Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Quetzalcóatl
Figures d’atlants a la ciutat de Tula, que els tolteques dedicaren al culte del déu Quetzalcóatl
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat de diversos pobles precolombins de Mesoamèrica: tolteques, maies, asteques i d’altres.
El mot, que en llengua nàhuatl vol dir “serp amb plomes”, fou traduït a les diverses llengües Hom sol representar-lo com una serp amb plomes, acompanyat de cargols marins A Teotihuacán hom li dedicà 100 aC-650, amb el nom de Tlaloc, un dels temples més bonics i més importants, com a déu de la pluja En la formació de la seva personalitat complexa, hi entren diversos factors culturals Adorat primer pels tolteques, era alhora una divinitat tribal i un heroi cultural que, després d’ensenyar tota la saviesa al seu poble, per qüestions intertribals anà vers l’Orient El fet de retrobar…
Tezcatlipoca
Mitologia
Divinitat mixteca, adoptada pels asteques de Mèxic.
Déu de la nit, de les tenebres, del cel nocturn, de l’hivern i del nord, era també el déu de la justícia i de la venjança i, com a tal, exigia víctimes humanes També fou adorat pels tolteques
art asteca
Chac mool asteca, en el qual s’aprecien les restes de la policromia original
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat i difós pels asteques.
Els asteques assimilaren les tradicions i els estils dels pobles veïns, especialment els tolteques i els mixteques, i després d’haver-los marcat amb una empremta pròpia, els difongueren gràcies a llurs expedicions guerreres i comercials Són conservades poques restes de l’arquitectura asteca els palaus i els temples, descrits pels cronistes castellans, foren destruïts pels mateixos conqueridors Els temples teocallis eren formats per piràmides truncades i escalonades, de base quadrangular, a la plataforma dels quals hi havia un petit habitacle per al déu i davant el qual hom…
Chichén Itzá
El Castillo de Chichén Itzá
Sushant Jadhav (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat estat maia, al nord de la península del Yucatán, Mèxic, al sud-oest de l’actual ciutat de Mérida; fou fundada pels itzà cap a l’any 530.
Juntament amb Copán, Palenque i Tikal, fou un dels principals centres polítics i culturals de l’imperi antic, però, per motius desconeguts, fou abandonada el 668 Els itzàs emigraren cap al sud-oest i fundaren una nova capital, Chakanputun Quan els tolteques envaïren les terres maies ~940, els itzàs s’establiren novament a Chichén Itzá 964 S'inicià aleshores una nova florida de la cultura maia imperi nou, amb fortes influències tolteques El 1004 Chichén Itzá, Uxmal i Mayapán formaren la Confederació o Lliga de Mayapán, sota la qual es desenvolupà una època de gran esplendor de la civilització…
maia
Relleu que representa Jaguar el Gran, rei-sacerdot maia, a l’antiga ciutat maia de Yaxchilán, construïda a l’època clàssica (segles IV-X)
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica Central, creador de la principal cultura precolombina, estès pel sud de Mèxic (estats de Yucatán, Campeche, Tabasco, una part de Chiapas i territori de Quintana Roo) i per Guatemala, Belize, l’occident d’Hondures i El Salvador.
Aquest vast territori és constituït per tres regions molt diferents les altes serres, cobertes de bosc i ben regades, de l’occident de Guatemala la regió central el Petén, coberta de bosc tropical, molt calorosa i humida i el nord del Yucatán, regió baixa, molt pobra d’aigua i de vegetació A diferència de les altres grans cultures de l’Amèrica precolombina asteca i inca, els maies mai no formaren cap estat homogeni, ans només ciutats estat, unides de vegades per llaços polítics, religiosos o culturals Hom no pot parlar, doncs, d’un desenvolupament històric coherent Amb l’arribada dels primers…
art amerindi
Art
Art dels pobles amerindis, especialment dels precolombins.
Les terres americanes, tan diverses, permeteren en els temps precolombins el desenrotllament de diferents cultures, entre elles algunes de brillants civilitzacions i amb personalitat pròpia A l’Amèrica del Nord no es conegueren aglomeracions urbanes ni imperis de forta organització, però hi hagué cultures de gran diversitat i riquesa, pròpies, en uns casos, de pobles nòmades de cronologia molt incerta, com el dels esquimals, limitada a l’ornamentació de vestits de pells, al gravat d’utensilis en os o ivori, petites escultures, màscares molt expressives en os o en fusta, sense una veritable…
asteca
Àrea cerimonial del Templo Mayor de les ruïnes asteques de Tenochtitlán, a l’actual Ciutat de Mèxic, Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble de parla nàhuatl que habitava l’altiplà central de Mèxic.
Els asteques, anomenats també tenotxques i mexiques, aparegueren a la vall de Mèxic vers la segona meitat del segle XII A causa de llur extraordinària organització militar dominaren en poc temps totes les altres poblacions del país i establiren un imperi que s’estengué des del límit sud de l’actual Michoacán fins més enllà de l’istme de Tehuantepec Vers el 1325 els asteques fundaren una gran ciutat, Tenochtitlán, erigida damunt un llac, que convertiren en capital de l’imperi actual ciutat de Mèxic De primer, els asteques eren un grup de caçadors migratoris En poc temps es convertiren en…
txitximeca
Història
Individu d’unes tribus nòmades, ferotges i salvatges, anomenades txitximeques (equivalent a bàrbar) per oposició als tolteques civilitzats, que envaïren el Mèxic precolombí sota les ordres del llegendari Xòlotl, durant el període de decadència de l’imperi tolteca (1224).
Pertanyien, probablement, al grup otomí Establiren llur capital primer a Tenayuca i després a Texcoco i se civilitzaren ràpidament, sobretot arran de l’arribada a Texcoco 1327 d’un grup de mixteques mixteca, que introduïren l’escriptura, el calendari, la ceràmica, etc Dividits en diversos principats sobirans durant el regnat de Teixotlala 1357-1409, s’acarnissaren els uns contra els altres, i la majoria sucumbí fàcilment a l’embat dels asteques, sota les ordres de Moctezuma II 1516 La cultura i l’art txitximeques no foren gaire innovadors L’obra arquitectònica més important és la piràmide de…
piràmide
Les piràmides de Gizeh
Amre (CC BY-NC-ND 2.0)
Arqueologia
Monument de forma piramidal utilitzat antigament a Egipte com a sepulcre i pels maies i asteques com a temple.
A l’antic Egipte eren tombes d’un faraó o d’una reina el seu nom és grec, πψραμίέ en egipci, rebia el de mr El seu ús s’estengué posteriorment al Sudan En realitat, la piràmide egípcia era el centre d’un vast complex arquitectònic compost dels elements següents un temple de la vall o d’acolliment una rampa o calçada, coberta i decorada, que anava des d’aquest temple al funerari on tenien lloc les cerimònies religioses en benefici del rei o de la reina traspassats, a càrrec d’un nombrós clergat la piràmide en si monument anepigràfic en la majoria dels casos, la seva atribució a un sobirà…
arquitectura
La Gran Muralla, construcció iniciada per l’emperador Qin Shi Huangdi (segle III aC)
© B. Llebaria
Arquitectura
Concepció d’espais o conjunts d’espais per a l’ús i l’ambientació de l’home.
És dit també d’aquests espais i del conjunt mural que els determina És part del disseny que es troba entre l’urbanisme i el disseny industrial La creació arquitectònica és l’aplicació correcta dels materials i els principis econòmics a la creació dels espais per a l’home Giedion Alguns autors encara distingeixen entre construcció i arquitectura, i reserven aquesta denominació a les obres amb d’estètica Pevsner Uns altres combinen les idees d’utilitat i estètica Per a Le Corbusier és confort i proporció, raó i estètica, màquina i plàstica, calma i bellesa Recentment hom insisteix en l’aspecte…