Resultats de la cerca
Es mostren 2630 resultats
tradició
Dret català
Element jurídic primordial que s’estableix per a la interpretació dels preceptes que formen l’actual compilació del dret civil català, que exigeix prendre en especial consideració la tradició jurídica catalana.
La tradició jurídica catalana es troba en les Constitucions i altres drets de Catalunya, Corpus iuris canonici i legislació canònica rebuda posteriorment, Corpus iuris civilis , doctrina comuna dels autors de dret català, canònic i romà, i opinions dels autors acceptades per les sentències de l’Audiència de Catalunya, el Tribunal Suprem espanyol i per la doctrina jurisprudencial del Tribunal de Cassació de Catalunya
tradició
Cristianisme
Material transmès que l’Església accepta com a expressió genuïna de la fe i que constitueix el dipòsit de la fe
.
Afirmada la seva validesa per l’Església antiga —Ireneu, Tertullià, Agustí, etc, hi fonamentaren llurs arguments contra els heretges—, la seva definició clàssica prové de Vicenç de Lerins “En l’Església catòlica cal retenir allò que ha estat cregut arreu, sempre i per tothom" Per a poder-hi distingir què cal acceptar com a expressió genuïna de la revelació, la teologia parla d’una tradició divinoapostòlica , el contingut de la qual es basa en el testimoniatge dels apòstols, i d’una tradició eclesiàstica , formada per tots els elements introduïts després de l’era…
tradició
Dret civil
Transmissió del domini d’una cosa en virtut d’un contracte.
Pot ésser efectiva el dret romà l’anomenava corporalis, i en l’origen era l’única tradició vàlida o simbòlica , segons que sigui efectuada pel lliurament directe de la cosa o només per algun element que en permeti el domini com les claus d’una casa És anomenada consensual quan s’efectua pel simple consentiment, com en el cas de la clàusula de constitut, i documental en dret romà, ficta o per chartam quan s’efectua pel lliurament dels documents o títols representatius de la cosa
tradició
Costum, ús, norma, que ha prevalgut de generació en generació.
tradició
Allò que és transmès, contingut objectiu dels fets, creences, costums, etc., transmesos de pares a fills.
tradició
Cristianisme
Acció per la qual l’Església transmet la paraula de Déu al llarg de les generacions de creients.
tradició
Transmissió, normalment oral, de pares a fills, de fets històrics, de coneixements, de creences, de pràctiques, de costums, etc..
tradició manuscrita
Diplomàtica i altres branques
Conjunt dels manuscrits i dels llibres impresos que transmeten un text, de l’examen dels quals el filòleg parteix per a procedir a la reconstrucció de l’original o edició crítica
.
La tradició catalana
Obra politicoreligiosa publicada per Josep Torras i Bages l’any 1892 —reeditada el 1906, 1935, 1948 i 1966—.
D’una banda afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i militància pel…
La Tradició Catalana
Publicacions periòdiques
Revista ideològica, de la qual aparegueren vint-i-un números entre el 1893 i el 1894.
Partí del “Círcol de Sant Jordi”, entitat integrista de Barcelona A la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler i inspirada per Fèlix Sardà i Salvany Es proposà la lluita antiliberal i la infiltració dins el catalanisme Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Lluch, Jaume Collell i Salvador Bové s’hi negaren Prat de la Riba i Josep Torras i Bages