Resultats de la cerca

En la simbiosi, que pot ésser permanent o temporal, tots els organismes que hi intervenen en treuen algun profit en certa manera, es complementen Els graus de simbiosi van des de la necessitat vital de cadascun dels organismes cas de l’alga i del fong que només poden viure en la simbiosi anomenada liquen fins als casos en què hom podria parlar, més pròpiament, de parasitisme atenuat, més o menys suportat per l’hoste Atès que els beneficis obtinguts per cada associat sobretot d’ordre alimentari, però també d’espai, de substrat, de protecció, de transport, etc no es troben generalment en…

És fonamental per a l’estabilitat dels ecosistemes i de les xarxes tròfiques Un exemple en són les variacions que el clima provoca a diverses espècies i que fa que les seves poblacions quedin afectades al mateix temps Aquest efecte és conegut com a efecte Morán i ha esdevingut objecte d’estudi amb relació al canvi climàtic global Com que les espècies presenten diferents sensibilitats al canvi climàtic, aquest genera una asincronia ecològica que té conseqüències greus en els ecosistemes

Per a conèixer la circulació dels gasos responsables de l’efecte hivernacle quan s’alliberen a l’atmosfera cal saber quines en són les concentracions atmosfèriques Aquestes concentracions no han deixat d’augmentar els últims anys i, en conseqüència, també s’ha incrementat el nombre d’estudis dels seus efectes sobre els ecosistemes Un d’aquests estudis relaciona l’augment d’un dels gasos hivernacle més importants, el diòxid de carboni, amb l’alentiment dels processos cíclics d’herbivorisme i descomposició de la matèria, coneguts també pel fet que són constantment representats en les cadenes…

Especialment, quan es consideren limitades, per simplificació, a les relacions lineals entre un nombre petit de nivells tròfics, cadascún dels quals obté aliments de l’inmediatament inferior i en cedeix a l’inmediatament superior En la realitat aquesta simplificació no es produeix mai, i les relacions tròfiques entre els organismes d’un ecosistema són més complexes una mateixa espècia es pot comportar com a pertanyent a més d’un nivell tròfic, i aquests es poden multiplicar La cadena alimentària és anomenada també a vegades xarxa alimentària , quan hom té més o menys en compte…

Els productors primaris són les plantes conreades i les males herbes Els consumidors primaris estan constituïts per la ramaderia, les plagues i les malalties Com a consumidors secundaris hom troba depredadors i parasitoides que poden tenir un paper molt important en el control de plagues Com en qualsevol ecosistema terrestre, la producció primària sol estar limitada per la disponibilitat d’aigua i de nutrients, però a diferència dels ecosistemes naturals, en els agroecosistemes es produeix una sortida important de matèria orgànica i elements minerals Per a garantir la sostenibilitat del…

Graduat per l’Amherst College de Massachusetts 1974, obtingué el màster en ciències el 1976 i el doctorat el 1979 per la Universitat de Wisconsin-Madison Professor assistent i més tard associat a la Universitat de Notre Dame Indiana del 1979 al 1989 Aquest any s’incorporà a la Universitat de Wisconsin-Madison, on ha desenvolupat la carrera científica i acadèmica com a professor al centre de limnologia , del qual fou nomenat director el 2009 Des del 2017 és professor emèrit El seu camp de recerca són els ecosistemes lacustres, dels quals ha estudiat les cascades tròfiques i els…

Els filtradors són micròfags, animals que s’alimenten indiscriminadament d’una gran quantitat de material orgànic fi que està al seu abast més immediat Només l’aigua duu en suspensió una quantitat suficient d’aliment en forma de partícules, raó per la qual els micròfags filtradors es limiten al medi aquàtic Hi ha animals filtradors en nombrosos grups, com per exemple en ciliats, porífers, anèllids, briozous, braquiòpodes, rotífers, crustacis, gastròpodes, lamellibranquis, tunicats, peixos i fins i tot grans cetacis misticets i algun ocell, que tenen característiques molt diverses alguns són…

Els moviments passius d’aquests organismes són predominants sobre els actius En les comunitats planctòniques és constant la pèrdua de biomassa per sedimentació La suspensió dels organismes planctònics és aconseguida mitjançant el moviment, o bé reduint la densitat mitjançant cambres o bombolles de gas, grans vacúols, gotes d’oli, augmentant les superfícies de contacte amb l’aigua cilis, membranes, però, sobretot, allò que ha de subvenir a aquesta pèrdua suplementària ha d’ésser la multiplicació de les espècies Per tant, el quocient de producció biomassa ha d’ésser relativament alt La taxa de…