Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
tortó
Alimentació
Oleïcultura
Residu dels grans i altres parts vegetals oleaginosos (soia, cacauet, sèsam, cotó, coco) després d’haver-ne estat extret l’oli, el qual, tractat adequadament, especialment si hom ha emprat procediments d’extracció de l’oli suaus, i després d’haver-ne eliminat els components tòxics (gossipol del cotó, inhibidors enzimàtics de la soia, etc), pot constituir una font de proteïnes qualitativament i quantitativament important, no solament per a pinsos, sinó per tal de pal·liar el dèficit mundial de proteïnes per a l’alimentació humana.
oli de sèsam
Alimentació
Oli que s’obté de les llavors de sèsam prèviament purificades.
És groc i de tast agradable Els àcids grassos més abundants són l’oleic, el linoleic, el palmític i l’esteàric Conté una substància òpticament activa sesamina, un fenol antioxidant sesamol i una substància resinosa responsable de la reacció de Badouin, que hom empra per a identificar-lo si es barreja amb altres olis o greixos És comestible i emollient El tortó residual, després d’obtenir aquest oli, és una font de proteïnes d’interès nutritiu
cotoner
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes de la família de les malvàcies que inclou unes 30 espècies, pròpies de països subtropicals, quatre de les quals proporcionen cotó i són extensament conreades.
Són arbusts, subarbusts o herbes de fulles poc o molt palmades i de flors caliculades, amb cinc pètals blancs o groguencs Els fruits són càpsules ovoides, allargades o esfèriques, de color verd amb taques vermelles de les llavors, que són recobertes de borra, hom n'extreu oli, i el tortó, ric en proteïnes, és utilitzat com a ingredient de pinsos per al bestiar o per a obtenir-ne derivats destinats a l’alimentació humana hidrolitzats de proteïnes El cotoner ha estat conreat des de temps molt antic, com ho testimonien les peces de cotó de la vall de l’Indus i del Perú, que daten,…
cacau en pols
Alimentació
Economia
Tortó mòlt, procedent del premsatge a què és sotmès el cacau per a obtenir-ne mantega.
El tipus normal conserva com a mínim un 20% de greix Pot ésser sotmés a un procés que en facilita la dispersió instantània en líquids
Capçanes
Capçanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional de la comarca, limitant amb els municipis de Marçà N, els Guiamets W, Colldejou NE i Tivissa S, aquests dos últims termes pertanyents al Baix Camp i Ribera d’Ebre respectivament És en una vall encerclada per la serra de l’Espasa, al NW, les de la Picotxa i Montalt al S i els cingles del Tortó a llevant Al sector de migdia i llevant el terme queda tancat per relleus superiors als 750 m Altres pics destacats són, al sector SW, el Pinar dels Frares i la Picotxa Diversos barrancs drenen el terme els més importants són els de Pedrenyeres, de…
blat de moro
Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…