Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
tel·lúric | tel·lúrica
Geologia
Dit de les roques d’origen terrestre, per oposició a les extratel·lúriques, com és ara els uranòlits.
tel·lúric | tel·lúrica
corrent tel·lúric
Meteorologia
Conjunt de corrents elèctrics que circulen per l’atmosfera.
Quan fa bon temps aquests corrents són constituïts pels moviments d’ions positius en sentit vertical cap a la superfície terrestre i d’ions negatius en sentit contrari, a causa del camp elèctric vertical de dalt a baix existent entre la ionosfera i la superfície terrestre Aquests elements poden considerar-se, respectivament, com les plaques positiva i negativa d’un condensador, el condensador tellúric, amb l’atmosfera com a dielèctric En el cas de les tempestes, els corrents elèctrics tenen noms específics llamps, llampecs, etc
àcid tel·lúric
Química
Oxoàcid del tel·luri que, en estat sòlid, presenta l’estructura octaèdrica de Te(OH)6.
És un sòlid cristallí, soluble en aigua calenta i en els àlcalis, que es fon a 136°C Hom el pot preparar per oxidació del telluri o del diòxid TeO 2 amb peròxid d’hidrogen En dissolució, es comporta com un àcid dibàsic molt dèbil pK 1 =7 i presenta caràcter oxidant
tel·lurat
Química
Qualsevol sal de l’àcid tel·lúric.
Se'n coneixen de diverses estequiometries i poden ésser representats per la fórmula general M n I TeO n OH 6- n Totes contenen octàedres de TeO₆ en l’estructura
Juan María Lekuona
Literatura
Poeta i estudiós de la literatura basca.
S'ordenà de sacerdot el 1953 El seu primer llibre poètic publicat fou Muga beroak ‘Límits càlids’, 1973, que recull en la primera part poemes dels anys cinquanta en la segona un conjunt titulat Mindura gaur ‘El sofriment avui’, amb què es donà a conèixer el 1966, i en la tercera part, Hondarrean idaltzia ‘Escrit a la sorra’, la darrera producció posterior fins els primers anys setanta En aquest recull es manifesta una evolució, des de poemes inspirats en els clàssics fins a un simbolisme tellúric terra, aigua, foc, són elements que configuraran aquesta simbologia El segon recull, Ilargiaren…
tel·luri
Química
Element químic, de nombre atòmic 52 i símbol Te, pertanyent al grup VIA de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1789 per FJMulber von Reichenstein, i el nom li fou donat l’any 1798 per MHKlaproth El telluri natural és constituït per una mescla de vuit isòtops, un dels quals 1 2 7 Te és radioactiu, amb una vida mitjana d’1,2X10 1 3 anys, amb masses que van de 120 a 130, i que determinen un pes atòmic de 127,60 En són també coneguts 21 radioisòtops artificials Tot i ésser un element rar constitueix un 10 - 6 % del pes de l’escorça terrestre, és àmpliament distribuït a la natura Ocorre rarament natiu, i els seus minerals més importants són telluriurs També ocorre, en forma dispersa,…
Antonio Machado Ruiz
Literatura
Poeta andalús.
Germà de Manuel Machado Ruiz , hom sol adscriure'l a la Generació del 98, perquè la seva obra constitueix la versió lírica dels temes, de l’actitud espiritual i de la consciència dels homes que la formaren Estudià a la Institución Libre de Enseñanza, es doctorà en lletres a Madrid i assistí als cursos de Bergson a la Sorbona Catedràtic de francès als instituts de Sòria 1907 —on es casà amb Leonor Izquierdo, que morí al cap de poc temps—, Baeza 1912, Segòvia 1919 i Madrid 1931, durant la guerra civil es refugià a València i a Barcelona, i pel gener del 1939 s’exilià Començà a publicar a les…
tel·lurat
Química
Cadascun dels anions derivats de l’àcid tel·lúric, de fórmula general [TeOn(OH)6 - n]n+.
Jacint Verdaguer i Santaló

Jacint Verdaguer i Santaló
© Fototeca.cat
Literatura
Excursionisme
Música
Poeta i escriptor romàntic.
Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…
, , ,