Resultats de la cerca

Subtitulada Collecció de poesies catalanes compostes per ingenis contemporàneos , una “Advertència de l’editor” explica que l’antologia volia completar Los trobadors nous amb poemes d’autors ja inclosos que no havien encaixat en cap de les seccions i amb d’altres que no hi havien estat presos en consideració per Bofarull, del qual es fa constar que no participà en la nova iniciativa Bofarull mateix, en els Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana 1864, considera que l’antologia seva no podia ser més extensa del que era i desaprova la nova iniciativa, que qualifica d’“…

Subtitulada Collecció de poesies catalanes escollides d’autors contemporàneos , és presentada com una operació literària i patriòtica i “testimoni del nou esperit literari” del país, és a dir, de l’ús emergent de la llengua catalana com a llengua de la poesia culta També tenia com a objectiu explícit la recuperació de la història i els costums catalans Incloïa un total de 136 composicions És organitzada per temes i gèneres poètics, els principals dels quals coincideixen molt aproximadament amb la trilogia floralesca Patria , Fides , Amor “Pàtria”, “Sentiment” i “Amor”, i “Religió” “Romanços…

Aquests tingueren cura de l’organització de concursos anuals de poesia, que no aconseguiren, però, d’aturar una decadència de la creació poètica autòctona El 1350 encarregaren al canceller Guilhem Molinier la redacció d’un codi de l’art de trobar, publicat sis anys després amb el títol de Leys d’amors A partir del s XVI, la Companhia prengué el nom de Collège de Rhétorique i a causa de la situació política d’Occitània, al costat de la llengua d’oc, admeté la francesa, que acabà per imposar-se L’any 1694 l’agrupació esdevingué Académie des Jeux Floraux Dos segles més tard, per instigació de…

La poesia trobadoresca, doncs, es caracteritza perquè és escrita en llengua vulgar, entesa per tothom, és lírica i és obra d’individus d’identitat coneguda La simultaneïtat d’aquests tres factors la distingeix de la producció dels anteriors poetes cultes en llengua llatina de l’èpica, els texts més antics de la qual es remunten al segle anterior i de la lírica popular, d’autor anònim La literatura trobadoresca és integrada per un corpus d’unes 2500 poesies escrites durant els segles XII i XIII per poetes nascuts a la Gascunya, al Llenguadoc, a Provença, a l’Alvèrnia i al Llemosí, als quals…

El consistori de la Sobregaya Companhia dels set trobadors de Tolosa funcionà, amb intermitències, des del 1324 fins al 1484 i atorgà premis a poesies de caràcter religiós —sobretot marià—, moral i polític, generalment a favor de la corona francesa Bé que el valor literari de les poesies que hi concorregueren era molt baix, aquella institució, per tal de crear una mena de codi i de reglamentació per a jutjar les composicions, suscità la compilació de les extenses Leys d’amors , encarregades a Guilhem Molinier n'hi hagué tres versions, redactades entre el 1328 i el 1355, que seguí…

Ben aviat, els trobadors precisaren aquest concepte amb adjectius tendents a determinar diversos estils o diverses maneres de realitzar estilísticament la poesia De les composicions que hom considerava senzilles i de fàcil comprensió malgrat el gran fons de subtilesa i de retòrica que hi ha sempre en aquesta lírica hom creu que pertanyien al trobar lèu , més o menys comparable al sermo levis o ornatus facilis dels tractadistes de retòrica La poesia hermètica i fosca i de no fàcil comprensió era designada amb diverses expressions, sovint confoses i barrejades pels mateixos trobadors, que hom…

Conrearen sobretot temes morals i religiosos, però, en conjunt, no destacaren autèntics poetes ni obres dignes de menció Cal citar, tanmateix, Raimon de Cornet i Joan de Castellnou Als Països Catalans, la seva influència fou molt notable durant els s XIV i XV les Leys d’amors del consistori de Tolosa conegueren una gran divulgació mitjançant còpies manuscrites i foren nombrosos els trobadors catalans que concorregueren a les justes poètiques de Tolosa, entre altres el rossellonès Joan de Castellnou, Joan Blanc, Jaume Rovira, Bernat de Palol i Llorenç Mallol Conseqüència directa d…

Interessat per l’antiga literatura provençal, escriví Über die Minnehöfe ‘Sobre les corts d’amor’, 1825, Die Poesie der Troubadours ‘La poesia dels trobadors’, 1826 i Leben und Werke der Troubadours ‘Vida i obres dels trobadors’, 1829 Estudià també els antics romanços castellans i en traduí uns quants a l’alemany Considerat el fundador de la filologia romànica, escriví dues grans obres Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42, amb la qual posà les bases de la gramàtica comparada de les llengües neollatines, i Etymologisches…

D’estament baix, la seva producció —quaranta-dues poesies— el fa el més antic dels trobadors després de Guilhem de Peitieu La seva carrera, molt professional, començà a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, sobretot, i vers el 1134 es traslladà a les de la península Ibèrica, on freqüentà principalment la d’Alfons VII de Castella i Lleó a la darreria de la seva vida es relacionà amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, possiblement a Lleida, tot just reconquerida Sovint adoptà una actitud moralista agra i malhumorada, expressada amb un llenguatge contundent, cru i sarcàstic…

Advocat, fou membre del partit conservador, regidor en diverses ocasions de l’Ajuntament de Tarragona i president de la Diputació de Tarragona Collaborà al Diari de Barcelona  i fundà i dirigí El Tarraconense  1859-60 Amb el pseudònim de Lo Cantor del Francolí , escriví poesies de tema amorós, popularitzants i humorístiques, recollides a Los trobadors nous i Los trobadors moderns Collaborà al Calendari Català i el 1866 feu el discurs de gràcies dels Jocs Florals de Barcelona En castellà publicà Cantos poéticos 1851 i obres teatrals sobre la història de Catalunya El…