Resultats de la cerca

Per al servei de Tuent i de sa Calobra existí ja des del començament del s XVI l’església de Sant Llorenç, encara subsistent tots dos llogarets formaven part de la Universitat d’Escorca dita també d’Escorca i Tuent, però de fet es trobaven més vinculats a Sóller, cosa que fou l’origen de llargs plets

Es diferencia de la natura pel fet que aquesta constitueix el supòsit en espècie, mentre que el supòsit —com allò que té natura— constitueix més aviat l’individu concret

Als Països Catalans, hom especialitzà la fusta de lledoner en la confecció de forques i de forcats a tota la conca de l’Ebre Els lledoners s’anaren concentrant a l’Albera i al Montsec, i la producció de forques després de posades en remull les branques ramificades, anomenades també forcats o forcalls , al Vallespir i al Rosselló de Perpinyà a Ceret, passant per Sureda i a la Noguera Alentorn, únic nucli forcaire subsistent

Inicià les seves activitats el 1862 Promogué el conreu de les lletres i les arts sota el signe del culte marià i tingué un paper important en el moviment de la Renaixença a Lleida Organitzava anualment un certamen literari, i entre les obres premiades, que eren publicades en uns Annals , en figuren d’escriptors com Francesc Pelagi Briz, Josep Martí i Folguera, Àngel Guimerà, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Ubach i Vinyeta, Jaume Collell, Llorenç Riber, etc Subsistent, ha perdut el caràcter originari

És una de les antigues parròquies del terme del castell de Gurb, existent el 917 Fou usurpada pels senyors del castell a partir del 920 i recuperada pels bisbes de Vic el 1080 El 1091 es consagrà una nova església romànica, subsistent en part, modificada amb una nova porta el 1572 i amb la supressió dels absis per un gran presbiteri al s XVIII Tenia 14 famílies el 1553, 26 famílies i 174 h el 1626 i 22 famílies i 170 h el 1782

Segons tradició, hi habità fra Guerau Miquel, amb fra Joan i altres anacoretes De fet, el 1192 fra Guerau rebé la possessió i el domini d’una bona part del Montsant, entre l’ermita de Sant Bartomeu i la de Santa Maria del Montsant el 1210 cedí una part de la seva concessió als Balb de Lleida perquè hi fos edificat un monestir, i ell es retirà vers Bonrepòs Segons la llegenda, fra Guerau habità en una gran balma o cova del congost, on edificà l’ermita de Sant Bartomeu, encara subsistent, i la de Santa Maria, ja desapareguda

Ocupa el planell superior i és envoltat per un alt mur emmerletat amb torres semicirculars als angles Una gran torre quadrada del segle X s’aixeca a l’angle nord-oest El primitiu castell, dit de Sant Lluc, fou bastit en 958-86 dins una gran propietat cedida al monestir de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya i Besalú, i fou ampliat amb la gran muralla encara subsistent als segles XI i XII, fortificat de nou i reparat al llarg del XIII, quan el castell fou traspassat al rei de França pel tractat de Corbeil 1258

Hi ha el monestir cistercenc femení, encara subsistent, fundat el 1172 per la comtessa Àuria de Pallars, vídua d’Arnau Ramon possiblement amb el propòsit de fer-ne panteó familiar, la qual el dotà amb les viles de Casbas i de Morata Les abadesses obtingueren també la jurisdicció sobre Pedralta d’Alcofea, Torres d’Alcanadre, Bierge, Sieso i Yaso Hi professaren filles de la noblesa d’Aragó i de Catalunya Construït dins un recinte fortificat, es conserven restes de muralles, la torre de l’homenatge i d’altres elements són notables l’església, d’estil romànic cistercenc sobri s XII,…

És en un contrafort roca Rossa, 445 m alt del Montnegre, al N d’Hortsavinyà, enmig d’una urbanització Fou fundada el 1145 per Guerau III de Cabrera, vescomte de Cabrera i d’Àger, sobre el seu alou de Fredena, de la jurisdicció d’Hostalric En fou el primer prior l’exmonjo Bernat, que rebé la donació i començà l’edificació de l’església Una llarga sèrie de donacions dels nobles veïns, consignada en el Cartoral de Roca-rossa ara a l’arxiu capitular de Solsona, permeté d’aixecar la gran església romànica de transició, subsistent en bona part, i de crear una comunitat canonical…

Aquesta situació constitueix un delicte contra les relacions familiars, la característica principal del qual és que la persona ja casada anteriorment, es vol casar en un segon matrimoni coneixent l’existència de l’anterior Aquesta característica no era considerada en el delicte de bigàmia, abans de la reforma del codi penal del 1995