Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Georg Philipp Telemann

Georg Philipp Telemann
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany.
Fill d’un pastor protestant, estudià humanitats i dret a Leipzig 1701 Autodidacte en música, fou el compositor més fecund de l’època barroca i conreà tota mena de gèneres Organista a la Neue Kirche de Leipzig 1702, fundà un Collegium Musicum i escriví les primeres òperes alemanyes Gràcies als viatges que féu pogué conèixer la música instrumental francesa, l’òpera italiana i la música popular polonesa L’any 1706 ocupà els càrrecs de konzertmeister i de director de la capella d’Eisenach 1708, on establí una bona amistat amb JSBach i la seva família Director de música de Santa Caterina de…
Magníficat
Càntic (anomenat així pel seu primer mot, en llatí) que l’evangeli de Lluc posa en boca de Maria, quan aquesta visità la seva cosina Elisabet.
La litúrgia cristiana l’adoptà, a l’ofici vespertí ritu romà, benedictí, etc o a l’ofici del matí sobretot els ritus orientals Aquest text ha estat musicat per molts compositors Hi reeixiren especialment HSchütz, Monteverdi, Telemann, JSBach i el seu fill Carl Philipp Emanuel i, als Països Catalans, Josep Antoni Martí
Breitkopf
Música
Família alemanya d’editors de música.
L’empresa editora fundada a Leipzig el 1719 per Bernhard Christoph Breitkopf 1695-1777 començà imprimint obres de Telemann i CPhE Bach, entre d’altres El 1795, Christoph Gottlob Breitkopf 1750-1800, net de Bernhard Christoph, s’associà a Gottfried Christoph Härtel i refundà l’empresa amb el nom de Breitkopf und Härtel Editaren les obres de Mozart, Haydn i Beethoven, entre d’altres, i publicaren al llarg del segle XIX les obres completes de JS Bach Gran part dels seus arxius desaparegueren el 1943 a causa d’un bombardeig
Carl Philipp Emanuel Bach

Carl Philipp Emanuel Bach
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany, cinquè fill i segon dels supervivents de Johann Sebastian Bach i de Maria Barbara.
Destacà com a clavecinista des de molt jove Cursà estudis jurídics, però aviat es decantà per la música Fou nomenat clavecinista de cambra de Frederic II de Prússia 1740, càrrec que no li resultà mai plaent En morir el seu padrí, el compositor Georg Philipp Telemann 1767, sollicità i obtingué la seva plaça de “director de música” a Hamburg, la qual li donà més independència Fou el més admirat dels Bach al seu temps És autor del Versuch über die wahre Art, das Klavier zu spielen ‘Assaig del veritable art de tocar el clavecí’, instrument per al qual té prop de dues-centes obres Té…
passió
Música
Composició musical sobre la narració evangèlica dels esdeveniments que precedeixen i acompanyen la mort de Jesús.
L’edat mitjana conreà la passió cantada en cant pla i dedicava aquestes obres al culte pàssia La passió polifònica s’inicià al s XV Fou conreada especialment a Alemanya als s XVII i XVIII amb la introducció de corals, àries i cors des de la Reforma hom emprà el text en alemany Es destaquen les de Heinrich Schütz i Christian Flor 1667 Al s XVIII esdevingueren veritables oratoris, basats en adaptacions del text evangèlic —sovint respectat, però, en els recitatius— les més destacades foren les de JSBach Johannes Passion, 1723 Matthäus Passion, 1729, la Johannes Passion de Telemann 1741, etc…
Maurice André
Música
Trompetista francès.
Inicià els seus estudis a catorze anys, combinant la música amb la seva feina en una mina Poc després ingressà al Conservatori de París, on obtingué el primer premi extraordinari de corneta, i després el de trompeta Acabada la seva formació, fou solista dels Concerts Lamoureux 1953-60, de l’Orquestra Filharmònica de l’ORTF 1953-62 i de l’Orquestra de l’Opéra Comique de París 1962-67 Guanyà diversos premis i a partir del 1963 inicià una brillant carrera com a solista arreu d’Europa i d’Amèrica A banda de les seves interpretacions d’obres barroques i clàssiques, amb què s’ha erigit com a…
,
Frans Brüggen

Frans Brüggen
© Narodowy Instytut Fryderyka Chopina
Música
Flautista i director d’orquestra holandès.
Estudià flauta de bec amb Kees Otten al Liceu d’Amsterdam i es llicencià en musicologia a la Universitat d’Amsterdam De manera autodidàctica, perfeccionà la tècnica de les flautes de bec i travessera renaixentista i barroca, i es convertí en l’intèrpret més destacat d’aquests instruments i contribuí decisivament a la seva revaloració Amb només 21 anys 1955 fou nomenat professor del Conservatori de la Haia Fou també professor visitant de les universitats de Harvard i Berkeley Amb Gustav Leonhardt i Nikolaus Harnoncourt inicià els anys seixanta la revolució de la interpretació de la música…
acadèmia de música
Música
Societat constituïda per a l’estudi de la música i per a la difusió de les obres musicals mitjançant concerts, recitals, representacions o ensenyament.
Les acadèmies musicals tenen el seu origen en les acadèmies del Renaixement, de caràcter general A partir del segle XV, però, sobretot, del XVII, en foren creades d’especialment dedicades a la música D’Itàlia foren particularment importants a Verona, l’Accademia degl’Incadenati 1500 i l’Accademia Filarmonica 1543 i 1545, fusionades el 1564 a Florència, l’Accademia o Camerata Fiorentina, fundada per Giovanni Bardi el 1568, que cultivà la nova forma musical del recitar cantando monòdic a Venècia, l’Accademia della Fama 1558 a Arezzo, l’Accademia dei Discordi 1623, especialment dedicada al…
Heinz Holliger
Música
Oboista i compositor suís.
Estudià als conservatoris de Berna i Basilea i més tard perfeccionà la seva tècnica al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de l’oboista Pierre Pierlot Estudià composició amb Pierre Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea i l’any 1959 obtingué el primer premi al Concurs Internacional d’Interpretació Musical de Ginebra Durant alguns anys fou solista de l’Orquestra Simfònica de Basilea Així inicià una carrera de concertista internacional que l’ha convertit en un dels oboistes contemporanis de més notorietat L’any 1966 fou nomenat professor de la Hochschule de Friburg de Brisgòvia…
,
Marduix
Companyia de titelles formada l’any 1976 per Joana Clusellas (Barcelona, 1941) i Jordi Pujol (Barcelona, 1946).
Les seves produccions, nascudes al taller teatre de Sant Esteve de Palautordera, són majoritàriament adaptacions de rondalles, cançons, llegendes i mites de la tradició popular catalana, si bé han tractat també altres temes, especialment en els muntatges per a adults Actuen a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol i han participat en festivals nacionals i internacionals Entre els seus espectacles destaquen Romanços de lluna plena 1980, Interludi per a un laberíntic amor 1981, De com sant Francesc va amansir el llop 1986, A l’ombra del Canigó sobre el poema de Jacint Verdaguer, 1987, Tirant lo…