Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
botella de Klein
Botella de Klein en una projecció tridimensional
Fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície d’una sola cara obtinguda amb una cinta de paper rectangular, formant, primer, un cilindre enganxant dos costats paral·lels i unint, després, els dos cercles que delimiten el cilindre, de manera que mantinguin orientacions oposades.
Sense fer forats és impossible modelitzar a l’espai tridimensional aquesta botella
litosoma
Geologia
Cos sedimentari tridimensional de composició essencialment uniforme.
xerogel
Química
Sòlid format per l’eliminació dels agents d’inflament d’un gel.
Aquest polímer orgànic és capaç d’inflar-se en els solvents adequats per proporcionar partícules que posseeixen una xarxa tridimensional formada per cadenes de polímers
projecció ortogràfica
Cartografia
Tipus de projecció zenital en què el punt des del qual hom projecta és un punt situat a una distància infinita en la direcció perpendicular al pla tangent (antípoda infinit).
Es pot presentar en les tres orientacions polar, equatorial i obliqua No és ni conforme ni equivalent Hom l’empra per a donar un efecte tridimensional als mapes
Max Ferdinand Perutz
Bioquímica
Bioquímic austríac, naturalitzat britànic.
Investigador i professor a Cambridge des del 1940, rebé el premi Nobel de química l’any 1962, juntament amb JCKendrew, pel descobriment de l’estructura tridimensional de l’hemoglobina i de la mioglobina, gràcies al perfeccionament de la tècnica de difracció dels raigs X
John Cowdery Kendrew
Química
Químic britànic.
Estudià a la Universitat de Cambridge, on desenvolupà la seva activitat de recerca i docent 1947-75Investigà l’estructura molecular tridimensional de l’hemoglobina i de les proteïnes mitjançant la tècnica de difracció dels raigs X L’any 1962 rebé el premi Nobel de química, juntament amb MFPerutz
Parrasi
Pintura
Pintor grec.
D’escola jònica, treballà a Atenes Fou cèlebre per la solució donada al traç dels contorns de les figures que en suggeria el relleu, als volums i al moviment, en la línia de l’espacialitat tridimensional d' Apollodor d'Atenes L’obra, perduda, és coneguda només a través de texts literaris
holograma
Esquema de l’enregistrament d’un holograma
© Fototeca.cat
Física
Negatiu fotogràfic (transparent) impressionat a conseqüència de la interferència de dos feixos de llum coherents i que, il·luminat i observat adientment, reprodueix una imatge en relleu de l’objecte fotografiat.
El principi òptic de l’holograma fou descobert per D Gabor el 1947, però no fou posat en pràctica fins el desenvolupament d’una font eficient de llum coherent, el làser , que fou aplicat en aquest camp per EN Leith, J Upatnieks i CW Stroke, a partir del 1963 L' enregistrament d’un holograma s’assoleix de la següent manera La llum emesa per un làser és dividida en dos feixos mitjançant un mirall semitransparent Un dels feixos, anomenat feix de referència , illumina directament o bé a través d’algun sistema òptic intermedi el negatiu fotogràfic L’altre feix, anomenat feix objecte , illumina l’…
tectosilicats
Mineralogia i petrografia
Subgrup de minerals que pertany al gran grup dels silicats, classificats segons l’estructura.
Els tetràedres de SiO 4 s’uneixen amb ells mateixos formant una estructura tridimensional que pot tenir, o no, valències lliures, a diferència dels feldespats, que tenen càrregues repartides en llur estructura a causa de substitucions de Si per Al en alguns tetràedres Quan això succeeix, resten punts febles per on es produeix un trencament inicial de l’estructura quan el mineral es destrueix i es descompon