Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Antonio Tovar Bobillo
Literatura
Poeta gallec en gallec i en castellà.
Cursà filosofia i lletres i treballà com a funcionari del Ministeri d’Hisenda a Ourense fins el 1967, que fou expulsat del cos per la militància al Partido Comunista de España Posteriorment es guanyà la vida com a llibreter S’inicià com a poeta en castellà Barrio de nadie , 1955 i s’incorporà tardanament a la lírica gallega amb Arredores 1962, testimoniatge d’una desesperada consciència de solitud, d’una tensió dramàtica basada en el fracàs de tot intent de comunicació Non 1967 és un dels llibres més destacats de la lírica gallega actual, al qual seguiren Calados esconxuros 1981, Premio da…
Martín Tovar y Tovar
Pintura
Pintor veneçolà.
Deixeble de Carmelo Fernández, amplià estudis a França i, amb Madrazo, a l’Estat espanyol Fou director de l’Academia de Caracas D’una sòlida formació clàssica, fou el gran retratista de la seva època i l’exponent màxim del tema patriòtic veneçolà Firma de l’acta de la independència, Batalla de Carabobo , etc
Antonio Tovar Llorente
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i lingüista castellà.
Catedràtic de llatí a la Universitat de Salamanca, d’on fou rector 1951-56, professor de la Universitat de Tübingen 1967, professor invitat a diverses universitats americanes i membre de l’Academia Española 1967, és autor d’estudis i traduccions sobre autors grecollatins Gramática histórica latina Sintaxis , 1946 Vida de Sócrates , 1947 Aristóteles Retórica , 1953, sobre temes diversos de lingüística indoeuropea Sprachen und Inschriften, Studien zum Mykenischen, Lateinischen und Hispanokeltischen, 1973, preromana Estudios sobre las primitivas lenguas hispánicas , 1949 The Ancient Languages…
Fernando Sánchez de Tovar
Història
Almirall major de Castella.
Participà en la guerra dels Cent Anys, contra Anglaterra, atacà l’illa de Wight 1374 i, més tard, diversos ports —Plymouth, Portsmouth, etc— i Gravesend 1380 Passat al servei de França 1382, aviat tornà al de Castella, per la qual lluità i morí al setge de Lisboa
Fèlix Urgellès i de Tovar
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura…
Francisco Fernández de Velasco y Tovar
Història
Militar
Militar castellà.
Era fill natural de Bernardino Fernández de Velasco, duc de Frías Lluità a Portugal, a Flandes i a Catalunya 1674 contra els francesos Fou governador de Ceuta i de Cadis Lloctinent de Catalunya 1696-97, hagué de lliurar Barcelona a l’exèrcit francès del duc de Vendôme 1697 Felip V el nomenà un altre cop lloctinent, el 1703 La seva actuació, altament impolítica i recelosa dels catalans, comportà reiterades violacions a les constitucions catalanes desinsaculacions dels considerats desafectes, deportacions, empresonaments, exilis i contribuí a decantar un bon sector del país cap al bàndol…
José Pellicer de Ossau y de Salas-Tovar
Historiografia
Literatura
Escriptor, genealogista i historiador aragonès, amic de falsificacions que després combaté, i polemista polític anticatalà.
Fill gran d’Antonio Pellicer de Ossau y Pellicer Estudià gramàtica a Consuegra, humanitats a Salamanca i Madrid, filosofia a Alcalá, on es llicencià, i cànons i lleis a Salamanca, on es graduà en ambdós drets El 1629 fou nomenat cronista de Castella i el 1637 ho fou d’Aragó, encara que després fou anullat el nomenament Escriví una gran quantitat de texts de valor molt variable, dels quals cal destacar Idea del Principado de Cataluña 1642 i la falsificació anomenada Carta d’Alaó , escrita poc abans del 1649 i detectada definitivament el 1866 El 1642 rebé l’hàbit de cavaller de Montesa, que…
paleontologia lingüística
Paleontologia
Disciplina que té per finalitat la reconstrucció de fenòmens culturals, ètnics, socials, etc, de pobles antics, dels quals no resta cap testimoni històric, mitjançant les dades que proporcionen llurs llengües, sovint conegudes únicament per topònims i inscripcions.
Iniciada per A Pictet Les origines indoeuropéennes , 1859-63, fou continuada per Arbois de Joubainville, Bertoldi, Feits, Fouché, Schrader i Tovar, entre altres
Juan Pedro Pellicer de Ossau
Historiografia
Historiador aragonès.
Fill del noble bearnès Ramon d’Ossau, de les famílies dels barons d’Aste i de la pubilla aragonesa María Pellicer y de Abarca Hom li atribueix uns Anales de Ribagorza hasta el año de 1520 , potser inventats, de cara a una possible falsificació, pel seu besnet José Pellicer de Ossau y Salas-Tovar Traduí al castellà les Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonell