Resultats de la cerca

L’ús d’aquest darrer fou freqüent en els tràgics Eurípides i en els còmics

Era preferentment un ritme de dansa L’empraren sovint els tràgics i els poetes de la lírica coral

Freqüent en l’obra dels tràgics on a vegades constitueix un cant funeral i en Aristòfanes, Plató la contraposa a la khorōdía o cant del cor

Alumne d’Isòcrates i de Plató, fou un fervent antimacedoni i intervingué en la política ciutadana Embellí Atenes amb notables edificis i féu editar els texts dels tràgics Dels seus discursos, només n'ha estat conservat un, Contra Leòcrates

Dotat d’una gran flexibilitat interpretativa, donà vida a personatges, tant tràgics com còmics, de les obres més importants, clàssiques o contemporànies, entre les quals cal esmentar les d’autors com Ibsen, Strindberg i Maeterlinck, i assolí aviat fama internacional

Rector de la Pinya En iniciar-se la guerra civil de 1936-39 fou assassinat Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut 1911, Guspires socials 1912, Enigmes tràgics 1914, L’estrella de la felicitat 1925, Rostos avall 1926, etc

Autor popular, escriví també teatre per a infants D’una trentena d’obres publicades, sobresurten Berlín, plaça Alter número 2 1954, Guspireig d’estrelles 1956, El millor dependent del món 1957, La casa ensorrada 1959, premi “La Faràndula”, de Sabadell, Benvingut, mossèn Vidal 1965 i Els rebels tràgics 1980, entre d’altres

La seva novellística, en la tradició de la de Jane Austen, se centra en l’univers femení, i es complau en la descripció de personatges tràgics, però presentats de forma distanciada i irònica Friends and Relations 1931, The Death of the Heart 1938, A World of Love 1955, The Little Girls 1964, Eva Trout 1969

Defensà la imitació dels tràgics grecs per crear un teatre nacional portuguès Començà a escriure el 1756, però durant vint anys no pogué estrenar res Foren publicats tretze volums de drames 1804-15, alguns dels quals són uns bons exemples de tragèdia filosòfica neoclàssica, basada en l’observació de costum i amb intenció moralitzadora Artaxerxes II i Viriato 1757, Inês 1774 i As Irmãs 1775

Deixeble d’Enric Borràs Es dedicà a papers tràgics i de grand-guignol Treballà en català i en castellà, a la península i a l’Amèrica Llatina Interpretà dos dels seus èxits més destacats — L’idiota i El místic 1926— al cinema, dirigit per Joan Andreu El 1968 li fou retut un gran homenatge al Teatre Romea de Barcelona, escenari d’importants èxits seus Residí a Madrid