Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
telefèric

Telefèric sobre el port de Barcelona
© Lluís Prats
Transports
Instal·lació per al transport de persones o de materials amb vehicles suspesos d’un o més cables aeris, emprada especialment en els terrenys accidentats quan la construcció d’una carretera o d’un ferrocarril no és possible pel seu cost elevat o per la seva dificultat.
Els telefèrics solen consistir en un o més cables portadors , fixats a les torres de suport, que són d’acer o de formigó armat, pels quals roden els rodets dels quals pengen, subjectats per balancins, els vehicles, que poden ésser cabines, seients, vagonetes, etc, arrossegats per un o més cables tractors En els telefèrics lleugers, sovint el cable portador és alhora tractor L’estació motora és installada generalment a la part més elevada del recorregut Els telefèrics, que permeten de salvar desnivells de fins al 100%, poden ésser tancats o oberts, segons que el cable sigui sense fi de manera…
Mont Dóra

Telefèric d'accès al massis de Mont Dóra
© Jaume Ferrández
Volcà
Massís volcànic d’Occitània, al Massís Central, a la regió d’Alvèrnia.
La seva màxima altitud és el Puèi de Sancí 1886 m Format per una gran varietat de materials volcànics —traquita i basalt, entre altres— presenta també una gran diversitat de relleus cons, colades, etc Importància ramadera i turística elaboració de formatge, aigües termals, esports d’hivern
Josep Maria Serra i Valls
Enginyeria mecànica
Enginyer.
Llicenciat el 1899, treballà als tallers Vulcano Durant quinze anys residí a Bilbao, on desenvolupà la seva activitat professional als Altos Hornos de Vizcaya Novament a Barcelona, s’integrà als tallers Damians Projectà i dirigí, entre d’altres, la construcció de l’esfera de la part superior dels antics Magatzems Damians, a Barcelona, les estructures metàlliques dels palaus de l’Exposició de Montjuïc i el telefèric de Sant Jeroni de Montserrat inaugurat el 1929, la seva màxima realització Exercí també la docència a l’Escola del Treball, d’on fou degà
Transports Metropolitans de Barcelona
Denominació comuna de les empreses Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA i Transports de Barcelona, SA, que desenvolupen l’activitat a l’àrea metropolitana de Barcelona.
És el principal operador de transport públic de Barcelona Ofereix dues xarxes regulars de transport la subterrània amb el metro i la de superfície amb l’autobús, a més de diversos serveis de transport d’oci El metro de Barcelona disposa de vuit línies, una xarxa de 102,6 km de longitud, 140 estacions i un parc mòbil de 160 trens 137 en línia en hora punta, que, a part de Barcelona, presta servei a set municipis més de l’àrea metropolitana registra 381,22 milions de viatges anuals La flota d’autobusos és integrada per 1090 vehicles 891 en línia en hora punta, tots adaptats, que circulen per…
el Puigmal

Vista del Puigmal des de Montlluís
© JoMV
Muntanya
La muntanya més alta (2.910 m), juntament amb el Carlit, dels Pirineus Orientals, al límit entre el municipi de Queralbs (Ripollès) i el d’Er (Alta Cerdanya).
Els materials d’aquest Pirineu hercinià són tan metamorfosats gneis, ampelites, llicorelles, que hom destria difícilment els sediments originaris, en general precambrians al vessant cerdà i cambrians o silurians al ripollès Arrasades les arestes del primer plegament, es formaren peneplans entre 2600 i 2000 m alt pla de Salines El paroxisme pirinenc tornà a alçar el massís, fendit lateralment després per les glaceres quaternàries locals, les més orientals del vessant migjornenc, que només al costat cerdà assoliren certa importància La xarxa hidrogràfica actual en la seva erosió regressiva ha…
transportador

Cinta transportadora
© Arxiu Fototeca.cat
Tecnologia
Nom donat a diferents instal·lacions fixes que serveixen per a transportar diverses matèries i productes i molt diferents objectes al llarg de determinats trajectes, generalment curts i eventualment molt llargs.
En la indústria són emprats transportadors de molt diverses concepcions i solucions constructives adequades a les característiques de la càrrega pes, estat de divisió, etc, a la longitud del trajecte i al seu traçat, etc Hom anomena preferentment elevador el transportador emprat per a elevar la càrrega verticalment o amb molta inclinació, i el nom de transportador sol ésser reservat per a aquelles installacions que efectuen el transport segons un pla horitzontal o poc inclinat Quan els punts entre els quals cal efectuar el transport són separats per accidents naturals o artificials, hom sol…
telecadira

Telecadira
© Corel - Barbara K. Deans
Esport
Transports
Telefèric els vehicles del qual són simples seients, individuals o dobles, amb un reposapeus per al passatger.
telecabina

Telecabina de la Tosa d'Alp, a l'estació d'esquí de la Molina
© Laura Martínez Ajona
Transports
Telefèric els vehicles del qual són cabines tancades, que arriben a tenir una capacitat d’unes vuitanta persones.
Els telecabines de les estacions d’esquí solen ésser de dues o de quatre places Reben també el nom de funicular aeri o, simplement, aeri
Jocs Olímpics de Londres 2012

Inauguració dels Jocs Olímpics de Londres
Esport general
Jocs d’estiu de la XXX Olimpíada de l’era moderna, que se celebraren entre els dies 27 de juny i 12 de juliol a Londres.
Fou la tercera ocasió que els Jocs Olímpics tenien lloc a la capital de la Gran Bretanya Les anteriors s’esdevingueren el 1908 i el 1948 IV i XIV Olimpíades de l’era moderna, respectivament Durant el procés de selecció i nominació, competiren prèviament amb Moscou, Nova York, Madrid i París, ciutat juntament amb la qual fou finalista El Comitè Olímpic Internacional anuncià la designació el 6 de juliol de 2005 Hom dividí la ciutat en tres grans àrees amb les installacions per als diversos esports la Zona Olímpica, al districte de Stratford, la Zona Fluvial, al llarg del Tàmesi, i la Zona…
Saldes

Vista del poble de Saldes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, estès als vessants meridionals del Cadí.
Situació i presentació Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre al S, amb Fígols Vell i Gósol i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén Alt Urgell El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners, la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més…