Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
erlang
Unitat de mesura del tràfic de veu per línies telefòniques.
Un erlang considera el volum de tràfic total com si s’hagués concentrat durant una hora, de manera que un erlang representa una ocupació de línia de 60 minuts en una hora dos erlangs, de 120 minuts en una hora, i així successivament S'utilitzen diferents models per a fer previsions de tràfic i per a estimar el nombre de línies telefòniques en la planificació d’una xarxa de veu El model erlang B es basa en tres variables el tràfic telefònic durant l’hora més carregada, la taxa de fallides en trobar línia disponible i el nombre total de línies Aquest model suposa que les trucades…
locutori
Local on hi ha els elements necessaris per a oferir als usuaris el servei de comunicacions telefòniques.
Normalment disposa de diverses cabines telefòniques, amb un telèfon, de monedes o de fitxes, per a establir comunicacions urbanes o interurbanes
xarxa de dades commutada
Electrònica i informàtica
Estàndard de comunicació segons el protocol de commutació de paquets, usat a Europa, el Regne Unit, Nova Zelanda i Austràlia per a la transmissió de dades.
Tot i que a través de les xarxes telefòniques commutades es poden enviar dades, en ser dissenyades per a la transmissió de veu, se'n pot produir una certa distorsió Les xarxes de dades commutades, dissenyades específicament per a la transmissió de dades, eviten aquesta distorsió, i per això allà on és possible s’usen com a alternativa a les xarxes telefòniques commutades La majoria de les xarxes de dades commutades estan basades en el protocol X25
llaç local per ràdio
Telecomunicacions
Bucle d’abonat sense fils.
És una alternativa per a evitar l’estesa de cables de coure en l’últim tram de les línies telefòniques, les que uneixen l’última central de commutació amb els abonats A més, pot efectuar les funcions d’un sistema d’accés ràdio punt-multipunt un emissor i molts receptors de banda ampla, conegut genèricament com a sistema LMDS Local Multipoint Distribution Service , i amb una velocitat de transmissió de fins a 2 Mbps per enllaç Una xarxa WLL consta d’un conjunt d’estacions base, que concentren el tràfic rebut dels diferents abonats i l’envien a les centrals telefòniques de…
clavilla
Electrònica i informàtica
Peça aïllant amovible, amb un o més contactes metàl·lics que poden ésser introduïts als alvèols d’una presa de corrent a fi d’establir una connexió elèctrica.
N'hi ha de diversos tipus mascle , femella , bipolars , tripolars , múltiples , banana , telefòniques , etc
Biniancolla

Vista de la cala de Biniancolla
© Antònia Sánchez - En Menorca
Caseria
Urbanització
Caseria amb una urbanització del municipi de Sant Lluís (Menorca), al sud del poble, a uns 3 km de la costa, on hi ha la cala de Biniancolla
.
Hi ha una estació radioelèctrica que enllaça les xarxes telefòniques espanyoles i italianes a través de Sardenya
Karl Guthe Jansky
Enginyer nord-americà.
Treballà inicialment en la Bell Telephone, i en fer recerques sobre les causes que parasitaven les comunicacions telefòniques descobrí 1931, accidentalment, la radiació provinent del centre de la Galàxia Aplicat a l’estudi d’aquest fenomen, desenvolupà les beceroles de la radioastronomia
Giovanni Giorgi
Física
Físic i enginyer italià.
Fou professor de física matemàtica a les universitats de Càller 1926-29 i Palerm 1929-34 Des del 1934 fou catedràtic de transmissions i mesures telegràfiques i telefòniques a la Universitat de Roma El 1901 proposà un nou sistema d' unitats físiques anomenat sistema Giorgi
central telegràfica
Local destinat a l’acompliment del servei telegràfic, al qual arriben les línies telegràfiques.
Consta d’una sala d’aparells amb els receptors i transmissors i dels equips auxiliars d’alimentació, de prova de línies, etc Els desenvolupaments recents de la tècnica telegràfica relatius als teleimpressors han introduït les centrals telegràfiques de commutació automàtica, anàlogues a les telefòniques, destinades a la commutació de línies del servei tèlex
Crónica Científica
Revista quinzenal barcelonina de divulgació científica, en castellà, fundada el 1878 per Rafael Roig i Torres.
Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents —fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya—, bibliografia, estudis originals, etc Entre d’altres, hi collaboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol Deixà de publicar-se el 1892
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina