Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
trencanous

trencanous
Magnus Lindberg (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, de 32 cm, que és de color castany fosc amb llistes de taques blanques.
S'alimenta d’avellanes, pinyons, nous, etc, i fora de l’època de cria és relativament sociable Habita als boscs, especialment de coníferes, a les regions muntanyoses de la Xina, el Japó, Sibèria i, a Europa, l’Escandinàvia meridional, el S de Finlàndia, els països bàltics, la Prússia oriental, Polònia, la Rússia occidental, els Carpats, els Balcans, els Alps, el Jura i els Vosges Alguns anys, d’octubre a desembre, grans quantitats de trencanous siberians envaeixen Europa i arriben al N d’Itàlia i als Pirineus
trencanous

trencanous
© Dreamstime
Instrument, generalment en forma de tenalles o pinces, per a trencar nous, ametlles, etc.
trencapinyons
Trencanous petit, per a trencar pinyons.
Ernst Theodor Amadeus Hoffmann
Literatura alemanya
Escriptor i compositor alemany.
Fou jutge a Poznań, Plock i Varsòvia aquests anys treballà com a compositor i estrenà singspiele , com Die Lustige Musikanten 1805 Amb l’entrada de les tropes napoleòniques tornà a Berlín, on fou conseller del tribunal suprem 1814 Des d’aleshores es dedicà a escriure Der goldene Topf ‘El pot d’or’, 1812, Nussknacker und Mäusekönig ‘Trencanous i el rei de les rates’, 1816, Die Elixieren des Teufels ‘Els elixirs del dimoni’, 1816, Die Serapionsbrüder ‘Els germans Serapion’, 1819-21, etc D’aquesta època data també l’òpera Undine 1816, considerada una de les primeres òperes…
Marius Petipa
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
Debutà a Brusselles 1834 actuà a París amb CGrisi i hi debutà com a coreògraf Visità els EUA 1839-41 i estudià amb AVestris Actuà a Madrid —d’on hagué d’anar-se'n a causa d’un duel— i el 1847 a Peterburg l’èxit assolit l’induí a establir-s’hi fou mestre de ball de l’Escola Imperial de Dansa des del 1859 i esdevingué el coreògraf més cèlebre del seu temps les seves creacions de ballets de Čajkovskij El llac dels cignes, El trencanous, La bella dorment encara són emprades La seva filla Marie Petipa Peterburg 1857 — París 1930 i el seu germà Lucien Petipa Marsella 1815 — Versalles…
Jekaterina Sergejevna Maksimova
Dansa i ball
Ballarina russa.
Es graduà a l’Acadèmia Estatal de Coreografia de Moscou el 1958, i posteriorment s’incorporà al Ballet del Bolsoj , on actuà fins el 1980 i tingué com a mentora Galina Ulanova Amb el seu marit Vladimir Vasil’jev amb qui es casà el 1961 i que fou director del Bolsoj de 1995 al 2000 formà durant molts anys una de les parelles de més renom del ballet rus contemporani Debutà el 1958 en el paper de Maixa en El Trencanous Altres personatges en els quals sobresortí són Kitri de Don Quixot i Phrygia, d' Espàrtac Feu nombroses gires internacionals, i el 1983 actuà en el film La…
palanca

A dalt, palanca de primer gènere (alçaprem); al centre, de segon gènere (carretó); a baix, de tercer gènere (martell)
© Fototeca.cat
Física
Màquina simple que pot ésser esquematitzada en una barra rígida, mòbil al voltant d’un punt de suport o fulcre, que permet de vèncer un esforç, anomenat resistència, en aplicar-n’hi un altre, anomenat potència.
Segons la posició relativa dels punts on hom aplica la potència i la resistència i el punt de suport, les palanques són classificades en tres gèneres diferents en la palanca del primer gènere, el punt de suport és situat entre els d’aplicació de la potència i de la resistència en la del segon, la resistència és aplicada entre el punt de suport i el d’aplicació de la potència i en la del tercer, la potència és aplicada entre la resistència i el punt de suport Del primer gènere deriven l’alçaprem, la balança de braços iguals o la romana, del segon el trencanous, i del tercer els…
David Campos i Cantero
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
De jove, a la segona meitat dels anys setanta, collaborà ocasionalment en els darrers anys de la companyia del Liceu de Joan Magriñà i en la companyia de dansa d’estil neoclàssic de Ramon Solé Marxà amb només setze anys a treballar com a intèrpret a França, Alemanya i Bèlgica el seu principal lloc de treball i formació el trobà com a ballarí solista del Ballet Reial de Flandes Tornà al final del 1986 per participar en l’experiència frustrada del Ballet de Barcelona Desfeta la companyia que l’havia reclamat a Catalunya, el 1987 fundà l’escola que porta el seu nom, en què inicia el doble…
P’otr Iljič Čajkovskij

P’otr Iljič Čajkovskij
Música
Compositor rus.
Cursà estudis de dret i fou funcionari del ministeri de justícia 1859 El 1863 dimití per dedicar-se exclusivament a la música En acabar els estudis 1866 fou professor d’harmonia al conservatori de Moscou D’aquesta època són la Primera simfonia 1866, l’òpera El voivoda 1868, etc Durant una visita a Sant Petersburg 1868 conegué els músics joves que treballaven per la causa del nacionalisme en l’art i que havien format el Grup dels Cinc Balakirev, que n'era el fundador, i Rimskij-Korsakov exerciren una influència temporal damunt seu Segona simfonia 1872, basada en temes populars ucraïnesos Els…
passeriformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de dimensions petites o mitjanes (de 7 a 120 cm), que tenen el vòmer curt i ample, la base del bec sense cera, 14 o 15 vèrtebres cervicals, 9 o 10 rèmiges primàries, l’uropigi nu i les potes adaptades a agafar-se als troncs, amb 4 dits al mateix nivell, 3 de dirigits endavant i el quart enrere, i amb l’ungla grossa i més desenvolupada que la del dit mitjà.
Tots construeixen nius més o menys complexos, a terra o elevats, i els polls són nidícoles Actualment, hom en coneix 5110 espècies, és a dir, les 3/5 parts dels ocells vivents, que habiten arreu del món, llevat de l’Antàrtida i alta mar, i són distribuïdes en els subordres dels eurilàids , que tenen 15 vèrtebres cervicals, i els dels tirans, menuris i moixons, tots ells amb 14 vèrtebres cervicals Famílies i representants més importants de l’ordre dels passeriformes subordre dels eurilàids família dels euriláimids família dels dendrocoláptids família dels furnárids família dels formicárids…