Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
aigua tònica
Alimentació
Beguda no alcohòlica feta a base d’extrets o essències de fruits cítrics, aigua gasejada o mineral, amb sucre o sense, amb petites quantitats de quinina (10 mg/100 ml) o naringina, a les quals és degut el tast amarg característic.
tònica
Música
Primer grau de l’escala heptatònica de la qual és la nota central.
Representa el repòs, en oposició al cinquè grau o dominant, que representa la tensió Dóna el nom a l’escala i és inseparable del concepte de tonalitat Fins al s XVIII rebé els noms de nota principal i de nota final Les composicions del període anomenat clàssic tenen la tònica com a nota final En l’harmonia tonal, l’acord perfecte comença i acaba amb la tònica
tònic | tònica
Fonètica i fonologia
Dit de l’element sil·làbic o fonemàtic que presenta un accent d’intensitat, per oposició a d’altres elements no tònics o àtons.
En català, i sobretot en els dialectes orientals, és una oposició poc productiva a causa de les reduccions fonemàtiques que comporta la pèrdua de la tonicitat tribu tríbu enfront de tribú tribú, però no pas cantar káņte i cantar keņtá, etc
tònic | tònica
cadència imperfecta
Música
Resolució de l’acord de dominant a la primera inversió de l’acord de tònica.
Fa la sensació de suspensió, puix que el baix resta aturat a mig camí vers la tònica
nota sensible
Música
Dit del setè grau de l’escala a causa de la seva tendència a ascendir cap a la tònica.
La resolució de la sensible en la tònica era obligada en l’harmonia tradicional
gamma
Música
Fragment de l’escala musical que s’estén de tònica a tònica.
Sovint és emprat com a sinònim d’escala, cosa incorrecta, ja que escala, en la música tonal, és un concepte teòricament illimitat
cicle de les quintes
Música
Sèrie de dotze quintes ascendents —o descendents— que, en el sistema temperat, formen un cercle tancat, en el qual hom va trobant els dotze graus de l’escala cromàtica i l’ordre d’accidents de les armadures que determinen les escales clàssiques major
i menor
.
Aquesta progressió encadena totes les tonalitats majors i menors cada tònica esdevé la dominant o la subdominant de la tònica següent
grau
Música
Nom que hom dóna als sons de l’escala diatònica.
La tònica representa el primer grau Des del punt de vista de les funcions tonals reben el nom successiu de tònica, supertònica, mediant, subdominant, dominant, superdominant i sensible o subtònica En una melodia són anomenats graus conjunts els situats en posició immediata, i disjunts quan hi ha una distància superior a un grau
àton | àtona
Fonètica i fonologia
Dit del fonema vocàlic, síl·laba o mot relativament mancat d’intensitat acústica, o de freqüència tonal, respecte a algun altre que presenti un grau superior en aquests dos factors.
Es tracta d’un concepte essencialment relatiu, puix que les seves realitzacions requereixen, almenys virtualment, la presència d’algun segment fonemàtic en oposició No és possible de pronunciar una vocal o una síllaba aïllades com a tònica o àtona Altrament, és àtona la síllaba, monofonemàtica, u , enfront de mà , tònica, en “humà”