 1807 en defensar un sistema d’equilibri europeu Caigut Napoleó, fou…
Odalric
Història
Comte de Barcelona, potser de Girona i d’Empúries, Rosselló, Narbona i d’altres comtats septimans (852-857/58), designat per Carles II el Calb per substituir el comte Aleran.
Era un franc de procedència oriental, probable fill d’un Odalric que fou comte d’Argengau i Linzgau 807-816, a l’actual Àustria, en temps de Carlemany Per part de mare sembla que tenia vinculacions amb les terres catalanoseptimanes, car devia ésser net del comte Bigó de Tolosa Segons sembla, vers el 846 era comte de Rètia, i com a marquès de Gòtia presidí un judici a Crespià comtat de Narbona El 852 obtingué del sobirà dos preceptes per a fidels seus de la Marca El 854 collaborà amb Carles II en la lluita contra els aquitans partidaris de Pipí II en 853-854 No sabé evitar, però, que l’estiu…
ducat de Crillon
Història
Títol francès concedit el 1725 sobre la senyoria de Crillon (Valclusa).
El detingueren el general Louis Berton des Balbes mort el 1796 i el seu fill, el tinent general François Félix Berton des Balbes de Quiers 1748-1820, diputat de la noblesa als estats generals del 1789, el qual s’uní al tercer estat i fou un dels fundadors del Club des Feuillants Esdevingut sospitós, visqué a Espanya, on lluità al costat del seu pare en la reconquesta de Menorca Després de la Restauració, tornà a França i en fou fet par 1815 El seu germà consanguini Louis Antoine Berton des Balbes de Quiers 1775-1832, duc de Crillon i de Maó, fou tinent general de l’exèrcit espanyol i combaté…