Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
François Xavier de Maistre
Literatura
Escriptor savoià.
Germà de Joseph, l’acompanyà a Rússia, on s’installà Publicà Voyage autour de ma chambre 1794, que traspua una filosofia vital optimista, i algunes novelles Le lépreux de la cité d’Aoste 1812, Les prisonniers du Caucase 1815 i La jeune sibérienne 1815, que prenuncien el Romanticisme
Viggo Stuckenberg
Literatura danesa
Poeta danès.
Representant de l’impressionisme danès, la seva lírica traspua un individualisme resignat i antireligiós, un conflicte entre somnis i realitat que traeix el drama de la seva pròpia vida Entre la seva obra es destaquen Digte ‘Poemes’, 1886, Fagre Ord ‘Belles paraules’, 1895, Flyvende Sommer ‘L’estiu que fuig’, 1898 i Sne ‘Neu’, 1901
Johan Sebastian Cammermeyer Welhaven
Literatura noruega
Poeta noruec.
Professor de filosofia, enamorat del Romanticisme de to clàssic, a través de Dinamarca, s’enfrontà amb els nacionalistes apassionats del seu temps, sobretot amb HAWergeland Però amb el temps retrobà un sentit viu de la terra La seva obra traspua resignació, elaborada amb un lirisme depurat, com ara en Norges Daemring ‘Crepuscle de Noruega’, 1834, Digte ‘Poesies’, 1839 i Nyere Digte ‘Noves poesies’, 1845 Digtets Aand ‘L’esperit de la poesia’, 1845 és una prospecció crítica fonamental
Ryūnosuke Akutagawa
Literatura
Contista i novel·lista japonès, de tendència realista.
Es donà a conèixer amb el conte Rashōmon 1915, el qual seguiren, entre d’altres, Hōkyōnin no shi ‘La mort d’una cristiana’, 1918, que tracta de les comunitats cristianes del s XVI al Japó, Aru ahō no isshō ‘La vida d’un beneit’, 1923 i, el més popular dels seus contes, la faula satírica Kappa 1927, que traspua, però, una visió amarga i pessimista de la crisi cultural japonesa al començament del s XX Se suïcidà
Lorenzo di Credi
Pintura
Pintor italià.
Fou deixeble d’Andrea Verrocchio, el taller del qual dirigí, i rebé la influència de Leonardo da Vinci El 1497, a causa de les predicacions de Savonarola, cremà les seves pintures de tema profà Només en resten la Venus de la Galleria degli Uffizi i alguns retrats Autoretrat, 1488 National Gallery, Washington Dins la seva pintura de tema religiós són remarcables La Mare de Déu entre Sant Nicolau i Sant Julià 1943 Musée du Louvre, París, Sant Miquel 1523 sagristia de la catedral de Florència, etc La seva obra, executada amb minuciositat i precisió, traspua un cert candor artesà
Jacques Brel

Jacques Brel
© Fototeca.cat
Música
Autor i intèrpret de cançons belga.
Inicià les seves activitats a París l’any 1953 El seu tipus de cançó destaca per una gran qualitat poètica, musical i interpretativa, i traspua un to crític i irònic Demain l’on se marie, La Valse à mille temps, Les Bonbons, Ne me quitte pas, Le plat pays, Amsterdam, Les bourgeois, Les Flamandes Des de l’any 1968 deixà d’actuar en públic com a cantant També havia actuat al cinema L’homme de la Manche de Dale Wasserman Les risques du métier d’André Cayatte, i dirigí dos films Franz 1971 i Far West 1972
Quinta del Sordo

Dos vells menjant, un dels catorze murals de la Quinta del Sordo
Museo del Prado
Pintura
Casa de camp que Francisco Goya adquirí als afores de Madrid el 1819, a les parets interiors de la qual realitzà la famosa sèrie de catorze ‘‘pintures negres’’ (1820-23) a l’oli.
Els murals foren passats a tela el 1873, exposats a l’Exposition Universelle de París del 1878 i oferts al Museo del Prado de Madrid —on es conserven— el 1881 És el conjunt més espectacular i original de Goya Les Parques, Duel a cops de garrot, Homes llegint, Dos joves burlant-se d’un home, Passeig del Sant Ofici, Asmodea, El gos, La Leocàdia —única obra que traspua serenitat retrat de Leocadia Weiss, la seva suposada amant—, El gran boc, Saturn, Judit i Holofernes, El romiatge de Sant Isidre, Dos vells i Dos vells menjant El seu estil, en plena maduresa, s’hi manifesta amb…
Empar Moliner i Ballesteros

Empar Moliner i Ballesteros
© Institut Ramon Llull
Literatura catalana
Escriptora.
Cursà estudis de periodisme i durant un temps fou actriu de teatre i de cabaret S’inicià com a contista amb l’obra L’ensenyador de pisos que odiava els mims 1999, gènere que predomina en la seva producció, de marcat to irònic i sovint càustic que traspua en els relats sobre la vida quotidina de gent corrent T’estimo si he begut 2004, premi Lletra d’Or 2005, Busco senyor per amistat i el que sorgeixi 2005, No hi ha terceres persones 2010, Contes infantils contra tot pronòstic 2013, Tot això ho faig perquè tinc molta por 2016, premi Mercè Rodoreda de contes 2015, De què fuges,…
,
Pier Paolo Pasolini
Cinematografia
Escriptor i autor cinematogràfic italià.
Influït per Gramsci, intentà d’empeltar un filologisme d’ascendència hermètica en el tronc de l’ideologisme marxista Crític, narrador i poeta, lluità per la revaloració del fet de creació popular i, sobretot, del dialecte de primer, el friülès, com a expressió d’una realitat En són testimoni diversos estudis crítics, històrics i estilístics Passione e ideologia , 1960, antologies Poesia dialettale del Novecento , 1952 Canzoniere italiano , 1955 Poesia popolare italiana , 1960 i les novelles Ragazzi di vita, 1955 Una vita violenta , 1959 En les novelles, però, l’autor recorre a l’argot del…
Joaquim Vancells i Vieta
Garbes amb la ciutat al fons (1920), oli sobre tela de Joaquim Vancells i Vieta
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura 1882-83 al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure Es perfeccionà sol, pintant a les…