Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
transsepte

Planta de creu llatina
Sant Pere de Terrassa

Sant Pere de Terrassa
Josep Bracons (CC BY-SA 2.0)
Església
Església del barri de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental); juntament amb Santa Maria i Sant Miquel forma el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d'Ègara
L'edifici És l’edifici més gran del conjunt monumental i compleix la funció de parròquia del barri on es troba Presenta una estructura complexa deguda a les moltes transformacions que s’hi han fet La planta tenia una capçalera trilobada, un transsepte elevat i un creuer de construccions anteriors, que van ser reaprofitats en l’edifici romànic afegint-los a una única nau rectangular cap al final del segle XII Com a resultat, la nau és desproporcionada amb relació al transsepte El transsepte elevat de planta rectangular és cobert amb una volta de canó a l’interior i amb doble vessant a l’…
el Miracle
Santuari
Església i santuari (Santa Maria del Miracle) de la ciutat de Tarragona, al bell mig de l’arena de l’amfiteatre romà.
Les restes És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un cimbori octagonal…
Sant Pere
Ermita
Església romànica del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell).
L’església està adossada al claustre de la catedral de Santa Maria i és l’únic edifici conservat del conjunt monumental que erigí el bisbe Sant Ermengol abans del 1035 La capella, amb porta al claustre, té planta de creu llatina una nau amb transsepte el transsepte és capçat a llevant per tres absis semicirculars, major el central, ornamentats exteriorment amb lesenes i arcuacions Va rebre l’actual advocació de Sant Miquel quan la capella d’aquest nom que era situada vora el portal de Cerdanya va ser donada als dominicans Els dos sants presideixen el seu retaule…
creu

Planta de creu llatina
Art
Arqueologia
Forma que té la planta de moltes esglésies.
Hom parla de creu llatina si la nau és més llarga que el transsepte, i de creu grega si tots dos braços són iguals
monestir de Sant Jaume de Frontanyà
Capçalera de l’església del monestir de Sant Jaume de Frontanyà
© Fototeca.cat
Monestir
Canònica augustiniana fundada a l’església parroquial del poble de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), erigida a la fi del segle XI.
L’edifici De l’antiga canònica només resta l’església, un magnífic edifici d’una sola nau, transsepte i capçalera triabsidal Té la nau i els braços del transsepte coberts amb volta de canó, i al creuer s’alça una cúpula de sectors, vuitavada, sobre trompes còniques situades als angles, que a l’exterior forma un magnífic cimbori poligonal de dotze cares, únic exemple a Catalunya d’aquest període És un edifici volumètric, ja que tots els espais interiors es tradueixen en un volum diferenciat a l’exterior La illuminació del temple s’assoleix a través de diverses finestres de doble esqueixada…
cor
Arquitectura
Lloc de l’església destinat als cantors, on hom resa i canta l’ofici diví.
A l’edat mitjana els cors monàstics originaren el perllongament de la nau entre el transsepte i l’absis Cluny Sovint és separat de la nau per un cancell Es diferencia del presbiteri perquè aquest és el lloc propi dels ministres de la missa i de l’altar, mentre que el cor és per als cantors, canonges o monjos i és al davant o al darrere d’aquell A les esglésies no monàstiques ni canonicals es confonen tots dos termes Des de l’època barroca la tribuna de l’orgue, situada en un pis al començament de la nau, sobre la porta d’entrada, serví també per als cantors D’aquí ve que aquest…
Antoni Valls
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Entre els anys 1388 i 1400 fou un dels constructors del claustre gòtic de la catedral de Vic, i entre el 1401 i el 1402 treballà en l’ampliació i la modificació del transsepte de la mateixa catedral
Robert de Luzarches
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres francès.
Reconstruí, en estil gòtic, la catedral d’Amiens 1225 Hom li n'atribueix la construcció de la nau, el transsepte sud i la façana amb la rosassa El seu nom apareix com el d’un dels tres mestres constructors en el laberint del paviment de la catedral
Sant Julià de Cabrera

Vista exterior de l’església romànica de Sant Julià de Cabrera
© C.I.C. - Moià
Església
Església parroquial que centra i dona nom al disseminat de Sant Julià de Cabrera, dins el municipi de l’Esquirol (Osona).
Situada en el Prat de Sant Julià, fou construïda vers el 1079 És un edifici romànic d’una nau amb transsepte i tres absis, que fou molt damnificat pel terratrèmol del 1427, que en feu caure la volta i un absidiol L’edificació fou modificada i restaurada el 1567
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina