Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
carinyena
Viticultura
Cep conreat tradicionalment a Aragó i a Catalunya, vigorós, productiu i resistent.
Brota i madura tardanament
nevus
Patologia humana
Denominació genèrica de les taques de la pell i de les mucoses, vasculars o no, benignes però susceptibles de sofrir degeneracions canceroses.
Normalment són congènits, però poden aparèixer també tardanament, a l’edat adulta L’aspecte és molt divers a vegades són taques amb un defecte o un excés de pigmentació, a vegades semblen tumors
Vicenç de Lerins
Cristianisme
Teòleg semipelagià provençal.
Prevere al monestir de Lerins i adversari de sant Agustí, fou famós per la seva doctrina sobre la tradició , expressada en l’obra Commonitorium És venerat com a sant, tardanament, a causa del semipelagianisme La seva festa se celebra el 24 de maig
Elizabeth Cleghorn Stevenson
Literatura anglesa
Novel·lista anglesa, coneguda pel pseudònim de Gaskell.
Inicià les seves activitats literàries molt tardanament, arran de la mort del seu únic fill Aquest fet i el canvi de vida que representà anar a residir a la industrial Manchester condicionaren la seva obra Cal remarcar-ne les novelles Mary Burton 1848, Cranford 1853 i Wives and Daughters 1864-66
Sant Sixt de Miralplà

Vista general de l’església de Sant Sixt de Miralplà, ubicada al municipi de Vic
© Fototeca.cat
Capella
Capella rural situada a poca distància vers el NW de la ciutat de Vic (Osona), prop de la carretera de Vic a Berga.
Existia ja el 1100 dins la demarcació de la vila rural de Fontcoberta Des del 1175 estigué sota la protecció dels canonges de Sant Tomàs de Riudeperes, i més tard, de la família Fontcoberta Resta l’església romànica, amb la volta refeta tardanament i un campanar de torre, d’època romànica, al seu costat
Danís Saurat
Literatura
Escriptor occità.
Visqué molt de temps a Londres Autor de nombrosos assaigs en francès, descobrí tardanament la llengua de la seva terra publicà Ac digas pas 1954 i Encaminament catar 1955 Pòstumament aparegué Encaminament II 1960 Aquests texts evoquen el surrealisme i es caracteritzen per un to sovint èpic i per una llengua autèntica, d’una gran rudesa
Vertumne
Mitologia
Déu dels etruscs, venerat especialment a Volsinii (actual Bolsena), associat probablement amb Voltumna, al santuari de la qual s’aplegava la confederació de les dotze ciutats etrusques.
Destruïda Volsinii 264 aC, el culte passà a Roma, on li fou dedicat un temple, a l’Aventí Era venerat també al vicus Tuscus , carrer romà molt concorregut, d’ací que hom el relacionés amb el canvi i el comerç Tardanament hom l’associà amb el canvi de les estacions, i, juntament amb Pomona, fou protector de la vegetació i dels arbres fruiters
les Roquetes

Bloc Carles Tries, a les Roquetes (Barcelona)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona al peu i vessants del turó de les Roquetes
(305 m alt.), contrafort septentrional de la serra de Collserola, dins l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, que domina el Besòs al coll de Finestrelles; és pràcticament tot desproveït de vegetació.
Fins el 1950 tingué algunes torres d’estiueig i “Casetes amb hortet” disperses aleshores s’inicià la seva ocupació per la població immigrant més desfavorida, amb gran predomini dels habitatges fets per autoconstrucció Actualment el barri és format per blocs d’habitatges Els dèficits en equipament urbà són importants Els autobusos i el ferrocarril metropolità hi han arribat tardanament el 1974 i el 1981 respectivament
Innokentij F’odorovič Annenskij
Literatura
Teatre
Poeta simbolista i dramaturg rus.
La seva obra de creació, que començà a ésser publicada molt tardanament, és caracterizada per la tristesa de les imatges simbòliques, d’inspiració francesa, a les quals afegeix la passió del món clàssic A més de tragèdies de tema mitològic, escriví tres únics volums de poesia Tikhije pesni ‘Dolces cançons’, 1904, Kiparisovyj larec ‘L’estoig de xiprer’, 1910 i Posmertnyje stikhi ‘Versos pòstums’, 1923
a enganyar
Jocs
Joc consistent a saltar a la corda, amb dues persones que roden.
Les persones que han de saltar s’arrengleren a una banda, l’una darrere l’altra quan una ha saltat una estona ha de sortir-ne, i en el mateix instant de fer-ho, hi entra la següent, de manera que no es perdi cap rodada de la corda, i així successivament la que entra a saltar tardanament o ho fa abans d’hora perd, i passa a fer de rodadora
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina