Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
tapir
tapir (Tapirus terrestris)
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels tapírids, del subordre dels ceratomorfs, caracteritzats per les petites dimensions amb relació als altres representants de l’ordre i la fusió del musell amb el nas i el llavi superior per a formar una petita trompa.
Hi ha una espècie de tapir asiàtic Tapirus indicus Detall del cap d’un tapir © Xevi Varela , que és la més gran de totes i arriba a fer 2,5 m de longitud total, amb les parts inferiors negres i les laterals i dorsals d’un color argentat La seva primitiva àrea de repartició, que comprenia una gran part de l’Àsia monsònica, ha restat reduïda a algunes zones de la part sud-oriental del continent i a l’illa de Sumatra Hi ha tres espècies americanes Tapirus terrestris, Troulini i Tbairdii La primera, la més corrent, té una repartició uniforme per tota l’Amèrica del Sud, exclòs el con S, i les…
Vallesià
Geologia
Unitat estratigràfica continental del Miocè superior proposada per a la fossa del Vallès, de la qual s’ha derivat el nom.
Jau sobre l’Astaracià i sota el Turolià Pis geològic creat per M Crusafont i J Truyols 1952 utilitzant les faunes analitzades de Can Llobateres Sabadell com a criteri de correlació estratigràfica La fauna vallesiana es caracteritza per la presència de l’èquid hipari Originari d’Amèrica, penetrà a Àsia a través d’un pont intercontinental aparegut a causa del descens del nivell del mar La migració de fauna que es produí, i la consegüent dispersió per Àsia i Europa, degué incrementar encara més la diversitat dels ecosistemes del Miocè, i motivà el contacte de dues comunitats faunístiques D’altra…
dinoteri
Paleontologia
Mamífer proboscidi, de la família dels dinotèrids, de gran talla que en algunes espècies podia arribar als 5 m d’alçada (Deinotherium giganteum).
Tenia aspecte exterior d’elefant i es caracteritzava per la manca d’incisives a la mandíbula superior per contra, les de la mandíbula inferior eren corbades i dirigides verticalment cap avall Visqué durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè fa entre 22 i 1 milions d’anys Hom n’ha trobats de fòssils a Europa, l’Índia i Àfrica Els dinoteris constitueixen un grup a part dels proboscidis que evolucionaren independentment de la línia que donà lloc als mastodonts i als elefants, la qual cosa és una constant en la composició faunística del Miocè inferior En el Miocè superior desaparegueren del vell…
Eocè
Fragment de maxil·lar i mandíbula d’un cavall fòssil procedent de l'Eocè superior
© Fototeca.cat
Geologia
Segona època del Terciari inferior, compresa entre el Paleocè i l’Oligocè.
És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el Cretaci…