Resultats de la cerca
Es mostren 5098 resultats
artròpodes
Els artròpodes tenen una gran variabilitat morfològica. L’esquema serveix com a exemple de tots els artròpodes, ja que presenta tots els òrgans i aparells que els caracteritzen
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Embrancament d’animals invertebrats integrat per metazous clarament segmentats, protostomats, de simetria bilateral, proveïts d’apèndixs articulats.
Descripció Els artròpodes, bé que poden variar molt de forma externa, tenen tots ells una sèrie de característiques comunes Llur cos és constituït per una sèrie de segments i proveït d’apèndixs articulats d’on prové llur nom La segmentació és heterònoma diversos segments s’agrupen i donen lloc a les diferents regions del cos Hom hi pot distingir en general una regió cefàlica, una regió toràcica i una regió abdominal Segons els grups, aquestes regions queden més o menys delimitades i reben diferents noms així, en els insectes hom parla de cap, tòrax i abdomen, en els crustacis, de cèfalon,…
genètica
Arbre genealògic d’un caràcter recessiu autosòmic. La malaltia hereditària considerada és una forma d’albinisme. Atès que només tenen la malaltia els homogizots, solament la presenten una quarta part dels infants que provenen de la unió de dos pares heterozigots
© fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per W Bateson l’any 1905, però les primeres experiències d’hibridació entre les plantes foren fetes per JG Koelreuter a Alemanya i PL de Maupertuis a França a la fi del segle XVIII CF Gaertner el 1837 i C Naudin el 1865 continuaren la investigació de la transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a l’altra mitjançant l’encreuament de moltes espècies i varietats de plantes L’any 1866 Johann Gregor Mendel lleis de Mendel , mendelisme enuncià les lleis fonamentals de l’herència biològica, les quals no foren valorades pels seus contemporanis L…
espècie
Farmàcia
Grup de drogues que tenen propietats semblants.
El nom és aplicat també a un grup d’individus vegetals, animals i àdhuc químics que tenen unes certes propietats comunes
parpella
Els ulls dels cocodrils tenen tres parpelles: la superior, la inferior i la membrana nictitant
(CC0)
Anatomia animal
Cadascuna de les estructures accessòries externes que protegeixen els ulls dels vertebrats terrestres de la dessecació i de les partícules estranyes.
Les parpelles apareixen en els amfibis terrestres a fi que la còrnia no s’assequi, ja que en moure’s netegen i humitegen la superfície d’aquella N’hi ha una de superior i una d’inferior, i en els rèptils i ocells n’hi ha una altra de transversal, la membrana nictitant, que es desplaça de dins a fora i és transparent
polifiodont
Anatomia animal
Dit dels animals que, com alguns vertebrats, tenen diverses denticions successives.
Els que en tenen dues són anomenats difiodonts
platihelmints
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics que tenen el cos allargat i aplanat dorsiventralment.
Presenten simetria bilateral i són àmers, és a dir, no són segmentats No tenen cavitat general, puix el celoma és obliterat pel desenvolupament del teixit parenquimàtic, a l’interior del qual es troben els òrgans interns L’aparell digestiu és molt simplificat i pot arribar a mancar totalment en les espècies que en tenen, comença amb una obertura oral, situada a la cara ventral, i es converteix de seguida en un intestí molt ramificat i cec, és a dir, sense anus Les ramificacions arriben a gairebé tot el cos per tal de poder transportar el nodriment a totes les cèllules, puix que aquests…
naftoquinona
Química
Cadascuna de les quinones derivades del naftalè que tenen les fórmules:
.
Les dues primeres corresponen a les quinones del benzè, mentre que en la tercera els dos anells presenten caràcter quinònic Les vitamines K 1 i K 2 , importants en el mecanisme de la coagulació sanguínia i emprades com a vitamines antihemorràgiques, tenen una estructura que deriva de la metil-2-naftoquinona-1,4 per introducció d’una llarga cadena en posició 3
condrictis
Condrictis (tauró)
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Classe de peixos, gairebé sempre marins, que posseeixen esquelet cartilaginós, lleugerament calcificat, i tenen notocordi.
Són mandibulats, amb suspensió hiostílica selacis o holostílica holocèfals, i tenen la boca en posició ventral Les aletes són sostingudes per peces cartilaginoses i còrnies, i les escates cutànies tenen estructura semblant a la de les dents denticles cutanis La cua és dificerca o heterocerca Les brànquies són a banda i banda de la faringe, entre els arcs branquials les fenedures branquials són de 5 a 7 parells selacis o d’un sol parell holocèfals hi manquen els opercles La fecundació és interna i s’efectua per mitjà de l’òrgan copulador del mascle pterigòpodes la…
macrodasiòdids
Zoologia
Ordre de metazous del grup dels gastròtrics format per individus que tenen el cos allargat i deprimit.
Es diferencien dels altres gastròtrics en el fet que no tenen quetes i la paret del cos és recoberta exteriorment de nombroses glàndules No tenen protonefridis, i són hermafrodites i marins Habiten a pocs metres de profunditat, a la sorra Dos gèneres típics són Turbanella i Macrodasys
organoclorat
Química
Nom genèric d’un grup de composts orgànics que tenen clor com a constituent.
A aquest grup pertanyen la clorina, el policlorinat de bifenil, el clorur de polivinil, el DDT, el DDPV i el DDE insecticides Tenen una gran activitat biològica i llur acció té una gran persistència més d’un any el DDT i diverses dècades el DDE, motiu pel qual, com a insecticides, són sovint substituïts per organofosfats