Resultats de la cerca

Hi havia un soviet suprem a cadascuna de les repúbliques federades i un soviet suprem federal, compost de dues assemblees el soviet de les nacionalitats i el soviet de la unió El soviet de les nacionalitats era integrat per 750 membres 32 per república federada, 11 per república autònoma, 5 per oblast i un per okrug , i el de la unió per 750 membres Ambdues assemblees eren elegides per sufragi universal per un període de cinc anys, bé que les candidatures eren úniques i designades pel Partit Comunista Exercien el poder…

Malgrat la repressió, renasqueren el 1917 Organitzats a escala local, es dotaren d’un comitè executiu central que coordinava l’actuació dels diversos soviets de diputats obrers, soldats i camperols El soviet més important fou el de Petrograd, creat pel setembre del 1917 Malgrat l’existència del govern, els soviets detingueren el poder real i crearen una situació de doble poder Controlats pels bolxevics i sota la direcció de Trockij, que pel setembre del 1917 fou elegit president del consell executiu suprem, esdevingueren les cèllules bàsiques de la revolució i en possibilitaren…

El nom oficial era Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, i se’l coneix més sovint per les sigles d’aquesta designació URSS Amb una superfície de 22402000 km 2 , els seus límits coincidien aproximadament amb els de la màxima expansió territorial de la Rússia dels tsars, de la qual sorgí, i constituïa l’Estat més extens del món Comprenia principalment la major part de l’Europa oriental, bona part de l’Àsia central i tota l’Àsia septentrional  Rússia , Ucraïna , Bielorússia , Moldàvia , Armènia , Geòrgia , l’ Azerbaidjan , el Kazakhstan , el Turkmenistan , el Kirguizistan , el…

El més important era el presídium del soviet suprem, que exercia de forma collegiada les funcions de cap d’estat Cos permanent, entre les sessions del soviet suprem tractava de les principals qüestions de l’administració de l’estat i controlava el treball dels òrgans subordinats Era elegit pels diputats de les dues cambres del soviet suprem i l’integraven el president, el primer vicepresident, quinze vicepresidents un per cada república federada, el secretari i vint-i-un vocals Del 1952 al 1966 el politburó tingué el nom de presídium del comitè central

Enginyer, esdevingué comissari del poble en la indústria alimentària 1940-44 i, més tard, representant permanent d’Ucraïna al consell de ministres Accedí al comitè central del PCUS 1960, a la presidència del soviet suprem 1965 i al politburó 1966 El 1977 fou separat d’aquest i de la presidència, que passà a Leonid Iljič Brežnev , el 1979 perdé el seu lloc al soviet suprem de l’URSS i al d’Ucraïna, i el 1981 del comitè central del PCUS

Fill d’un obrer metallúrgic, a vint anys fou vicepresident del soviet rural dels Urals 1927-30, el 1931 s’adherí al PCUS i el 1937 entrà dins el comitè regional de Dniprodzeržyns’ke Durant la Segona Guerra Mundial ascendí a coronel 1941 i a major general 1943, i esdevingué comissari polític del IV front d’Ucraïna 1942-45 El 1950 fou nomenat primer secretari del comitè central del partit comunista de la República de Moldàvia Membre del comitè central del PCUS 1952, en fou secretari diverses vegades 1952-53 1956-60 1963 Entrà al praesidium el 1957 Del 1960 al 1964 i del 1977 al…

Els anys 1972-74 serví en l’exèrcit soviètic, i el 1982 es graduà en enginyeria electrotècnica a la Universitat de Yerevan Des dels anys vuitanta ocupà càrrecs al Partit Comunista Armeni, i en 1989-90 fou membre del presídium del soviet suprem armeni El 1991 fou elegit membre del soviet suprem de l’Alt Karabakh durant l’època soviètica, Nagorno-Karabakh, on des del 1988 havia liderat el moviment proarmeni, i fundà el moviment Miatsum ‘Unificació’ Després de la desaparició de l’URSS 1991, encapçalà l’ofensiva que expulsà les forces azerbaidjaneses de l’Alt Karabakh i…

Aparegué clandestinament, i el 1918 es convertí en òrgan oficial del govern bolxevic posteriorment ho fou del presídium del soviet suprem de l’URSS fins el 1992, que passà a diari independent El 1997 tenia una tirada de 611 547 exemplars

D’ençà del 1946 dissenyà diferents avions de transport, l’èxit dels quals féu que el 1962 fos nomenat cap de disseny de la indústria aeronàutica soviètica Fou membre del PCUS, des del 1945, i membre del Soviet Suprem del 1958 al 1966

Actualment és oberta a tots els professionals de la geografia per tal d’encoratjar la investigació i l’exploració Entre les seves publicacions cal esmentar Geographical Review , Focus , Current Geographical Publications , Soviet Geography Review and Translation , a més de colleccions de mapes i atles