Resultats de la cerca
Es mostren 1265 resultats
Sol

Esquema de l’estructura del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Estel entorn del qual gira la Terra.
Té un diàmetre de aproximat de 1400000 km i una massa d’1,99 × 10 3 ⁰ kg la seva densitat mitjana és, doncs d’1,41 g/cm 3 El seu equador és inclinat 7° 10,5’ respecte a l’eclíptica, i l’acceleració de la gravetat a la fotosfera val 27,4 m/s 2 Com a estel pertany al tipus espectral G2, i la seva magnitud lluminosa aparent és de -26,7, mentre que l’absoluta és tan sols de 4,8 El Sol gira entorn d’ell mateix, però, atès que és constituït per una gran massa de gasos, les distintes regions no giren solidàriament, sinó que ho fan a velocitats diferents, que depenen de la latitud Així…
sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de…
mill del sol

Mill del sol
H. Zell
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, amb pèls escabres, de fulles lanceolades acuminades, de flors blanques petites i de llavors dures i nacrades.
Creix en vorades de bosc, en bardisses i en altres llocs herbosos i humits, a quasi tot Europa En medicina popular és emprada contra els càlculs biliars i urinaris
Josep Sol i Padrís

Josep Sol i Padrís
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Periodisme
Literatura catalana
Política
Economia
Advocat, industrial, periodista, poeta i polític.
Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona Directiu del sector tèxtil i amic i soci de Joan Güell i Ferrer Des del 1849 prengué part en distintes comissions d’industrials i de forces vives catalanes que es traslladaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes, enfront de les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes Fou diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853 Els seus discursos parlamentaris més notables versaren sobre el deute flotant i sobre el concordat amb la…
,
Lluís XIV de França

Lluís XIV de França en un retrat realitzat per Jean François de Troy
© Heritage Malta
Història
Rei de França (1643-1715) i comte de Barcelona (1643-52).
Fill de Lluís XIII i d’Anna d’Àustria El seu regnat començà sota la regència de la seva mare i el govern de Mazzarino, període de revoltes interiors — la Fronda 1648-53— i de tractats de pau, destinats a mantenir l’equilibri europeu —Westfàlia 1648, tractat dels Pirineus amb la monarquia hispànica 1659— En compliment d’aquest darrer es casà amb Maria Teresa, filla de Felip IV de Castella, la qual renuncià, en canvi d’un dot que mai no li fou pagat, als seus drets successoris Començà a governar personalment el 1661, i portà a la pràctica fins a les últimes conseqüències les formes de govern…
màquina piconadora
Construcció i obres públiques
Màquina que serveix per a compactar els materials del sòl, tot afermant-lo i fent-lo més resistent.
Les piconadores són vehicles automòbils proveïts d’un nombre considerable de rodes equipades amb pneumàtics especials i disposades de manera que a una porció d’eix davanter sense roda correspon una roda de l’eix de darrere, i viceversa En les piconadores de corrons , les rodes són substituïdes per dos o més corrons d’acer També són emprades, en compactacions lleugeres, piconadores d’un sol corró, automòbils, de tracció animal o fins i tot manuals Les piconadores emprades en la construcció de carreteres solen pesar entre deu i vint tones i solen tenir una amplada d’…
planeta

Dimensions dels planetes en comparació de les del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d’un estel.
El mot planeta , que significa “errant”, fou utilitzat en l’antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament Aquests astres eren el Sol , la Lluna , Mercuri , Venus , Mart , Júpiter i Saturn Amb l’adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic que té un precedent en la d’Aristarc de Samos la Terra fou considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna deixaren d’ésser-ho per tant, el nombre de planetes fou reduït a sis astronomia L’any 1781 Herschel descobrí Urà i l’…
llei de totalitat
Psicologia
Principi segons el qual tot allò que ha format part d’un tot mental sol fer reaparèixer aquest tot.
És anomenada també llei de reintegració Es fonamenta en el fenomen mental consistent en el fet que, en donar-se en un individu una repetició o reproducció d’un element de la seva vida psicològica passada, tendeix també a reproduir-se d’una manera integral tot el conjunt de l’estat de consciència del qual aquell element formava part
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina