Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
crossa
Folklore
En un castell, conjunt de castellers que reforcen els baixos.
En els castells amb folre fins a segons o fins a terços, hom posa també crossa als uns o als atres, respectivament
colesterolèmia
Biologia
Taxa de colesterol a la sang.
Normalment és de 150 a 270 mg/100 ml 3,7 a 7,0 m mol/l, dos terços dels quals es donen en forma d’èster
jurament de Montsó
Història del dret català
Jurament que rebien els notaris per part dels atorgants en els instruments de vendes a carta de gràcia, redempcions, donacions, arrendaments, hipoteques, encàrrecs, permutacions o altres transmissions qualssevol de propietats emfitèutiques.
En el sentit que hom ho feia sense frau de lluïsmes, foriscapis, terços, fadigues o altres drets dels senyors directes Fou manat de fer en una constitució de la cort de Montsó del 1537
sloop
Transports
Balandre que hissa un sol floc, a proa.
En el sloop , l’estai de proa, que va des de la roda fins a dos terços del pal, serveix per a hissar el floc, que és envergat pels mosquetons de què va proveïda la seva ralinga
accelerant
Construcció i obres públiques
Química
Producte que accelera la presa i l’enduriment (desenvolupament de la resistència mecànica) del ciment i del formigó.
Diverses sals inorgàniques actuen con a accelerants, però la més correntment utilitzada és el clorur de calci A dosi òptima redueix d’uns dos terços el temps de presa i millora les resistències a la tracció i a la compressió Té, però, altres efectes, alguns dels quals són perjudicials per a certes aplicacions, la qual cosa fa que no sempre pugui ésser utilitzat
requetè
Història
Política
Grup de combatents carlins.
Rebé aquest nom, durant la primera guerra Carlina, el tercer batalló de Navarra i, en la tercera guerra Carlina, la guàrdia de minyons que tenia el fill del pretendent Però hom coneix amb aquest nom, sobretot, els grups armats carlins que durant la monarquia alfonsina i la Segona República es preparaven militarment i que, organitzats en terços terç, participaren en la guerra civil de 1936-39
Joan Baget i Pàmies
Història
Militar
Militar, advocat i notari de professió.
Advocat per la Universitat de Cervera 1795, en produir-se l’alçament del Dos de Maig que donà inici a la guerra del Francès , amb el bisbe Geroni Maria de Torres organitzà sota el lema Patria i Rei un govern municipal a Lleida que es declarà sobirà i desobedient a les capitanies de Barcelona i Madrid, en mans dels francesos Aquest govern fou l’embrió de la Junta Superior del Principat de Catalunya , fundada a Lleida el 18 de juny de 1808 Parallelament, Baget s’uní a les forces antifranceses com a cap del sometent i dels terços de miquelets Després del primer combat del Bruc 6 de juny de 1808…
moneda berguedana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat de Berga, batuda, segurament, a la ciutat de Berga, des del segle X, pels comtes de Berga i de Cerdanya fins el 1120, que Ramon Berenguer III hi introduí la moneda barcelonesa.
Durant la guerra contra Joan II, Pere IV, el Conestable de Portugal, autoritzà 1466 l’encunyació de croats i terços de croat de plata que imitessin els barcelonesos durant la guerra dels Segadors 1641 tornà a encunyar moneda obsidional d’argent peces de 5 rals i de 5 sous Durant la primera guerra Carlina, la Junta de Berga hi encunyà moneda mitja pesseta d’argent i una moneda de coure del 1840