Resultats de la cerca

Treballà àrduament per la renovació de la llengua retoromànica, en la qual escriví diversos reculls de poemes Il vegl cha lamêr ‘El vell tinter’, 1929, Versiuns veglias e nouvas 1940 També publicà una sèrie d’antologies i féu l’arreplega de cançons populars

La bancada és una peça fixa, de ferro, que fa de base de la resta de la màquina el mecanisme de tintatge és format pel tinter, la taula que pot ésser plana o cilíndrica i la bateria de roleus la platina forma part del cos superior de la bancada i és on s’assenta la rama que conté la forma i el timpà és un bloc massís que té una superfície polida on hom colloca el paper per imprimir-lo Hom l’empra, generalment, per a fer petits treballs, com ara targetes, rebuts, etc

Presta una atenció preferent a les comarques tarragonines, bé que ha anat diversificant-ne el catàleg A final de la dècada del 2000 oferia una cinquantena de colleccions dedicades a l’excursionisme “La Butxaca de Muntanya”, “Manuals de Muntanya”, “Petjades”, guies de natura “Conèixer”, “Espais Naturals”, monografies locals “La Creu de Terme” temàtica castellera “L’Aixecador”, divulgació històrica “Memòria del Segle XX”, memòries “El Bagul”, cuina “El Cullerot”, narrativa, poesia “Sinalefa” i assaig “Prisma”, “El Tinter”, entre d’altres Publica les obres guanyadores dels premis…

Són constituïdes fonamentalment per la forma, un tinter amb el seu sistema de tintatge, un dispositiu de forniment de paper, un òrgan de pressió que aplica el paper contra la forma tintada o contra un cilindre intermedi que conté la imatge, i un mecanisme d’evacuació del paper imprès Segons la manera com és exercida la pressió del paper contra la forma o el cilindre portador de la imatge hom pot classificar les premses en planes, planocilíndriques i cilíndriques En les premses planes , la pressió és exercida per una superfície plana contra una altra superfície plana, i el paper…

Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia…